20 de set. 2009

Nordkapp 2009


Tot té un principi

Doncs si, mesos de parlar-ne en Toni i Arturo, desprès van enganxar a Xavi, una mica mes tard a Tonet. Volien entrar a Rússia, però problemes burocràtics els van fer endarrere. I aquí m’hi vaig apuntar jo, que no em feia gens de “tilin” anar a aquest país.

Així que vam començar a programar reunions per perfilar el viatge. Planificació de logística, preparar etapes, etc.



Evidentment no volíem passar gana i preparàvem un "piscolabis" per aguantar el tipus.



I a partir d’ara sols es qüestió d’anar contant els dies que falten pel dia de sortida.


Els protagonistes


Tonet i Jordi


Carme i Toni


Ceci i Xavi


i Arturo


Divendres 31 de juliol (Àrea de Bellaterra – La Jonquera) 144 Km.


Desprès de hores pensar en el què portar i tornar-ho a repassar per enèsima vegada, al final ho poses a les maletes i ....sorpresa!! hi cap tot !!. Carregues la moto i apa .... carretera i manta !!

Teníem com hora de trobada les 6 de la tarda, sobre aquesta hora anem coincidint els companys de l’expedició: jo mateix, desprès Ceci i Xavi; Toni i Carme; Tonet i............. bé, l’Arturo no. Ha passat de llarg l’àrea de servei i s’atura a la propera perquè el recollim allà. Un cop retrobats amb ell continuem per l’autopista AP-7 direcció França.

Trobem molt trànsit i desprès de superar algun embús, arribem a La Jonquera xops degut a la calor de la tarda.



Ens instal·lem a l’hotel de l’àrea de servei de La Jonquera. L’havíem reservat amb antelació per tal de sortir molt matí l’endemà i així evitar, en el possible, les cues a França ja que coincidia el fet de ser dissabte i 1 d’agost. L’hotel el trobem massa car pels serveis que ofereix (que son molt pocs, no els hi funciona ni l’aire), sopem a la cafeteria Ars i anem a dormir, demà ens hem de llevar aviat.


Dissabte 1 d’agost (La Jonquera – Dole) 679 Km.


Ens aixequem molt, mooooolt d’hora, sona el despertador a les 4:30 del matí. Esmorzem a la cafeteria i sortim a les 5:45 direcció la frontera. Ens sorprèn la quantitat de trànsit que hi ha a aquesta hora.



A primera hora, ja dins França, trobem un tram amb boira i notem fresqueja damunt la moto. Continuem per l’autopista i a mida que es va aixecant el dia, es va fent calorós. Trànsit molt intens però sense retencions, aquestes estan en direcció contraria i, en ocasions, posen els pels de punta pels quilometres que ocupen. Nosaltres sols en trobem una mica en els peatges.



Parem en una àrea de descans per dinar, els sol pica amb ganes i busquem una ombra. Es difícil trobar-ne una, hi ha molta gent i estan molt sol·licitades. Al final hem de dinar on podem, ho fem de les nostres provisions i continuem camí.



Arribem a Dole i sense cap dificultat trobem l'hotel Formule 1 que ja teníem reservat. Desprès d’una merescuda dutxa i vestits de "bonito" anem en busca d’un lloc per sopar.



Trobem una pizzeria dins del poble a 1 Km. de l’hotel, sopem molt be a base de pizzes totalment artesanes.





Diumenge 2 d’agost (Dole – Leipzig) 852 Km.


A les 6 del matí estàvem esmorzant i tot seguit comencem camí, amb la intenció de portar un bon ritme per les autopistes, sobretot a les alemanyes.



Parem a omplir dipòsits en una àrea i aprofitem per buscar una ombra i menjar alguna cosa.



Mentre ho fem arriba una trike amb dos avis, els hi fem alguna foto amb un cap d’impressions. Portaven posat l'equip d'aigua, això si ... ell a sobre hi portava l'armilla amb tots els pins possibles.



Desprès de dinar, entre que hem dormit poc i l’efecte "jabugo", ens entra a una espècie de somnolència que ens fa parar un moment i gaudir de la gespa una estona.



A partir d’aquí comença a canviar el temps, es veuen nuvolades amenaçadores. A cap d’uns quilometres, aprofitem un repostatge per posar-nos l’equip d’aigua. Però, per sort, avui ens respectarà bastant la pluja.



Arribem a l’hotel Etap de Leipzig en una bona hora, te bona pinta.



I aprofitem per fer-nos unes cerveses abans de tot. L’etapa s’ho mereixia.



En Tonet surt amb la seva GS a la recerca de restaurant, en troba un a 2 km. i torna per comunicar-nos la bona noticia. Després de la rutina habitual per instal·lar-nos i dutxar-nos, sortim cap al restaurant.





Sopem be però sense preses per part del personal, devien recollir forces per portar els "tallats", que eren el més semblant a un bocoi de cafè amb llet.


Demanem el compte, els hi donem amb efectiu i en Tonet (ell tant maco sempre) els hi dona les gràcies. Esperem els 20 € de canvi però no el porten. Al cap d’una bona estona, el mateix Tonet, els hi reclama i li diuen que com que ha donat les gràcies suposaven que era la propina.

Un cop aclarit l’embolic tornem a l’hotel tot xino-xano, son les 11 de la nit i anem a dormir.


Dilluns 3 d’agost (Leipzig – Varsòvia) 733 Km.


Avui el temps pinta malament, sortim convençuts de que ens mullarem.



A pocs quilometres hem de parar a posar-nos l’equip d’aigua, però ho fem massa tard perquè ja ens hem mullat. Ho fem a l’aixopluc dels serveis d’una àrea de descans de la E-51 i continuem camí.

Aigua, aigua i més aigua !!!!

