17 de febr. 2009

RUTA DE L'EBRE

1, 2, 3 i 4 de maig del 2008

ELS PROTAGONISTES

Xavi i Ceci (Triumph Tiger 955i)
Miquel (Kawa ER 5)
Lídia i Carles (BMW R1200RT)
Júlia i Jordi (Suzuki V-Strom 650)
Carme i Miquel (Suzuki V-Strom 650)
ronsitocola (Honda CBF 250)
Toni i Carme (Kawa 1400 GTR)


Es tractava de vorejar el riu Ebre, des d'Amposta fins a Tudela, allotjant-nos a l’HOSTAL TORRE MONREAL, on tindríem la nostra “base d’operacions”.

Durant els dies següents travessaríem terres de Castella Lleó, La Rioja, Navarra i Aragó, passant per alguns paratges emblemàtics com Sierra de Urbión, Sierra de Cebollera, Parc Natural de Bardenas Reales, Urraúl Alto, Monegros, etc. Tenint en compte que buscàvem travessar paratges inhòspits, també teníem assumit que, alguns trams, serien per pistes sense asfaltar.

30 d’ABRIL: Aproximació

A les 7 de la tarda en trobem a l’Àrea de Bellaterra quatre motos: en Miquel “In1til”, en Ferran amb la seva CBF250 (que s’estrena amb la colla), Lídia i Carles i en Jordi i Júlia, amb la intenció de fer nit a L’Ampolla per així, l’endemà, ser al punt de trobada de l’Aldea sense necessitat de matinar tant.

En Toni i la Carme es reuniran amb nosaltres a l’Aldea el dia 1 de maig, per iniciar la ruta des de Amposta. En Xavi i la Ceci, en Miquel i la Carme ens esperaran a Mequinenza per continuar, tots junts, cap a Tudela.

1 de MAIG: Amposta - Tudela


A les 8:30 del matí ens trobem a l’Aldea per esmorzar una mica. Tot seguit comencem la ruta vorejant el Riu Ebre.

Sortim d’Amposta per la C-12 camí de Tortosa. En aquesta població travessem l’Ebre per enllaçar amb la comarcal T-301 que, vorejant el riu en porta per Bitem, Tivenys i Benifallet. Entre aquests dos últims pobles la carretera es recargolada i amb bon asfalt, això fa que sigui molt divertida.







Tot seguit arribem a Mora d’Ebre i tornem a agafar la C-12 travessant Garcia, Vinebre i Ascó fins a Flix on agafem la T-741 que ens portarà a Ribaroja.







A partir d'aquí i fins a Fayón, aquesta carretera va vorejant el Pantà de Ribaroja. Ens la trobem recent asfaltada i amb el seu traçat recargolat ens fa passar una estona d’allò més agradable amb les motos.

Passat Fayón enllacem amb la A-1411 que ens portarà fins a la cruïlla de la N-211 i d'aquí, trencant a la dreta, cap a MEQUINENZA.



Travessem la pressa del Pantà de Mequinenza per arribar-nos al poble, on ens esperen en Xavi, Ceci, Miquel i Carme per continuar junts el viatge.





Continuem tots plegats per la N-211 direcció Casp, passem aquesta població fins que arribem a la cruïlla que ens ha de portar a Chiprana i d’aquí a Sástago. Bastants quilòmetres del tram són pista de terra, per la qual cosa en Ferran, Toni i Carme decideixen seguir per la A-221 fins al MIRADOR DE SÁSTAGO on ens esperaran.



Així doncs ens endinsem pels àrids paratges de LOS MONEGROS on, segons els historiadors, abans hi havia immensos boscos de coníferes (d'aquí el seu antic nom de Montes Negros). La pista es ample i compactada, però carregats com anem, en ocasions has d’anar amb compte. De totes maneres, és una gratificant experiència fer un tram d’aquestes característiques.





Una parada per agrupar-nos.



I tornem-hi !!!!





Carles i Lídia fan un tros del tram amb la seva R1200RT, però veient que no poden seguir el ritme de les trail decideixen girar cua per retrobar-nos a Sástago.





Un cop tots junts una altra vegada mirem de trobar un lloc per dinar en aquest poble, però davant la impossibilitat de fer-ho (hi ha pocs llocs i estan plens), continuem ruta per la A-221 fins a Quinto on trobem un lloc per dinar.