Passem fregant Berlín, agafem la E-30 i entrem a Polònia per Guldendorf, aquí tenim un petit interval sense pluja i fem les fotos de rigor.



Aquí tenim una baixa important. La càmera de fotos de Toni i Carme perd el delicat equilibri damunt el bagul de la moto d’Arturo i cau. Ja no tornarà a funcionar durant aquest viatge.

A pocs quilometres parem en una gasolinera a omplir. Veiem un bar a costat i aprofitem per fer un cafè tot il·lusionats, pensant que ens reconfortaria una mica el cos.



Bé, aquest cafè el recordarem la resta de la vida. Hi havia més solatge que pas aigua, fins i tot costava de remenar el sucre. Del té que va demanar Tonet ja ni en parlem, la llet es va collar al tirar-la a dins del got. I dels gitanos assentats a fora??, a costat del seu Mercedes Benz, menjant pollastre amb les grapes, netejant-se l’oli de les mans amb la roba. Tota una benvinguda al país.



Més tard tornem a parar per omplir dipòsits i aprofitem per menjar. Avui toca dinar calent, una entrepà de salsitxa tipus frankfurt amb Coca-Cola. Continuem camí per carreteres desastroses, abonyegades, amb roderes o en obres. Tota Polònia està en obres, es evident que estan aixecant tot allò que els hi manca.



A destacar la manera de conduir dels polonesos. Be, això si se’n pot dir conduir, et deixen pas per avançar-los, però els que venen en direcció contraria també ho fan. O sigui que, en ocasions, les carreteres de dos carrils es converteixen en quatre. Les obres i els cons tampoc son massa impediment perquè passin pel mig d’ells. Una "mica" anàrquica la conducció.

El paisatge polonès no te rés de l’altra mon, no veiem ni un sol turó en tota la travessa d’aquest tram de país. I tot això, evidentment, amb aigua i més aigua.



Solament a 100 km. de Varsòvia ens va deixar de ploure. Va ser llavors quant vam parar a posar benzina i vam atabalar a l’encarregat que estava darrera una petita finestreta. No s’aclaria amb tantes motos a l’hora i per acabar-ho d’arreglar, Ceci i Carme, remenant-li la petita tenda que tenia darrera seu.



Aprofitem per fer un petit mos i al fer-ho tenim visites



Arribàvem a Varsòvia entrada la tarda, la capital està aixecada en obres, molt trànsit, molts carrers tallats i els GPS tornant-se boixos re-calculant la ruta per arribar a l’hotel.



Finalment, sobre les 19:30 entrem a l’hotel Etap. Cal dir que potser es l’hotel més recomanable del viatge, bones instal·lacions i bon tracte.





Ens instal·lem a les habitacions i sortim a sopar seguint les instruccions de la recepcionista de l’hotel. Es diu Stara Szafa i no ens ha enganyat. Sopem molt be, envoltats d’ambient bohemi, gens car i molt ben atesos. Tota una troballa.





Desprès de sopar tornem cap a l’hotel tot passejant, ens donem la bona nit i anem a dormir.

Dimarts 4 d’agost (Varsòvia – Bauska) 604 Km.


Sortim de Varsòvia no sense abans aturar-nos en uns grans magatzems perquè que Carme i Toni comprin una nova càmera de fotos.



Agafem la E-67 direcció Suwalky passant per Wyszkow. El paisatge millora creuant nombrosos boscos, però les carreteres continuen sent desastroses.



A migdia parem a fer un mos i preferim fer-ho passat una "foto matón"







Creuem la frontera amb Lituania passat Szypliski.



A partir d’aquí el país es transforma en una immensa extensió de sembrats de secà. Amb nuclis repartits, que en lloc de pobles semblen comunes agràries, tot construït amb una fusta de grisa tristor.



Trobem molt pocs serveis pel camí, de les tres repúbliques bàltiques segurament es la més pobre de totes. Passem Kaunas sense pena ni glòria.



Teníem previst dormir en algun lloc de Letònia, però no l’havíem establert. Veient els pocs serveis que disposava la ruta, passat Panevezys ja direcció a Riga, comencem a buscar lloc per passar la nit. El primer que trobem està tancat, ho trobem estrany perquè sembla un complex gran i ben fet. El segons ens diu que està ple, de fet era un B&B molt petit.

Entrem a Letònia, sembla que les carreteres i els serveis milloren..... però sols ho sembla.



Parem en el primer poble que sembla important per trobar hotel, es tracta de Bauska. Ens costa trobar alguna cosa, el primer hotel que trobem te bona pinta però esta tancat, es fa tard però al final trobem el Hotel Kungu Ligzda, al carrer Rigas 41. La veritat sigui dita es que, veient el barri on esta i la seva façana no diries que es un hotel.



Però no estava malament del tot, encara que hi havia molta humitat a les habitacion. Però vam estar molt ben atesos. Amb tot i això ja eren les 20:30 i entrem les motos al pati de l’hotel.



Ens arreglem i anem a buscar un lloc on sopar. Va ser impossible, Bauska es una població decrèpita i solitaria, mal cuitada i no fa cap gràcia passejar de nit pels seus carrers. Dona la impressió que, en algun temps, s’hi havien instal·lat serveis i tendes però tot està tancat, molt estrany tot plegat. Inclòs si mirem la web de l’hotel Kungu no sembla el mateix d’ara, es com si tot hagués anat a menys.





Com que l’únic que trobem es un local de "noies maques dolentes", decidim passar d’aquell lúdic ambient. Encara que recordo vagament un comentari d'algú, dient que allà segur que tenien cervesa fresca. Tornem a l’hotel per sopar dels nostres queviures.

La mestressa, al veure la situació, ens fa unes truites d’ou amb unes llesques de pa i ens serveix unes cerveses, al final encara ens ha sortit prou be.



Desprès de sopar anem a dormir, ja es molt tard.


Dimecres 5 d’agost (Bauska – Hèlsinki) 460 Km.


Despertadors a les 7:00 (Més tard sabrem que els nostres rellotges van una hora endarrerits) i ens llevem amb un dia assolellat i amb temperatures molt agradables.





Carreguem motos i esmorzem el que ens serveix la mestressa de l’hotel.







Seguim la E-67 per creuar la frontera amb l’ultima de les repúbliques bàltiques. Hi ha molt trànsit, però anem menjant-nos els quilòmetres fins que veiem els cartells d'Estònia.



On en Tonet es vol treure l’estrés de tantes rectes fent-li una desinfecció a la grogueta.



Les carreteres estan bastant be a Estònia. Passem de llarg Riga i continuem vorejant el Bàltic amb espessos boscos al voltant de la carretera.



Deixem endarrere Salacgriva, Pärnu, Marjamaa, per arribar a Tallin a les 4 de la tarda. Ens dirigim directament a la terminal del ferri.



En Tonet va a veure com està el tema de bitllets. Li diuen que tot està ple i sols queden algunes places al ferri de les 21:00, no hi més remei que comprar-los i esperar. Això representa arribar a les 23:00 a Hèlsinki, on tenim habitació reservada en l’alberg de l’Estadi Olímpic.



Fem recollida de documentacions per treure els bitllets, uns se’n van a la terminal amb els passaports i documentacions, Ceci i jo ens quedem per vigilar les motos. En aquestes que ve la grua municipal dient-nos que hem de marxar d’allà, però el nostre "angles" de Cambridge els impressiona i es fan endarrere.

Desprès arriben dos italians, un amb una BMW R1200RT i l’altra amb una Kawa Ninja. Ens pregunten de on venim i quants dies hem estat per arribar a Tallin, quan li diem que fa 5 dies vam sortir de Barcelona, quasi no s’ho creuen. Amb cara d’espantat, el de la Ninja es posa les mans als ronyons, dient que per a ell es impossible fer aquesta tirada.

Els italians estan preocupats perquè no tenen reservat rés per dormir a Helsinki. Vist això, en Xavi ens consulta si ens semblaria bé que els oferíssim dues lliteres per passar la nit, ja que tenim reservada una habitació per 12. En un principi se’ls hi diu que si, però més tard, el sector femení es fa endarrere i Tonet els hi ha de comunicar la decisió final. Ho entenen sense problemes i s’acomiaden.

Un cop tenim els bitllets, fem temps prenen unes cerveses a costat de la terminal.



Una hora abans de la sortida hem d’anar a fer cua. Les motos tenen preferència a l’entrada, així que som els primers en embarcar.







Son dues hores de tranquil·la travessia, aprofitem per sopar una mica i contemplar les vistes a mida que es va fent fosc.





Obren portes i baixem del ferri. Ens estranya la cua que hi ha per sortir del port, però més endavant veiem el motiu: CONTROL D’ALCOHOLEMIA. Resulta que la policia finlandesa controla als seus paisans, que van a Tallin amb ferri per comprar i beure alcohol molt bé de preu. Ens fan bufar a tots els conductors de vehicles.



No ens costa trobar l’alberg, però ja es tard quant hi arribem. Ens atenen bé i en espanyol, les instal·lacions estan bé però no massa netes.



Anem a dormir, demà es dia de visita a la capital i dia de vogada.

Dijous 6 d’agost (Visita a Hèlsinki)

Haviem quedat en no llevar-nos d’hora, per tal de descansar una mica dels dies anteriors. Però encara que es va dir, clar i explícitament, que no poséssim cap despertador...... a les 7:00 sona el despertador d’en Toni Sans. Per compensar els improperis que li diem, s’excusa en que algú que roncava no la deixat dormir en tota la nit. Naturalment tots riem amb la situació.

Estenem la roba rentada i esmorzem.





Tot seguit sortim de l’alberg per iniciar el nostre passeig, ens fa un dia preciós. Agafem un tramvia que ens deixa al centre de la ciutat.







Anem passejant: la catedral, el mercat, el port, la zona comercial .... la ciutat no està malament, sembla com una capital de província aquí.











Per dinar aprofitem unes parades que hi ha en el mercat a costat del port.



Cap problema per demanar el que volíem, el menú s’entén perfectament. O no es el menú???



Al final, amb l'idioma internacional dels signes, el resultat es aquest.





I continuem el nostre "tour guiri"









Tot es molt car, a Toni li fan mal les esportives, vol comprar-ne unes però al veure els peus decideix arronsar els dits del peu.



Decidim no agafar el tramvia i tornem a l’alberg tot passejant (en Toni Sans amb els dits dels peus arronsats del tot per arribar).



Arribem a les 19:30, recollim la roba estesa, xerrem, riem molt, escoltem musica i sopem.





Anem a dormir, que demà continuem camí.




Divendres 7 d’agost (Hèlsinki – Ii) 643 Km.


Ens alcem i comprovem que el dia avui també es totalment assolellat.





Un cop esmorzats i carregades les motos, sortim de Hèlsinki sobre les 9:00 del matí, trobem força trànsit.



Comencem a travessar Finlàndia tot agafant la E-76, acompanyats constantment d’un paisatge ple de boscos i llacs.







La carretera està en molt bon estat, però es una general important i es més transitada del que esperàvem.

Comprem uns entrepans i ens els mengem en una àrea de descans a costat d’un dels innumerables llacs. Tot seguit continuem la marxa, sempre envoltats del mateix paisatge.









El dia es molt agradable i abans d’arribar a Oulu, decidim continuar uns quilòmetres.







Estem en una carretera molt transitada per motos que van o venen de Noruega. Així que en trobem de curioses com aquestes, que en un dia les vam avançar fins a quatre vegades.