Després del dinar, ens acomiadem de Toni i Carme que tornen cap a Reus i nosaltres continuem ruta cap a Saragossa. Passada la capital d’Aragó, agafem l’autovia A-68 fins a Alagón on ens desviem per la A-126 creuant un altre cop el Ebre.



Seguim pujant per la seva vessant dreta, creuant els pobles de Remolinos, Tauste, Fustiñana i Cabanillas fins arribar al nostre destí d’avui: TUDELA.



Arribem a l’Hostal Torre Monreal, on teníem reservats dos apartaments, entrem les motos al seu pàrquing.



Ens hi acomodem nosaltres i desprès d’una dutxa reparadora sortim a fer una visita per Tudela i busquem un lloc on sopar.




2 de MAIG: Serralades de Soria i La Rioja

Mapa ruta 2 de maig (360 Km.)

Sense matinar massa anem a esmorzar al Bar Buenos Aires, prop de l’hostal. Ho fem com a senyors i amb un tracte esplèndid per part del propietari . A les 10 traiem les motos del pàrquing i ens acomiadem d’en Ferran, que ha de tornar cap a Sabadell tal com tenia previst.



Sortim de Tudela per l’autovia però de seguida comencem a agafar comarcals. Primer la NA-160 passant per Cintruénigo i Fitero, enllaçant a Ventas del Baño amb la LR-123 amb la que ja comencem a rodar sobre terres de La Rioja.







Anem fent quilometres seguint el recorregut del Riu Alhama, passem Cervera de Rio Alhama, Aguilar del Rio Alhama I Valdemadera. El proper es Navajún, on parem un moment per estirar les cames i fer una visita al poblet.







Tot seguit entrem a la província de Soria per Valdeprado i seguim rutejant la SO-P-1001.



Quasi totes aquestes carreteres son amb pis no massa bo, amb trams revirats en alguns casos, però el que es cert es que estem travessant paratges d’intensos contrastos. La SERRALADA DE SORIA es feréstec, una terra dura, amb la majoria dels poblets abandonats o amb molt pocs habitants i noms característics: Fuentes de Magaña, Villarraso, Pobar, Carrascosa, Aldealices, Castilfrio, Ausejo, La Rubia, Matute de la Sierra, etc. Que de mica en mica els anem deixant a darrera.





Tot seguit continuem camí per la SO-820 i un cop passats els pobles de Rollamienta, Valdeavellano i Sotillo del Rincón. A El Royo parem a fer un vermutet.



Aprofitem per degustar uns “torreznos” junt amb una cerveseta (o cafè amb llet segons qui).



Tot seguit arribem a VINUESA, on dinem. Un cop dinats ens dirigim a LA LAGUNA NEGRA per la SO-830, amb la intenció de visitar-la. Però quant hi arribem està ple de gent i no poden passar vehicles. L’única solució es esperar-nos i agafar un bus que ens hi porti. Amb tot això decidim deixar-ho córrer i continuar la nostra ruta.





La carretera SO-830 ens portarà fins el Puerto de Santa Inés, on hi ha una estació d’esquí. Sigui dit de pas que aquest tram de la carretera es infame allà on ni hagi, pis destrossat i en alguns llocs en obres, de totes maneres amb ella travessem impressionants boscos de pins.





D’aquí a Villoslada de Cameros, ja en terres de la Rioja, passat Villoslada ja troben la N-111 i això ja es una altra cosa!!!, ample i amb pis perfecte, tal com s’espera d’una nacional. Fem el Port de Lumbreras, amb el qual tornem a entrar a la província de Soria, i a Almarza ens desviem a l’esquerra per tornar a agafar comarcals. En aquest cas la SO-P-1004 que passant per Arevalo de la Sierra ens enllaçarà amb la SO-615.

Aquesta carretera ens fa passar per paratges impressionants per la seva bellesa, sobretot en el seu tram abans de tornar a entrar a La Rioja.





Canviem de comunitat en el poble de Las Ruedas de Enciso, aquí la carretera s’anomena LR-115 que ens portarà fins Arnedo. Ens parem una estona per comprar queviures, ja que volem sopar en el mateix apartament.

Un cop acabada la compra anem directes cap a Tudela. ESTEM REBENTATS !!





3 de MAIG: Pre-Pirineus Navarrès i Bardenas Reales

Mapa ruta 3 de maig (352 km.)