I com no, una paradeta a la tarda per fer-nos passar la somnolència.





Parem a un càmping de Ii, mentre Carme i Ceci van a comprar a un súper, uns es queden vigilant les motos i en Tonet i jo anem a veure si hi ha lloc. Ens confirmen que si, agafo la moto per anar a avisar als companys, se’m para mentre girava i patam !!! moto a terra, rés de greu excepte maleir-me a mi mateix. El càmping senzill però el serveis estan bé.







Desprès d'instal·lar-nos i beure’ns unes cerveses al bar, sopem uns macarrons que fa Carme i tot seguit a dormir.




Dissabte 8 d’agost (Ii – Karigasniemi) 610 Km.


Ens alcem amb un cel molt clar, però les motos estan xopes de la rosada. Uns quilometres més enllà trobem boira.



Comencem a fer camí amb un paisatge igual o millor que el del dia anterior: Més boscos i llacs, però que ens fan parar a contemplar-los.







Arribem a Rovaniemi, ja dins Lapònia. Aquesta ciutat va ser reconstruïda segons el pla urbanístic de l'arquitecte Àlvar Aato, desprès de que fora totalment arrasada pels alemanys a la II Guerra Mundial. Aquí s’hi troba el Santa Claus Village, ens hi parem per visitar-lo i trepitjar la línia del Cercle Polar Àrtic.















A ultima hora aconseguim fer-nos una foto amb el "Boss"



A partir d’aquí ja serà una constant el trobar rens a la carretera. S’ha d’anar molt amb cura.





Més tard parem en una cafeteria de carretera, on provem per primera vegada la sopa de salmó i alguna delicadesa més.









Continuem direcció a la frontera amb Noruega per arribar a Karigasniemi. A Ceci i Xavi el hi fa il·lusió retrobar-se amb la noia que gestiona un càmping d’aquest poble fronterer, la qual els va ajudar molt en el seu viatge anterior.







El temps va empitjorant i a l’horitzó, precisament allà on hem d’anar, pinta molt...molt negre. Això si, la carretera es preciosa, amb continus canvis de rasant envoltats de boscos.





Però al arribar veiem que el càmping que buscàvem es tancat, sort que hi ha el Càmping Tenorinne molt a prop.



Ja feia quilometres que veiem uns núvols molt negres davant nostre i ens ha vingut d’un pel. Es parar les motos davant la recepció del càmping i començar a caure un diluvi. Agafem tres cabanes, igual que ahir.









Sopem en el menjador del càmping i anem a dormir.









Demà toca Nordkapp!!!

Diumenge 9 d’agost (Karigastiemi – Nordkapp) 283 Km.


Avui tenim menys quilometres i ens ho prenem amb calma. El despertador sona a les 8:00 del matí. El cel està molt tapat però no plou, fem un cafè, ens posem l’equip d’aigua i sortim.





Karigastiemi es poble fronterer, de manera que sols sortir del càmping tenim la frontera amb Noruega i es clar, ens hem de fer les fotos de rigor.





Parem a esmorzar uns quilometres més enllà. Es la cafeteria d’un altra càmping, dins un entorn encisador.









El cel continua molt tapat però s’aguanta, així que continuem ruta per paisatges cada vegada mes impressionants.



Passat Lakselv veiem l’Oceà Àrtic per primera vegada. Just al arribar-hi veiem uns "tipis" indígenes en pla atracció turística i ens hi parem. El que sempre em quedarà a la memòria es el color del mar, aquell blau intens a pesar del dia tan tapat i gris que teníem.









El cel continua molt tapat, però hem de fer més d’una parada per contemplar aquest feréstec paisatge









Sobre les 13:30 comença a ploure. Després de tenir un incident intentant esquivar un ren, que volia fer-me caure a mi i a la moto, ens desviem per seguir els indicadors d’un restaurant. QUIN SUSTO !!!! , ha anat de poc aquest cop.





En un principi ens diuen que ja no serveixen, però els hi devem fer llàstima perquè la mestressa ens fa una sopa de peix.





Estem a 65 km. de Nordkapp i continua plovent amb ganes. Decidim anar primer a Norkapp i desprès buscar càmping, així que passem per Valan quan sols falten 31 km. !!!



L’ultima cruïlla marca sols 12 Km.!!!. Però el temps s’està complicant per moments, a mesura que anem pujant hi ha mes boira, aigua i vent.





Creuem el peatge i per fi arribem, som a NORDKAPP !!, però la boira no ens deixa veure rés mes enllà de 50 m.





De totes maneres ens hi estem una bona estona, fem les fotos de rigor i comprem alguns records.













Baixem a buscar càmping, amb l’idea de tornar-hi demà si el temps millora. Per uns moments sembla, a mida que anem perdent alçada que es va aclarint.





Son les 19:30 quan ens instal·lem al càmping. Mes tard soparem en el seu menjador comunitari.







Mentre sopem, venen una colla d’italians a celebrar una espècie de festa, cridant com si allò fos d’ells. Fins que a Tonet se l’hi infla la vena, s’aixeca i els hi crida alguna cosa semblant a això: "Atenzione!!! Prego!!!, e posibile parlare tropo piano???", els italians i nosaltres mateixos quedem parats. Al cap de dos minuts han marxat amb la cua entre cames.

Anem a dormir a les 23:30, sembla que el temps ha millorat.


Dilluns 10 d’agost (Nordkapp – Apaja) 524 Km.


Ens despertem a les 7 del matí, el temps sembla que ha millorat, esmorzem i decidim tornar a pujar a Nordkapp.











Quan hi arribem encara hi ha boira, però al menys s’hi pot estar. Quatre fotos amb més condicions i marxem a fer camí.







Deixem les terres feréstecs de Nordkapp seguint la E-69, desfent el camí d’ahir fins a Leipovuono, on agafem la E-6 direcció a Alta. Aquesta carretera ens portarà per l’interior, tot creuant estepes i més tard grans extensions de boscos.







Parem a dinar en una cafeteria de carretera, on provem per primera vegada la carn de ren, encara que sigui en forma d’hamburguesa i mandonguilles. Amb tot això el temps ha millorat espectacularment i llueix un bon sol.









A Alta entrem en la zona dels fiords del nord, no hi ha paraules per descriure-ho, senzillament impressionant.













Tenim la sort de gaudir de sol i això fa encara més exuberant el paisatge. Estem a nivell del mar i tenim les glaceres a tocar.





Parem al primer càmping que trobem a Apaja, es molt senzill. Al sortir per comprar el sopar ens adonem que uns metres mes enllà hi havia càmpings amb moltes mes bones condicions.







Sopem raviolis i anem a dormir.

Dimarts 11 d’agost (Apaja – Harstad) 380 Km.


A les 7:00 estem de peus a terra i som a la carretera a les 8:45, un cop esmorzats.





El cel està molt cobert, a pocs quilometres comença a ploure una mica i parem a posar-nos l’equip d’aigua.







Però, mica a mica, el temps va millorant i podem gaudir de la ruta.









A mig matí te lloc la nota trista del viatge, Carme rep la noticia de que la seva mare ha faltat. Busquem l’aeroport més a prop, que resulta ser el de Narvik i allà que hi anem.



El RACC s‘ocupa de les reserves de vols, hotels i taxis de manera que ens acomiadem de Carme i veiem com s’enlaira el seu avió direcció a Tromso, on agafarà l’enllaç per anar a Oslo i l’endemà vol a Barcelona.







Ja sense Carme i desfent el camí, ens dirigim cap a Harstad per la E-10.









Comença a ploure fort al apropar-nos a les Vesteralen. Al cap d’una hora sota la pluja ens dirigim cap al ferri de Revsnes, però a 15 km. d’aquest parem i decidim tornar endarrere, vist que en aquesta zona no hi ha càmpings.



Girem cua i passat Harstad en trobem un, els hitter que agafem son petits i no massa econòmics, però per una nit fan el fet. Continua plovent mentre descarreguem i ens instal·lem, plovent anem a la dutxa (que sols dura 4 minuts l’aigua calenta a canvi de 10 corones).







Sopem al menjador junt amb d’altra gent. Avui toca "spaguettis al ajillo" i es veu que l’olor no els hi agrada als col·legues del menjador perquè obren les portes i finestres.

Anem a dormir, avui ha estat un dia dur i no pas per fer masses quilometres.


Dimecres 12 d’agost (Harstad – Nusfjord) 255 Km.


Rutina habitual, despertador a les 7:00 i sortida a les 8:45, desprès d’esmorzar. Agafem la E-10 direcció a les Lofoten. Sortim amb sol, però al cap d’una hora ja parem a posar-nos l’equip d’aigua.





El paisatge es veritablement impressionant, les muntanyes cauen dins el mar amb gran desnivell. Tot el dia el passarem amb trams de sol i d’altres amb petits ruixats, amb tot i això la ruta es indescriptible.



















A traves de ponts i túnels submarins, amb estones de sol intercalat amb algun ruixat, anem creuant les illes fins trobar un bon lloc per dinar.















A Kilan agafem el trencall que ens portarà fins a Nusfjord. Aquí ja no plou i sembla que el dia s’aclarí.















Arribem a NUSFJORD, antic poble bacallaner habilitat com a complex turístic..... una verdadera maravella.







Agafem una cabana pels sis (antiga casa de pescadors habilitada) molt amplia i ben equipada.









Ens instal·lem i anem a visitar el poblat: la primera visita la fem al Pub per fer unes cerveses.











Desprès el port, el museu, ....











Per sopar tenim ous ferrats i salsitxes que havíem comprat pel camí, aquí comprem cervesa i sopem com a reis. Anem a dormir sobre les 23:30






Dijous 13 d’agost (Nusfjord - Storjord) 279 Km.


Sortim de Nusfjord a les 9:00, amb la intenció d’arribar el abans possible a Sorvagen per comprar els bitllets pel ferri que ens ha de portar a Bodo, ja a la península escandinava.























Un cop assegurats els bitllets volíem anar a visitar el poble de "A i Lofoten", però no ho podem fer, ens diuen que comprar els bitllets no t’assegura plaça al ferri sinó que va per ordre d’arribada a la cua. Son les 10:30, deixem les motos a la cua d’embarcament i comprem els bitllets.



El ferri no surt fins a les 14:00, o sigui que paciència i aprofitem per dinar a la cafeteria de costat la terminal.



Deixem les Lofoten puntualment i admirem les seves costes allunyant-se.









Des de dins el mar continuen sent impressionants les vistes.





A les 17:30 desembarquem a Bodo.





Hem perdut molt temps esperant el ferri i volem recuperar el que puguem, així que tirem fins a trobar un càmping.



Ho fem a Storjord, es diu Càmping Polar i el seu propietari es d’allò més amable. Curiosament es un càmping on Ceci i Xavi ja hi havien estat en el seu anterior viatge a Noruega.





Lloguem dues cabanes amb el sostre de herba, sopem i a dormir. Demà tenim una bona tirada si volem recuperar.






Divendres 14 d’agost (Storjord – Trondheim) 590 Km.


Sortim a les 8:30



Agafem la E-6 que ens portarà per l’interior del país. Als pocs quilometres ja ens hem de parar a posar-nos l’equip d’aigua. La pluja ens acompanyarà durant els quasi 600 km. del dia.

El paisatge ha canviat, es molt variat. Primer grans extensions de terreny erm però que te el seu encant tot seguint una via de tren (sembla l'escenari perfecte pel famós Transsiberiá.).