Avui toca fer una bona passejada per terres navarreses, esmorzem al mateix Bar Buenos Aires i emprenem ruta per la N-121.



Carretera sense cap més interès que el fet de portar-nos fins a OLITE.



Ciutat amb nucli medieval molt bonic, on ens hi estem una bona estona passejant i contemplant els seus carrers i edificis.









Sortint d’Olite prenem la NA-132 fins a Lumbier. Ens desviem una mica per la NA-178 amb la intenció de visitar la FOZ DE LUMBIER però, a l’hora de deixar les motos en l’aparcament, ens volen fer pagar un tiquet individual per cadascuna i decidim continuar ruta. Ens ha passat igual que ahir a La Laguna Negra, tot es comercialitza massa.



Seguint el Riu Erro arribem a Villaveta, on agafem la NA-172 fins a Nagore. Aquí el paisatge ja comença a canviar, on abans hi havia paratges insípids ara n’hi ha de verds i colorits. Les carreteres perfectes, el que fa que gaudim de les nostres motos com cal. I es que estem entrant a les conques prepirinenques de la comarca de Urraul Alto.

Ens parem a Aoiz a comprar uns entrepans per dinar i passat Nagore trenquem a la dreta per continuar rodant sobre la comarcal NA-2040. Aquesta va vorejant el Riu Irati, envoltada de boscos.



Passem Oroz-Betelu i abans d’arribar a Aribe trobem un lloc ideal per menjar-nos els entrepans: el mirador de Aritztokia.



Des de on podem admirar la SELVA DE IRATI





Desprès de dinar enllacem amb la NA-140 que ens portarà pel espectacular VALLE DE AEZKOA fins a la població de Ezcaroz. Totes les carreteres que anem fent estan molt ben cuidades, amb revolts per gaudir de la moto i paisatge preciós.



Després continuem per la NA-178, recorrent el Valle del Salazar, fins a Navascués. D’aquí a Burgui per la NA-214 i baixem cap a Sigués on comencem a vorejar el PANTÀ DE YESA fins a Liédena.





Trenquem a l’esquerra per la NA-127 fins a Sangüesa, on entrem un altra cop a una comarcal, aquest cop la NA-5340 que ens porta a Carcastillo, passant per Càseda, tot vorejant el Riu Aragón.



A Carcastillo agafem la comarcal NA-534 que ens portarà a les portes de les BARDENAS REALES. Comença a ser tard, tenim unes dues hores de llum i no sabem de cert l’estat de les pistes. Ens aturem per decidir el que fem .... i com es normal en nosaltres la decisió es tirar endavant i veure com està el tema.



Detall travessa Bardenas Reales



Arribem fins a “El Paso” on hi ha el monument al pastor, parem a fer unes fotos i decidim que es millor continuar que no pas desfer el camí.





Així ho fem i comencem a travessem aquest paratges, als quals no se’ls hi pot negar un encant molt especial.



En total son, aproximadament, uns 35 km. de pista. En bastant bon estat, encara que no es el terreny indicat per les de turisme. Amb tot i això tots tirem endavant.







Al final de la pista de terra trobem la carretera que porta a la caserna militar. L’aventura d’avui l’hem finalitzat sense cap contratemps i amb molta satisfacció.



D’aquí enllacem amb la NA-134 a l’alçada de Arguedas. Sols estem a 15 km. de Tudela i cap allà que hi anem, ha estat una etapa dura però tant bonica com emocionant. Ens mereixem un bon descans.


4ª Etapa: Cap a casa depenent de cadascú

El quart dia es el dels acomiadaments. Primer de tot anem a esmorzar, com de costum, al Bar Buenos Aires; avui es festiu però el propietari del bar, en atenció a que hi hem anat cada dia, ens obre l’establiment per nosaltres.

Cadascú tenim un pla diferent: Carles i Lídia tenen uns dies més de vacances i volen passar-los remuntant tot l’Ebre, fer la Cornisa Cantàbrica i Galícia. Jordi i Júlia s’escapen fins a Benifairó de la Valldigna a València. I la resta, Xavi i Ceci, Miquel “in1til”, així com Carme i Miquel, fan la tornada cap a casa travessant els Monegros.

SENSE CAP MENA DE DUBTE, HAN ESTAT UNS DIES PER RECORDAR !!!