Parem a fer-nos unes fotos al creuar per segona vegada el Cercle Polar Àrtic.





A partir d’aquí entrem en zona de boscos i més tard, a Mo i Rana, tornem a tocar fiords. Parem a dinar i continua plovent.





En una gasolinera trobem a un japonès amb un escooter Honda de 250 cc. Ens explica que ha fet el camí des de Japó a Nordkapp travessant Rússia. La seva intenció era celebrar el seu aniversari a Nordkapp i així ho va fer, ara vol acabar el seu periple de 5 mesos per Alemanya, Anglaterra, França, Espanya, Portugal i finalment Itàlia, on embarcarà l’escooter i ell tornarà amb avió al seu país. Ens acomiadem d’ell desprès de fer-nos unes fotos.





Seguin per la E_6 passem per Grane i Grong, aquesta zona ja es veu implicada en la producció de cereals.



Així arribem a Trondheim i busquem càmping, lloguem una cabana pels 6 amb bany. Sopem i a dormir.










Dissabte 15 d’agost (Trondheim – Eidsdal) 405 Km.

MAPA

Tenim un dia assolellat i esplèndid, sortim a les 8:30 desprès d’esmorzar.







Per començar el dia fem una curta visita a Trondheim, val la pena. Aquesta ciutat, fundada l'any 996 A.C., va ser capital vikinga i després la primera capital reconeguda de Noruega.













I admirem la magnífica Catedral Nidaros, construïda a finals del segle XII, es l'edifici medieval més gra d'Escandinàvia.





Sortim de Trondheim i ens dirigim a Sunndalsora per fer una carretera força maca..





Mes tard, agafem el primer transbordador del dia.











Continuem per carreteres que segueixen el fiord i, per tant, envoltades d’un paisatge que ens obliga a aturar-nos per enèsima vegada.





Trobem un indicador dient que la carretera està tallada més endavant, nosaltres ni cas. En trobem un altra que ve a dir el mateix, nosaltres ni cas. Al final, evidentment, trobem la carretera tallada. (Crec que va ser un savi xinès el que va dir: si trobes dos cartells que t’avisen que no hi ha camí, es que no hi ha camí).







Hem de tornar endarrera direcció Molde, travessant el pont de Gjemnessund. Aquest pont es de peatge, té 21 trams, 1.257 metres de llarg i una alçada de 43 m. respecta al mar. Gjemnessund Pont ha tingut un problema amb les aus marines, el fems d’aquestes deterioraven seriosament el formigó. Per evitar això, es neteja periòdicament i les parts crítiques del formigó estan cobertes amb una membrana elàstica que el protegeix del fem.









A Solsnes agafem un transbordador que ens deixarà a Afarnes i d’aquí fins a Andalsnes per carretera.







A Andalsnes continuem per la carretera que ens portarà al Trollstigen. Sobre les dues de la tarda s’ha començat a tapar el cel, mentre remuntem una impressionant vall formada per una antiga glacera.











La vall s’acaba en l’imponent paret d’un antic circ glacial. Aquesta es la paret que hem de pujar per arribar a d’alt del Trollstigen. Ha començat a ploure, malgrat això hem de parar a contemplar aquesta meravella de la natura.







Per pujar per aquesta paret, s’ha de transitar per una sèrie de "paelles" creuades per salts d’aigua espectaculars.









Fins arribar a d’alt, on parem una estona i fem algunes compres. Però aquí dalt fa un temps infernal: pluja, vent i fred.









La baixada es molt suau, però acaparadora al mateix temps. Seguim una sèrie de circs glacials, els quals convergeixen en una immensa vall de glacera. Llàstima del temps que ens està fent, perquè l’entorn aquest es senzillament impressionant.









Arribem a Linge on agafem un transbordador fins a Eidsdal, d’aquí ens dirigim a Geirenger. Abans d’arribar-hi comencem a buscar càmping però estan tots plens, així que hem de tornar cap a Eidsdal on n’havíem vist dos o tres. A la tercera va la vençuda: en l’últim tenen lloc i lloguem dos cabanes de quatre places.





L'encarregat de la recepció va mig "trompa" i en Tonet "negocia" el preu de les cabanes, es queden amb 700 corones en lloc de les 800 que demanava. En la negociació també hi entra la compra de 8 llaunes de cervesa ..... l’hi cobra sols 100 corones (uns 11 €).

Avui hem de tornar a encendre estufes per instal·lar els penjadors i assecar roba. ..... continua plovent.




Diumenge 16 d’agost (Eidsdal – Lavik) 278 Km.


A plogut tota la nit, ens llevem amb el cel molt tapat i encara ho fa.



A pesar de la pluja, alguns no perden l'humor.



Desprès d’esmorzar sembla que ha afluixat la pluja, però sortim cap a Geiranger amb l’equip d’aigua possat.







Dubtem en agafar el ferri que fa la travessa al llarg del seu fiord. En parlem i decidim que si plou no hi pujarem.

Però mica en mica va parant de ploure, travessem la carena que separa les dues valls i al baixar per la vessant de Geiranger, ens aturem al mirador del fiord per fer unes fotos. Ara ja no plou.









Continuem baixant la vessant, arribem a la terminal del ferri i tot just veiem que el de les 9:30 està sortint de la drassana, ens ha anat de 10 minuts no agafar-lo. Hem d’esperar al proper, que surt a les 11:00.















Embarquem puntualment, el temps aguanta i ens permet, encara que molt ennuvolat, fer la travessia amb condicions per contemplar les vistes.







































Tot just hem desembarcat torna a ploure amb ganes, però hem de continuar ruta.













Parem en un súper, comprem per menjar i dinem en unes taules que hi ha a fora. Es diumenge i tenen les góndoles de cervesa tancades, amb aquest cartell.



Continuem camí cap a Bergen, que era el destí d’avui, amb forta pluja. Es desesperant, no parem de mirar endavant amb l’esperança de veure alguna clariana, però tot es foscor i aigua.

Arribem al ferri de Lavik sobre les 6 de la tarda, hi ha una cua d’escàndol per embarcar-hi. No més ens faltava això!!, evidentment no tenim sort amb els vaixells. Girem cua i decidim que per avui ja en tenim prou, han estat pocs quilometres però molt pesats al fer-los sota la continuada pluja.

A uns dos quilometres de Lavik trobem càmping i lloguem dos hitter. Hem de descarregar les motos sota la forta pluja.





En la nostra cabana no funciona el radiador, així que encenem la cuina elèctrica per assecar l’equip i dona un resultat fabulós.



Continua plovent, està tot mullat i anar a les dutxes es tot un poema.



Parlem del que farem demà si fa aquest temps. Decidim no anar a Bergen, es una llàstima perquè està catalogada com Patrimoni Mundial per la UNESCO, amb el barri medieval mes ben conservat d’Europa. Aquesta decisió també significa no anar a Stavenger per visitar el Preikestolen, però en el seu lloc passarem un dia a Copenhaguen. Per fer això no hi ha d’altra remei que tirar pel interior directament cap a Oslo.

Anem a sopar al menjador del càmping, hi trobem una jove parella d’asturians que fan ruta amb furgoneta.


Dilluns 17 d’agost (Lavik – Moss) 560 km.


Ha plogut i molt fort tota la nit, posem els despertadors a les 6 del matí i al treure al cap a fora el cel està molt tapat, però ja no plou. Esmorzem i sortim equipats per l’aigua.

Seguim la carretera que va vorejant el Sognefjord, que es el fiord mes llarg de tota Noruega i el segon del mon. Continuem fins a Dragsviki on agafem un transbordador i després fins a Sogndal.













Arribem a Fodnes on agafem l’últim transbordador d’aquest viatge. El temps ens està respectant, no ens plou i pinta millor com més ens acostem a Oslo.











Tot just deixem el Sognefjord comencem a pujar la vall de Laerdal





Fins arribar a un altiplà, on ens parem a contemplar la seva immensitat, estem a 1150 m. Està ple de casetes de pastors amb les seves ovelles pasturant, segurament les pugen a l’estiu a aquesta zona per tornar-les a baixar al tardor. Hem perdut els fiords del sud, però aquesta zona no es per despreciar en absolut, son paratges realment espectaculars.











Passem per Hemsedal i arribem a Gol on parem en una gasolinera Shell i aprofitem per dinar amb una de les seves ofertes: pizza amb coca-cola.

Continuem per la E-16 fins a Oslo. Trobem molt trànsit per creuar-la, al final ho fem seguint les instruccions d’un motarra amb una Virago, que gesticulant ens ve a dir: que feu aquí fent cua? ... seguiu-me !!! i així ho fem. Avancem molta cua seguint-lo pel carril Bus-Taxi.



Sortint d’Oslo agafant l’autopista cap a la frontera sueca. Passat Moss busquem càmping i en trobem un que està molt be, lloguem una cabana per tots sis, amb menjador, cuina, bany i rentadora. Aquí Ceci i Tonet tenen l’ultima baralla bugadera amb la rentadora i la assecadora, però al final la guanyen ells.

El dia ha acabat assolellat i la nit es estrellada com feia molts dies que no veiem.


Dimarts 18 d’agost (Moss – Brondby) 530 Km.


Ens llevem a les 6 del matí, tenim molts quilòmetres per endavant, esmorzem i sortim. Fa un dia assolellat i anem fent, però a migdia comença a bufar un fort vent que molesta molt a la conducció.





Parem a carregar gasolina en una Shell i aprofitem per menjar alguna cosa, avui toca "hot dog". Continuem camí, passem Malmö i creuem el pont d'Oresund. Té un peatge de 20 € i es un dels més grans del mon, per comunicar Copenhaguen (Dinamarca) amb Malmö (Suècia).







A pocs quilometres entrem a Copenhaguen i comencem a buscar càmping.





En localitzem un a Brondby, el DCU – Càmping Absalon, el qual forma part d’una xarxa de càmpings danesos de 3 * (DCU -Danks Camping Union). Val la pena tenir-los en compte si viatges per Dinamarca, tenen unes instal·lacions i serveis com a pocs llocs i son molt atents.





Lloguem una cabana per a 6, amb cuina, menjador i lavabo amb dutxa. Un cop arreglats, agafem el tren de rodalies (amb bons facilitats per la recepció del càmping, dels quals liquidarem els utilitzats en el moment del Check-Out) i ens disposem a fer la primera presa de contacte amb Copenhaguen.



















Demà es l’aniversari de Ceci, com que en Tonet no hi serà ja que marxa a visitar un amic seu a Alemanya, ens convida avui a sopar aprofitant que hi som tots. Sopem en un restaurant italià, ho fem com a reis, amb bons plats, a la fresca, amb bon ambient i amb bones vistes. MOLTES GRÀCIES CECI !!! i repeteixo el brindis d’aquell dia.... PER MOLTS ANYS I QUE HO PUGUEM VEURE RUTEJANT TOTS JUNTS.



Ja de nit, tornem a agafar el tren i cap al càmping a dormir. Demà continuarem la visita a aquesta bonica ciutat.


Dimecres 19 d’agost (Copenhaguen)

Avui no matinem, es dia de visita a Copenhaguen. A mi em preocupa el meu pneumàtic de darrera, comença a estar desgastat. Anem a veure un taller de pneumàtics a 300 m. del càmping per veure si el poden canviar. Però l’operari ens diu que ell no sap desmuntar la roda, l’hem de desmuntar nosaltres i ell canvia el pneumàtic .... i ho deixem córrer.



Agafem un altra cop el tren cap a la capital. Passegem una bona estona fins que, a la 1:00, en Tonet ens deixa per tornar al càmping i sortir cap a Alemanya.



























Dinem molt be en un restaurant soterrat, inclòs ens entenem amb la seva mestressa gràcies al nostre "anglès" de nivell First Certificate.

Després de dinar visitem "L'Estat Lliure de Christiania", unes 34 hectàrees auto governades per uns 850 residents. Es una antiga caserna militar ocupada l'any 1970 per "hippies" i "freaks". Va tenir tanta magnitud l'ocupació que el Parlament i el Ministeri de Defensa hi van intervindre, assolint una tolerància en la seva existència. Avui dia s'ha convertit en un dels punts més concorreguts de la capital danesa. Sols hi ha una norma dins el barri: NO PHOTOS !!



Tot seguit continuem la nostra visita per la capital i arribar-nos a la Sireneta.





































D’aquí a fer-nos unes cervesetes i comprar per sopar.











Fem un remenat d’ous i amanida., després a dormir que demà tenim un fum de quilometres per davant.


Dijous 20 d’agost (Brondby – Lollar) 903 Km.


Arturo havia fet una gestió amb un amic seu, en Cristian, perquè ens busques hotel a prop de Frankfurt. Així ho fa i ens dona la seva adreça de Lollar, dient-li que allà hi ha bons hotels. Així que cap allà que anem.



Agafem la E-20 direcció Odense. Encara que son més quilometres, hem decidit anar per autopista en lloc d’agafar el ferri de Rodbyhavn. Ens fa un bon dia per rutejar, encara que amb una mica de vent entre Koge i Odense.





Passat Odende i a l’alçada de Kolding, agafem la E-45 direcció sud, la qual ja ens portarà a la frontera amb alemanya



I camí d’Hamburg, mirant l’estat del pneumàtic, com de costum.



En aquesta ciutat ja ens comença a fer calor, a partir d’aquí serà insuportable. Segons diuen hem escollit el dia mes calorós de l’any a Alemanya, per travessar-la.

Anem deixant endarrere Hannover, Kassel .... i passat Kirchheim agafem la E-40 que ens portarà a Lollar (al nord de Giessen).





A Lollar ens rep en Cristian i els seus pares. No sols ens han acomodat per dormir a casa seva, sinó que també ens conviden. Un cop dutxats i arreglats, ens deixen l’ordinador per mirar hotel per demà. Costa una mica perquè estan tots plens, però al final en trobem un a costat de Valence.

Desprès d’un esplèndid sopar, preparat per la mare d’en Cristian i regat amb força cervesa i vi (i algú amb més de dos schnapps), anem a dormir. Hem Passat una vetllada més que agradable amb aquesta família esplèndida, cordial i acollidora.






Divendres 21 d’agost (Lollar – Bourg-Lès-Valence) 863 Km.


Ens llevem a les 7 del matí i la mare de Cristian ja ens té preparat un esplèndid esmorzar. Ens acomiadem i emprenem camí. El dia calorós d’ahir s’ha convertit en plujós avui, o sigui que ja sortim amb l’equipament d’aigua i quatre gotes al damunt.

Aquesta es una etapa de tràmit per tornar a casa. Anem seguint la A-5, deixant endarrere Frankfurt, Mannheim, Karlsruhe ... fins que entrem a l’Alsàcia francesa per Mulhouse. Parem a dinar en una àrea de descans prop de Belfort.







Mentre ho fem ens truca en Tonet per a veure on som. Ens diu que més endavant, tot just passat el peatge que trobarem, hi ha obres i molta retenció. Amb aquesta informació decidim fer un tram de nacional, però al sortir ens trobem també amb obres i carreteres tallades.





I alguna de les motos GT tenen petits problemes amb la grava de les obres.



Així que decidim tornar a l’autopista, per sort nostre les retencions s’havien acabat. A Beaune, al sud de Dijon, agafem la A-6 que ens portarà a Lyon i posteriorment a Valence, on tenim l’hotel reservat.



Hi arribem i ens trobem amb un hotelet força agradable, amb servei de restaurant: Hotel Balladins.



Ens arreglem i baixem a sopar a la terrassa.



Aquesta nit ens acomiadem de Ceci i Xavi, que han decidit passar un parell o tres de dies al Vercors. Anem a dormir i demà, els que quedem, arribarem a casa.


Dissabte 22 d’agost (Boug-Lès-Valence – casa)


Posem el despertador a les 6:00, esmorzem i sortim tot seguit: Toni, Arturo i jo.

Dia molt calorós, es fa molt pesat, van passant els quilometres i entrem per la Jonquera. Parem a la primera àrea de servei a posar gasolina i aprofitem per beure alguna cosa. Continuem direcció Tarragona i ens acomiadem de Toni a l’Àrea de Mèdol, abans d’arribar a Reus. Nosaltres dos continuem direcció a València.

Arturo i jo arribem fins prop d’Alboraia, on ens acomiadem i jo continuo fins a la Valldigna. Hi arribo sobre les 7 de la tarda. S’HA ACABAT EL GRAN VIATGE !!!!. En total han estat quasi 12.000 km. dels quals, exceptuant la travessa de França i Alemanya, han estat una experiència tant agradable que es mereixedora de recordar-la tota la vida.

Es clar que això no hagués estat possible sense recollir un grup d’amics com aquest. Fer un viatge de 23 dies, convivint diàriament i a totes hores, no es gens fàcil. Aquest grup d’amics ho ha fet, amb harmonia i bon humor. Hem passat per paratges que no es poden explicar amb paraules ni amb fotos, anècdotes en tindrem un munt per explicar, però el que si tinc molt clar que el millor del viatge ha estat el GRUP. Moltes gràcies a tots per fer-me partícip d’ell.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada