8 d’abr. 2009

Història de la moto a Europa

La primera referència que es té d’una motocicleta es la del americà Sylvester Howard Roper, que l’any 1867 va desenvolupar una bicilíndrica de vapor. Però com aquí es tracta d’explicar una mica l’historia de la motocicleta europea, passarem pàgina i anirem al que ens interessa.






Dels inicis a 1919

A pesar d'alguns detalls històrics en el seu desenvolupament, com l’exposat anteriorment, les motocicletes no tenen un historial rígid que es pugui remuntar a una sola idea o màquina. La idea, sembla ser, se’ls hi va ocórrer a nombrosos enginyers i inventors europeus més o menys simultàniament. En la dècada de 1880, dotzenes de dissenys i màquines van emergir, particularment a França, Alemanya i Anglaterra.

Realment va començar amb la moda de la bicicleta que va escombrar Europa en el 1870-1880. Les bicicletes eren el transport més fàcil mantenir i molt més barates els cavalls.

A partir d’aquí no es va tardar a donar un salt per a posar un motor en una bicicleta. La tecnologia del motor es desenvolupava, amb pocs anys els motors fiables eren produïts en sèrie i suficientment petits per ubicar-los fàcilment sobre un marc de bicicleta. L’esperit emprenedor de les nacions industrialitzades com Gran Bretanya va agafar ràpidament la idea i les primeres fabriques de motocicletes van créixer per tot arreu d’Europa. De tal manera que, l’any 1913, sols a Gran Bretanya hi havia 100.000 motocicletes registrades.

1869 - El francès Pierre Michaux construeix la que es considera la primera motocicleta, amb motor de vapor muntat a 45º sobre el bastidor principal , amb un dipòsit de combustible i un altre d’aigua.

Michaux 1869


1885 – L’alemany Gottlieb Daimler, juntament amb el seu amic Maybach, fabrica un vehicle de dues rodes, amb quadre de fusta, sobre el qual munta un motor de 4T de combustió interna inventat per Nicolaus Otto, el moviment de la qual es transmet a la roda del darrere mitjançant una corretja. El motor va situat verticalment entre les dues rodes. Les rodes tenen ràdios de fusta. El seient, que recorda una cadira de muntar, és tan elevat que el conductor no pot posar els peus a terra i l'equilibri de la màquina està garantit gràcies a unes petites rodes, els estabilitzadors, fixats un a cada costat de la moto.

Daimler 1885


1893 - Felix Millet va construir la seva moto ja amb pneumàtics i amb un motor radial de cinc cilindres inspirat en un disseny aeronàutic. El motor anava integrat a la roda de darrera i el cigonyal era al mateix temps l’eix de la roda.

Millet 1893


1893 – Condor, fundada a Courvaivre (Suïssa) pels germans Edouard i Jules Scheffer amb el nom de “Schefer Frères”, dissenya la seva primera motocicleta amb un motor Zedel de 1,5 hp i una velocitat de 50 km/h. L’any 1901 la empresa ja s’anomena "Condor-Werke AG". Les primeres unitats eren molt difícils de conduir, va ser les proves que van fer subministrant a l’exercit suïs, les que les van fer millorar. Més tard, entre 1922 i 1933, van conquerir nombroses competicions internacionals amb motoritzacions fins a 750 cc. Desprès de unes dècades dissenyant motos i motors d’alta qualitat, fent competència fins hi tot a BMW, deixa de fabricar motos l’any 1978. El seu últim model va ser la A350.

Condor 1923


1894 - Hildebrand i Wolfmüller van patentar i fabricar a Alemanya la primera moto de sèrie amb motor d'explosió. Utilitzava un bastidor revolucionari per l’època, a on hi anava muntat un motor bicilíndric de 1.488 cc. refrigerat per aigua, la transmissió es feia amb dos pistons que anaven del motor directament al eix de la roda del darrera. Amb tot això assolia una velocitat de 45km/h. Se’n van construir més de 200 unitats fins el 1919 que va tancar.

Hildebrand & Wolfmüller 1894


1896 - Excelsior fundada per Bayliss i Thomas comença la fabricació de motocicletes a Coventry , sent el primer fabricant britànic a fer-ho. En 1910, el nom de l’empresa va ser canviat a Excelsior Motor Co. La família Walker va prendre possessió de Excelsior després de la I Guerra Mundial. En 1964 va fabricar la seva última moto i en 1965 va tancar definitivament. Els anys 70 Britax va comprar el nom i va fabricar un numero limitat de motocicletes Britax-Excelsior.

Excelsior Ladies Deluxe (1925)


1899 – Matchless es fundada per por HH Collier i els seus tres fills Bert, Charlie, Harry Collier, en el barri londinenc de Greenwich Borough. Les primeres motocicletes portaven motor Prestwich JA V-Twin fins que al 1912 ja van fabricar el seus propis motors, monocilíndrics i V-Twin, amb configuracions des de 500 cc. a 1.000 cc. els quals, durant les properes dues dècades, els hi van donar un gran èxit. En 1931 va comprar els actius de AJS i en 1938 va fundar AMC (Associated Motor Cycles) continuant la producció d’excel·lents motocicletes fins la dècada dels anys 60. Mol popular va ser la seva sèrie G (G50 i G85) motos dissenyades per la competició al “Gran Prix” de tot terreny. Desprès de ser venuda a Norton-Villiers i posteriorment a la nacionalitzada NVT (Norton-Villiers-Triumph), va tancar l’any 1974.

Matchless JAP (1908)


1900 - FN (Fabrique Nationale) instal·lada a Herstal (Bèlgica) comença la seva producció de motocicletes. En l’any 1903 llança una nova motocicleta amb motor Bosch Magneto de 188 cc i 2 CV, equipada amb un fanal de carburo. L’any 1904 va llançar la Four, amb motor de 4 cilindres i pedals d’ajuda. Va deixar de fabricar motocicletes l’any 1963, dedicant-se de ple a la d’armes de foc.

FN model A-Four (360)


1901 – Puch es fabrica el primer model d’aquesta marca fundada per Johann Puch i en 1903 va produir les seves primeres motos de 244cc., convertint-se molt aviat en el primer fabricant austríac de motocicletes. Desprès d’anys de vicissituds i fusions amb Daimler i Steyr per fabricar cotxes, es a partir de 1937 que torna a fabricar motocicletes com a marca en solitari. L’any 1987 es comprada pel grup italià Piaggio.

Puch model 200 (1938)




1901 – Royal Enfield comença la seva producció de motocicletes. Fundada l’any 1893 per George Townsend per fabricar agulles de cosir, va ser a la mort d’aquest que el seu fill George Jr. va decidir entrar en el negoci de les bicicletes, fins que a finals de 1891 l’empresa s’enfronta a dificultats financeres i es absorbida por RW Smith y Albert Eadie, passant a anomenar-se “Eadie Manufacturing Company,Ltd”. En 30 any va desenvolupar una gamma de models que les anomenaven "bales" de 250, 350 i 500 cc. Royal Enfield, no obstant això, mai va tenir la popularitat d'empreses com Norton, Triumph o BSA. Poc després de la II Guerra Mundial dissenya un motor bicilíndric i comença a fabricar a l’Índia per qüestions de costos.

Royal Enfield model 351 (1927)


1902 – Ariel comença la producció de motocicletes utilitzant motors Minerva de 211 cc., encara que l’empresa es remunta a 1947 fabricant bicicletes i màquines de cosir, sota la direcció de James Starley i William Hillman. Al llarg de la seva vida sempre va tenir problemes financers, fins que l’any 1944 va se absorbida per BSA.

Ariel model M2F32 350 cc (1932)


1902 – Norton comença la seva producció de motocicletes. Fundada per James Lansdowne Norton l’any 1898 a Birmingham (Anglaterra) va començar dedicant-se a la fabricació de peces per bicicleta. Coneguda de sempre pels seus èxits en les curses, com la primera Illa de Man TT). En 1913 Norton va entrar en la fallida perquè James L. Norton probablement sabia més dissenyar i construir motocicletes que no pas controlar el negoci. No obstant això, només una temps després James Norton li va donar un nou intent amb Robert Shelley sent el seu nom comercial, a partir d’aquí, Norton Motors Ltd. En Donen O'Donovan (cunyat de Shelley) va desenvolupar la BS 490 cc, sent la primera moto de curses en producció. En 1925 James L. Norton va morir, no obstant això, el disseny i la producció va continuar però amb molts problemes financers, fins que en 1962 va tancar. La seva producció va ser absorbida per AMC a la seva fàbrica de Woolwich en Londres.

Norton model 19 (1931)


1902 - Triumph és fundada per dos alemanys: Siegfried Bettman i Muaritz Shulte. El seu primer producte va ser una bicicleta amb motor Minerva adaptat a ella, posteriorment, van dissenyar la seva propi motor. Al voltant de la Primera Guerra Mundial Triumph H desenvolupat el model H, més tard el model R i el popular model P amb la 500cc. A pesar de la gran producció de motocicletes en aquests temps, Triumph va tenir greus problemes financers en 1936 i va ser venut a Jack Sangster. El nou propietari va nomenar gerent a Edward Turner; el qual, mitjançant la millora dels antics dissenys i canviant-los el nom a Tiger 70, Tiger 80 i Tiger 90, va augmentar les vendes enormement. En 1937 Edward va engegar la molt veloç Twin 500cc, model que va iniciar una gran competència amb la resta de marques de la època. Amb el doble de velocitat que les motos de la competència, es va convertir en un gran èxit de vendes.

Triumph model B254F (1938)


1904 – Velocette, fundada a Birmingham per Johannes Gütgemann y William Gue, comença la seva producció de motocicletes. Curiosa es l’historia de Johannes Gütgemann, ciutadà alemany emigrat a Anglaterra l’any 1876 es va canviar el nom a John Taylor i després de convertir-se en un ciutadà britànic en 1911, es va tornar a canviar el nom pel de John Goodman en 1917. Velocette va anar guanyant reputació i quota de mercat constantment, arribant a guanyar el TT en la categoria de 350cc en 1926. Amb grans èxit de venda amb models com la LE, SMS i Thruxton , així com nombroses contribucions i patents tecnològiques utilitzades universalment per la indústria motociclista, va desaparèixer del mercat l’any 1971 degut al constant augment de la competència de Japó.


Velocette model KSS 350 cc (1933)


1905 - BSA comença la producció de motocicletes amb certes condicions les quals estaven propulsades per un motor Minerva, encara que la seva activitat com “The Birmingham Small Arms” prové de 1861 com a fabricant d'armes i avions.

BSA model S29-19 493 cc (1929)


1905 – Hèrcules (Nürnberger Hércules-Werke) comença a fabricar motocicletes en Alemanya. Va ser absorbida por “Fichtel & Sachs” en 1966 i a continuació es va fusionar amb “Zweirad Unión”. En 1974, Hèrcules es va convertir amb el primer fabricant del mon en oferir una moto amb motor rotatiu Wankel pel públic en general. El va anomenar W-2000, de 294 cc, amb 25 CV, estava refrigerat per aire i la lubricació es feia manualment afegint oli al combustible. En 1976 va llançar la Hèrcules W-2000 d’injecció en la que la lubricació del motor ja es feia mitjançant un dipòsit d’oli i una bomba. En alguns països, el W-2000 es va vendre com DKW. Sachs va continuar fabricant motos amb el nom de Hèrcules fins l’any 1996.

Hercules (1928)


1909 - Wilkinson treu un model de moto que seria de les més avançades de l’època. Amb un motor 4T de 4 cilindres i 848 cc, refrigerat per aire (a partir de 1911 va ser mitjançant aigua) i amb sistema de frens sols a darrera. El disseny original estava pensat com a vehicle d’exploració militar, pensada per muntar una metralladora en un sidecar, però l’invent no va convèncer al Departament de Guerra i es va desviar a l’ús civil. El model va ser presentat amb con un volant, però aviat va ser substituït per un manillar. L’any 1916 es va deixar de fabricar.

Wilkinson (1911)


1909 – AJS (AJ Stevens & Co Ltd.) es fundada a Wolverhampton (Anglaterra) per quatre germans: George, Harry, Jack y Joe Stevens. La seva primera motocicleta de producció va ser el "Model A", amb un motor monocilíndric de 292cc (2,75 CV.). Un any més tard, en 1912, va llançar el seu “Model D” un V-Twin de 698 cc. (6 CV). A principis dels anys 20, enlluernats pel gran èxit de les seves motocicletes, van voler introduir-se en la fabricació de cotxes i autobusos, però aquesta iniciativa els va portar a la descapitalització i a la ruïna. L’any 1931 es va declarar en fallida econòmica, desprès de llançar el seu últim model: la S3 amb motor T-Win de 496 cc. El seus actius van ser adquirits per Collier & Sons (propietari de Matchless) que va continuar fabricant-les amb models de gran èxit.

AJS model D (1915)


1909 - Gilera fundada per Giuseppe Gilera, va començar fabricant la Gilera VT 317. En 1936, Gilera va ser un pioner amb la fabricació d’una motocicleta, la “Rondine”, que portava un motor de 4 cilindres de 500cc, amb aquesta moto va guanyar el campionat mundial en 1950 y 1952. En total, Gilera va guanyar 6 Campionats del fabricants, 3 Trofeus de Turisme i un total de 44 títols de Gra Premi. L’any 1969 es va vendre al grup Piaggio en 1969 i encara està en producció avui dia.

Gilera Rondine


1912 - Sunbeam fundada por John Marston a Sunbeamland (Anglaterra) comença la seva producció de motocicletes. L’any 1943 va ser adquirida per BSA i aquesta va fabricar els models Sunbeam S7, S7-De Luxe, y S8 a la seva fàbrica de Redditch Worcestershire.

Sunbeam model 90 (1929)


1919 - Brough Superior, fundada per George Brough, comença la seva producció a Nottingham i era considerada la “Rolls-Royce” de les motocicletes. George Brough tenia un extremat rigor amb el control de qualitat, cada Brough era feta totalment a mà, reunia als mecànics per comprovar la instal·lació de cada component i, a continuació, es desmuntava pel fer-li l’acabat pel muntatge final. A cada motocicleta se li feia una prova abans de servir-la al client i sinó la passava no era lliurada. Per això resultava molt cara i la majoria de les 3.048 motos fabricades ho van ser per encàrrec, sent considerades quasi com una obra d’art. El model més popular de la Brough Superior va ser la SS80 amb un incomparable V-Twin de 998cc de JAP, la posterior versió SS100 va ser el buc insígnia, amb tan sols 384 unitats fabricades.Com a anècdota dir que, el famós Lawrence de Aràbia, va morir en un accident el 13 de maig de 1935 conduint una SS100 ( era la setena Brough que tenia)

Brough Superior model SS100 (1925)


La I Guerra Mundial va donar un impuls molt fort al desenvolupament de les indústries britàniques i europees de la motocicleta. Els fabricants es van tenir que esforçar a treballar amb dificultats per desenvolupar màquines millors i més fortes.

En l'eufòria de la postguerra, la producció britànica va començar altra vegada a un ritme fins i tot més ràpid. En la primera Mostra de la Motocicleta d’Olympia, en 1919, havia 112 fabricants de motocicletes que exhibien els seus productes. Molts seguien sent solament muntadors: compraven peces i motors construint-se així les seves pròpies màquines.



1920-1929

Els anys vint van ser una era d'eufòria i al mateix temps de sobrietat. El final de la I Guerra Mundial va introduir una era coneguda com "els rugents vint" i "l'era industrial", una dècada en la qual la tornada a l'ordre en el front polític va ser compensat per l'alliberament social i una explosió de creativitat artística. Caracteritzat per l'expressió descurada d'una banda i les visions sòbries i utòpiques per l'altre, l'esperit cultural dels anys vint estava circumscrit per un desig d'esborrar els horrors de la guerra i reconstruir la societat segons els nous valors i idees.

El naixement de la Unió Soviètica va introduir una era de planificació i reestructuració, definida per la promesa de tecnologia. Un grup d'avantguarda rus conegut com Constructivistes que es veien a si mateixos com enginyers més que com artistes van abandonar les representacions realistes en favor de l'idioma abstracte de la geometria. Les seves formes en acer i vidre van servir com metàfores del seu nou ordre mundial de “harmonia, precisió i claredat”.

La manifestació d'aquesta nova adreça en arquitectura Moderna va arribar per a ser coneguda com el "Estilo Internacionalista," cridat així a causa de la seva aprovació estesa i al seu idioma visual aparentment universal, definit per la seva combinació de formes aerodinàmiques i ús de materials industrials com crom i plàstic.

Però potser la major influència de la màquina estètica pot remuntar-se al Bauhaus d'Alemanya, aquesta escola es va fusionar amb el canvi social a través de l'arquitectura, els objectes funcionals, i les obres d'art basades en un idioma visual universal capaç de ser produït en massa a través de l'ús de materials industrials econòmics.

Les motocicletes d'aquesta era, com la BMW R32 i la Moto Guzzi C4V, proven l'èmfasi del disseny en practicitat i eficiència assolides a través d'un lèxic reduït de formes: net, sobri, i desproveït de ornamentació.

Va ser tal l’esperit d’innovació i desenvolupament de la tecnologia, que passat 1920 ja s'havia inventat, provat i utilitzat gairebé tot en motociclisme: màquines de cilindre múltiples; diferents tipus de transmissió, impulsió per roda davantera o de darrera, eixos telescòpics, engranatges múltiples, etc.


1920 – Moto Guzzi presenta la seva primera moto anomenada Normale (500cc) de 8 CV. Fundada per tres grans amics aviadors: Carlo Guzzi, Giorgio Parodi i Giovanni Ravelli, a la població Mandello de Lario (Itàlia). Degut al origen professional dels fundadors van adaptar la icona de cos aeri italià (un símbol d'àguiles) al seu logotip. A partir d’aquí , Guzzi començava a produir motos de petita cilindrada amb motors de 2T horitzontals com la GT Tour (1928) i l'Esport 15 (1931). Amb nombroses victòries en curses durant aquests anys, guanya una bona reputació de fiabilitat. Es a partir de 1934 quan comença a desenvolupar els seus motor V-Twin 500 cc. 120º, l’any 1935 aquesta moto guanya a l’Illa de Man, sent una fita històrica ja que va ser la primera vegada que guanyava la cursa una moto que no era anglesa. L’any 1967 llença al mercat el seu mític motor V-Twin 703 cc 90º dissenyat per Giulio Carcano, donant-li el nom de V7. A principis del anys 70 Moto Guzzi va ser comprada per De Tomaso Inc., i per un curt període, comença la producció de motors de 4 cilindres. Però aviat torna a centrar-se en els seus T-Win 90º, començant a produir els V35 i V50, que es convertirien en els pilars de Moto Guzzi durant els propers decennis. En 1988 es va fusionar amb SEIMM Benelli (també propietat de De Tomaso) passant a anomenar-se De Tomaso Benelli Moto Guzzi SpA (GBM). L’any 1996 (75 º aniversari de l’empresa), va tornar al nom de Moto Guzzi SpA. L’any 2000, Moto Guzzi SpA va ser adquirida per Aprilia SpA i aquesta adquirida, l’any 2004, per Piaggio formant el grup Immsi SpA

Guzzi model 4V SS 500 cc (1928)


1920 - BMW fabrica la seva primera motocicleta: la Kurier amb motor de 148cc 2T. Fundada l’any 1913 per Karl Friedrich Rapp amb el nom de “Rapp Motorenwerke GmbH” i dedicada a la fabricació de motors per aviació. Quan Karl Rapp es va fusionar amb Gustav Otto de “Bayerische Flugzeugwerke AG” l’empresa resultant va passar a anomenar-se “Bayerische Motoren Werke GmbH” (BMW). L’any 1919, seguint els termes del Tractat de Versalles, va tenir que deixar la producció de motors d’aviació i dedicar-se a la fabricació de maquinaria agrícola, mobiliari d’oficina i caixes d’eines. L’any 1923 presenta la primera R 32 es presenta en el saló de París. El seu dissenyador, Max Friz, va reunir en ella els últims avanços tècnics de l'època, motor boxer, transmissió per cardan, forquilla davantera proveïda de ballestes “cantilever”, i amb el seu centre de gravetat situat molt baix, arribant als 90km/h. La resta ..... ja la sabeu !!!!

BMW model R32 (1923)


1921 – Zündapp, fundada en 1917 per Fritz Neumeyer y Friedruch Krupp, fabrica la seva primera motocicleta Z22, la "Jedermann für Motorrad" (motocicleta per a tothom), sent molt simple en el seu disseny i extremadament fiable es va produir en grans series. Durant la II Guerra Mundial, Zündapp va fabricar una quantitat important d’unitats per a l’exercit alemany, després de la guerra va passar gradualment a la producció de motocicletes més petites. La fàbrica va tancar en 1984, però els seus models van ser assumits i fabricats, durant la dècada dels 80, per Enfield a la Índia.

Zündapp model K500 (1935)


1921 - Benelli construeix la seva primera motocicleta lleugera de 98cc, apreciada immediatament pel públic. Empresa fundada el 1911 per Teresa Benelli a Pesaro (Itàlia). Teresa va invertir tots els seus estalvis per muntar un taller de reparacions i així donar feina als seus sis fills. Al 1920 ja havien dissenyat un motor propi i del 1927 al 1931 va assolir varis campionats italians. A partir de 1971 la seva historia es un cúmul de vendes i canvis de propietat (De Tomaso, FRIM, Merloni....) fins arribar a la fusió amb Moto Guzzi, anomenant-se Benelli Moto Guzzi SpA., fins que va tancar definitivament en 1988. L’any 1995 torna a néixer Benelli de mans de Andrea Merloni, centrant la producció en motos racing. Però en 2002, Benelli va ser venuda a la empresa xinesa Qianjiang, però les fàbriques es van mantenir a Pesaro i Urbino (Itàlia).

Benelli model 500TSS (1939)


1922 – Motobecane, fundada a França per Charles Benoit y Abel Bardin, fabricant la seva primera 2T en 1923, i la seva primera 4T en 1933. L’empresa va fer fallida en 1981 i va comprar els seu actius Yamaha que la va reviscolar amb la marca MBK. El nom "Motobecane", avui dia, es utilitzat per una empresa de bicicletes de Taiwan, les quals son exportades a EE.UU. MBK fabrica ciclomotors pel mercat europeu.

Motobecane model M2 250cc (1932)


1924 – HRD-Vincent es fundada per el pilot de la RAF Raymond Howard Davies, va començar a fabricar motocicletes amb el nom de HRD, muntant motors JA Prestwitch (JAP) de1.000cc V-Twin, també utilitzats en les Brough Superior. El dissenys de HRD van anar molt per davant del seus temps, establint noves tècniques que van ser emulades per les altres fabriques durant dècades. Tan va ser així que, l’any 1925, va establir una velocitat mitja rècord de 66,13 mph en la Illa de Man TT, el que li va suposar entrar en els llibres d’història. A mitjans dels anys 20, en Phil Vincent va començar a dissenyar nous models per HRD, canviant el nom de les seves creacions a “Vincent”, les primeres unitats muntaven un monocilíndric de 499cc o el JAP 1000cc V-Twin. Vincent també va dissenyar i patentar la innovadora suspensió del darrera “cantilevered” en 1928, es en aquest moment que decideix comprar HRD per 500 lliures de l’època, passant a denominar-se “Vincent HRD”. Un gran impuls a la firma va ser la incorporació, l’any 1931, del enginyer Phil Irving. Els seus primers projectes van ser les OHV 500 cc monocilíndriques "Comet" y "Meteor" , seguides en 1948 per la “Black Shadow” i la “Black Lightning”. Amb una “Black Shadow” van batre el rècord de velocitat (150,313 mph) en les salines de Bonneville. A partir de 1949 es retiren les sigles HRD de les motocicletes per por a la confusió amb Harley Davidson, amb una sèrie de decisions errònies les vendes van baixant i en 1954 llança la “Sèrie D” amb la intenció d’aixecar el negoci però, sense resultats positius, tanca portes l’any 1955.

Vincent model Black Shadow (1949)


1928 - IZh fabricant de motocicletes amb seu a Izhevsk (Rússia) fabrica la seva primera moto. Va ser el fabricant de motos més gran de l’antiga Unió Soviètica, més de 11 milions de unitats van ser produïdes per IZh. Entre 1973 y 1979 es van comercialitzar al Regne Unit amb la marca SATRA. Avui dia, a occident, l’empresa es coneguda per la seva descomunal fabricació de fusells d’assalt Kalashnikov.

IZh model 8 (1938)


1929 - Jawa es fundada a la República Txeca per Frantisek Janecek (fabricant d’armes Zbrojovka), per dedicar-se a la fabricació de motocicletes al adquirir els drets de producció de Wanderer (Alemanya de l’Est). Per aquest motiu el nom de "Jawa", format amb les dos primeres lletres de Janecek y Wanderer. El primer model va ser presentat el 23 d’octubre de 1929, una 500 cc 4T, amb 18 CV de potència i tres velocitats, anomenada Rumpál. Encara que molt cara de preu no va ser massa fiable, però desprès de diversos retocs en el seu disseny va tenir una bona acceptació en el mercat. L’any 1948, amb la entrada del Partit Comunista a Txecoslovàquia, va ser nacionalitzada i fusionada amb “Ceská Zbrojovka”, també coneguda com "CZ", a pesar d’això va assolir una bona reputació internacional en les curses off-road, de gel i de cendra. Després de la caiguda del bloc soviètic en 1989 i la dissolució de la República Socialista Txecoslovaca, Jawa es va dividir en dos empreses, Jawa i Jawa JRM Speedway, aquesta ultima altament especialitzada amb motos de 250cc, 500cc y 600cc per Speedway i Longtrack.

Jawa 175 cc (1938)


Durant els anys 20 les marques van créixer constantment. Sols a Gran Bretanya, l’any 1929, hi havia prop de 300 fabricants, amb una producció de 147.000 unitats anuals.

Però quant tot anava a favor de l’emergent indústria motociclista, la popularitat de la motocicleta es precipitava amb la Gran Depressió de 1929 i moltes empreses tancaven a mida que les vendes queien. No hi havia prou clients per a totes les empreses, ni prou diners per donar suport a tot dels models. Les vendes d'exportació van caure en picat, els governs gravaven amb més impostos els motors grans, així que els fabricants comencen a reduir costos i ha produir models barats.



1930-1944

Europa sortia de la Depressió amb menys fabricants de motocicletes i amb la competència de creixement dels d'automòbils domèstics més barats. Però les empreses que van superar la crisi eren més competitives i agressives. Amb un mercat més petit, les curses i la competència conduïen a un millor desenvolupament tecnològic. La motocicleta era encara un vehicle utilitari, el transport barat apuntava a l'home treballador, però hi havia també la demanda d’un públic que exigia més en disseny, estil i potència.

Les motocicletes continuaven millorant i evolucionant. A mitjans dels anys 30 sortien al mercat alguns dels dissenys més innovadors en el motociclisme, i algunes de les millors màquines vingudes del període post-depressió. Es cert que també eren més cares, però l'ús de la motocicleta per part de la policia i les forces armades també augmentaven, proporcionant un mercat estable per a les màquines utilitàries i més barates.

Amb tot això, el motociclisme era cada vegada més el hobby dels entusiastes.

En aquesta època, guiats per una ona de conservadorisme que el brou de cultiu per la ideologia política totalitària que inunda Europa, canvia el paisatge cultural cap al realisme social, una ideologia controlada per l'estat d'art populista, clàssicament inspirat i a través de temes grandiloqüents en treballs en escala proporcionada.

Creix la creença en el potencial de la tecnologia per a transformar la societat. En Alemanya, per exemple, sepultada sota el pes d'una inflació altíssima i l'atur, desmoralitzada per la pèrdua de la Primera Guerra Mundial i humiliada pel tractat de Versalles. Així, quan Adolf Hitler es va fer canceller en 1933, Alemanya era ja terreny abonat per a la transformació.

D'altra banda, el comunisme establert a Rússia, estava submergit en els mateixos cultes a la personalitat i en l'enaltiment de la identitat nacional, Stalin va llançar a la Rússia soviètica en una nova era d'industrialització salvatge que seria portada a terme a través d'una sèrie de Plans Quinquennals severament ambiciosos.

Itàlia es va sumar a aquesta ideologia de modernització. Es va propagar a través de la planificació de gran envergadura i els ideals clàssics de força física, continuïtat, ordre i estabilitat. Les línies que seguia la producció industrial era resultat inevitable d'aquestes ideologies.

Així doncs, tecnologies desenvolupades per a la transformació social es van tornar armes de destrucció. Zuendapp, BMW, DKW o Guzzi, estaven entre els fabricants de les motocicletes que van donar infatigable servei durant la guerra. Mols d’altres, particularment els fabricants britànics com BSA o Royal Enfield, van caure víctimes de la pèrdua d’instal·lacions i equip a causa dels efectes de la guerra o bé de la crisi econòmica de postguerra a Europa, no podent aixecar-se ja fins als anys cinquanta, això les que no van desaparèixer per sempre.

1932 - CZ comença la seva producció de motocicletes. Fundada en 1919 en Strakonice. A pesar que inicialment va començar amb la fabricació d’armes. Durant la dècada dels 50, CZ es va unir amb Jawa, produint motos monocilíndriques de 125 i 175 cc, així com una bicilíndrica de 250 cc.

CZ 175 cc (1938)


1944 – Montesa es fundada Pere Permanyer, Francesc Bultó i Josep Soler en el carrer Còrsega nº 408, de Barcelona. La seva primera producció va ser el "Prototip XX “ basat en una Motobecane de 2T. Montesa presenta la Impala en 1959 i en 1962 va ser guardonada amb el ADI-FAD (Premi al Disseny Industrial). En 1962, la fàbrica de Montesa es trasllada a Esplugues del Llobregat i comença una producció anual de 11.000 unitats d’Impala. En 1963, la Impala s’introdueix en el mercat dels EE.UU. com Impala 175 Scrambler. En 1982 es fusiona amb Honda per formar Montesa Honda SA . I així fins avui dia amb la producció de nombrosos models de gran reputació en totes les modalitats del motociclisme.

Montesa prototip XX (1945)




1945-1959

La imatge de motociclisme estava canviant, el processos d'integració de veterans de la Segona Guerra Mundial van enriquir la mitologia de la motocicleta. Buscant una mica de sentit d'identitat i llibertat, molts es convertien en motociclistes. Heretat del seu món en temps de guerra, el companyerisme entre bandes, formaria l'arrel dels grups de motociclistes, afegint un costat més fosc a les motos que refusaven els consumidors conservadors.

Va tenir lloc una certa desintegració del patró en la relacions socials humanes, portant també la ruptura entre les generacions. La planificació social, la planificació familiar, i la planificació econòmica van absorbir l'espontaneïtat del món de postguerra. L'obediència política i social es va tornar llei.

En aquest context, la motocicleta es va convertir en el vehicle per a tots els matisos de rebel·lió. Màquines des de les delicades Vespa a les potents Triumph es van convertir en l'arma d'una de les eres més tumultuoses del continent europeu. Les ansietats de la societat de postguerra i la motocicleta, es van convertir en una icona cultural que va deixar petjada en la composició social.

Però, cada vegada més, els consumidors optaven pels cotxes com el seu vehicle familiar. Amb això les vendes de motocicletes, inicialment augmentada durant els primers anys de postguerra, tenien una nova davallada.

Veient això, la indústria motociclista europea, va girar la mirada cap a Amèrica. Els EE.UU era un mercat ric i als anys 50 només hi havia dues empreses de motocicletes: Indian i Harley Davidson. Les motos europees, sobretot les Norton, Triumph i BSA, més lleugeres i més ràpides; es tornaven tan populars que les empreses dels EE.UU lluitaven per fer-les prohibir o que les gravessin fortament amb aranzels. Després que Indian col·lapsés en 1953, les motos europees es tornaven fins i tot més populars, especialment a les curses i circuits dominaven de manera clara.

El 1959 va ser l’any cim per a la indústria motociclista europea. Les vendes de motos i les exportacions eren en els seus nivells més alts. Abstretes amb el seu propi èxit, la majoria de les empreses no es molestaven a mirar tendències emergents, o prendre patrons dels seus dissenys envellits. La majoria dels executius i dissenyadors venien dels dies de la Preguerra, miraven enrere a la glòria dels anys 30, no endavant. I com a tal, creaven algunes màquines boniques, emocionants - moltes estaven orientades a les curses -, tanmateix, una porció cada vegada més petita del mercat que els fabricants semblava que no s’adonessin.

El pitjor era que poca gent preparada empresarialment venia de dins de la indústria de motocicletes. La tendència era contractar-la fora de la indústria, la majoria executius llicenciats en escoles de negoci estaven habituats a utilitzar fons financers externs en lloc de promoure el finançament propi de les empreses. Els enginyers i dissenyadors eren cada vegada més escassos al voltant de les taules de junta. Les decisions estaven sent preses més i més per gent llunyana a la indústria motociclista.

1945 – MV Augusta, fundada a Cascina della Costa (Itàlia) pels germans Domenico i Vincenzo Agusta amb el nom de “Meccanica Verghera Agusta”. Llança al mercat aquest mateix any la seva primera moto, la MV98. Participant amb nombroses curses entre 1958 i 1974, es va fer un bon nom al assolir grans èxits a les competicions. (17 campionats mundials a la categoria de 500 cc., 5 campionats a la de125 cc i 2 en la sèrie de 250 cc.). A finals dels anys 60, MV Agusta presenta un motor de 4 cilindres en línia de 600 cc, que va ser revolucionari per l’època i que posteriorment va augmentar a 750 cc. Però la limitada producció d’aquestes motoritzacions, degut a l’aparició de la molt més econòmica Honda CB750 i coincidint amb la mort de Domenico Agusta, va fer que les vendes de MV Augusta entressin en un descens constant, fins que l’any 1997 va ser comprada per Cagiva.

MV Augusta model 600 Four (1967)


1946 – Dnepr (Nom oficial "KMZ", "Kiev Motorzykly Zavod") es fundada a Kíev (Ucraïna). La seva primera moto va ser una 98 cc de 2 temps, model copiat de la alemanya Wanderer. La fabricació de motos pesades va venir de copiar la BMW R71, de la qual el govern rus havia aconseguit la llicencia de fabricació uns anys abans de la II Guerra Mundial.

Dnepr model MT9 (1950)


1946 - Moto Parilla es fundada a Milà (Itàlia) per Juan Parilla, especialitzant-se en la producció de motocicletes de 2T i 4T, amb cilindrades de 50cc a 350cc. L’any 1953 va presentar motor de 175cc amb 20hp, que va ser utilitzat pels models SG (Gran Sport), Lusso Veloce, MSDS, Speedster, Sport Speciale, y Wildcat Scrambler. Posteriorment va llançar els motors de 200 i 250 cc, utilitzant un disseny basat en la Norton Manx. També va desenvolupar un petit motor boxer de 250 cc però sense massa èxit. L’any 1963 va tancar portes.

Parilla model 175 Sport Speciale (1959)


1946 - Ducati , fundada en 1926 com a “Societa Scientifica Radio Brevetti Ducati”, pels germans Adriano, Bruno Cavalieri, i Marcello Ducati a Borgo Panigal (Itàlia) fabrica la seva primera moto, la petita Cucciolo de 50cc. la qual va tenir un gran èxit de vendes (al 1950 ja n’havia venut 200.000 unitats), era petita, lleugera i gastava 1 l./100 Km.. Animats per aquest èxit i amb la supervisió de Fabio Taglioni, Ducati començaria a produir les seves grans motocicletes. Els Germans Ducati van fundar l'empresa en 1926 a Bolònia per a la fabricació de components elèctrics, però va ser durant la II Guerra Mundial que els germans Ducati para començar el desenvolupament aquesta motocicleta d’amagat, ja que el govern de Mussolini tenia prohibit desviar materials per a la producció civil. Sobre Ducati que més dir ???....bufffff, això us ho deixo a vosaltres.

Ducati model 100 Gran Sport (1955)


1946 – Sanglas comercialitza la seva primera moto, de 350 cc i 14,5 CV. El 1952 llança la de 500 cc. però la deixa de fabricar anys desprès per falta de demanada, passant a desenvolupar motors més petits per disminuir costos. Llança la marca Rovena amb motorització Hispano Villiers, fins i tot acaba muntant motors Zundapp de 2T . L’any 1989 es absorbida per Yamaha.

Sangras 350 (1945)


1946 – Moto Morini entra en el mercat de motocicletes lleugeres de 2T amb els models T125 Morini 123cc Turisme, Sport 123cc i Sbarazzino 98cc. L’empresa va ser fundada l’any 1937 a Bolonia (Itàlia) per Alfonso Morini, dedicant-se a la fabricació de tricicles de càrrega amb motors 350cc i 500cc. Ja amb els seus primers models va obtenir victòries en el Grand Prix de les Nacions a Monza, Gran Premi d’Espanya i en el Campionat italià. A principis dels anys 70, en un esforç per introduir-se en el mercat de cilindrada mitja - alta, va desenvolupar el seu motor V-Twin 344cc 72º , el qual va augmentar a 479cc en 1977, al llançar el model Excalibur GT. En 1987, Moto Morini va ser comprada per Cagiva.

Moto Morini model Rebello 175 cc (1955)


1946 – Vespa, fabricada per Piaggio surten al mercat les primeres 15 unitats de Vespa 98 cc. L’empresa va ser fundada per Rinaldo Piaggio en 1884, dedicant-se a la fabricació de màquines i vagons de ferrocarril, així com a la d’avions de combat durant la II Guerra Mundial. Nascuda de la necessitat per a transport personal barat en el caos de la Itàlia de la postguerra, va ser dissenyada per Corradino D'Ascanio, un enginyer aeronàutic de Augusta. La Vespa va arrelar molt fort en la mentalitat cultural col·lectiva de l’època. Socialment acceptable i fins a romàntica, personificà l'abraçada dels suburbis a la motocicleta, se’n van vendre més de 1 milió d’unitats en els primers anys de producció .... i fins avui dia.

Vespa model 98 (1947)


1947 – Rieju treu al mercat la seva primera motocicleta. Fundada l’any 1934 per Lluís Riera i Jaume Juanola per fabricar bicicletes, fabrica aquesta motocicleta amb un motor francès de 50 cc i 4T . El 1953 llança la Rieju 175, desenvolupada 100% per la casa. L’any 1960 arriba a un acord amb Minarelli per importar en exclusiva aquests motors, es l’any 1964 quan aconsegueix la llicencia per fabricar-los a la seva fabrica de Figueres. Durant el transcurs dels anys té acords amb Malagutti i Yamaha.

Rieju 175cc (1958)(1947)


1948 – Mondial es fundada a Arcore (Itàlia) per Giuseppe Boselli. Va començar fabricant petites motocicletes amb motors CAM de 2T i 4T dissenyades per Drusiani Alfonso y Lino Tonti. Aquesta marca va obtenir 5 Campionats Mundials de curses en carretera durant els anys 50, el que va elevar considerablement el seu prestigi. En aquella època es va fer córrer el rumor, de que Soichiro Honda va visitar Europa tractant de aconseguir tecnologia italiana i alemanya per les seves motos, i que va utilitzar la Mondial 125 GP per desenvolupar, l’any 1959, la seva Honda RC142 GP. A partir de 1960 les vendes van anar baixant ja que el mercat demanava motocicletes més grans i potents, la producció de Mondial va continuar fins el seu tancament l’any 1979, sent ressuscitada breument del 1987 al 1989. Posteriorment, l’any 1999, va tornar a sorgir quan el magnat de premsa Roberto Ziletti (Lastra Group SpA) va comprar els drets de fabricació als hereus de Giuseppe Boselli.

Mondial model Monoalbero 175 (1954)


1949 - Derbi es va decidir a començar en el món del ciclomotor, creant la que seria la seva primera moto. Era la Derbi SRS, sigles que corresponen al creador de la marca (Simeó Rabasa i Singla). Aquesta moto tenia un motor de 48 cc i 1,5 cv. Desprès de desenvolupar, al llarg dels any, nombrosos models i ser una de les marques amb més victòries a les curses internacionals (en total 87), fins que l’any 1999 va entrar en el grup Piaggio per salvar-se d’una greu crisi. Continua fabricant a Martorelles (Barcelona)

Derbi model 74 Gran Sport


1949 - Laverda creada per Francesco Laverda. Les arrels de l’empresa es remunten a 1873, quan Pietro Laverda (avi de Francesco) va decidir iniciar una empresa de motors agrícoles en el petit poblet rural de Breganze. Laverda, com quasi tots el fabricants italians, desprès de la II Guerra Mundial es van dedicar a fabricar motocicletes de 75 a 200 cc per desplaçament diari, combinant la tradició artesana, l’atenció al detall i combinat amb la duresa. Més tard , en l’any 1969, va fer la GT 750 i la SF750 Sport que es van vendre molt bé a tot Europa. En 1977 es va associar amb Huskvarna per fer un model de motocross (model LH), l’any 1980 ho va fer amb Zündapp per fabricar un ciclomotor (LZ 125 i LZ 175). I així va continuar la seva historia, fabricant motos que intentaven competir amb la competència del Japó, fins que al 2004 va ser absorbida pel grup Piaggio.

Laverda model Sport Lusso 100 (1958)


1949 - Aermacchi (Aeronautica Macchi) inicia la seva producció de motocicletes. L’empresa va ser fundada per Giulio Macchi en 1912 Varese (Itàlia), per dedicar-se a la construcció hidroavions. Rendint homenatge a les seves arrels de l’aviació, Aermacchi adequava els noms de les seves motocicletes al prefix de "Ala", així va llançar els models "Ala Blu", “Ala d'Oro” i “Ala Verde ". A finals dels anys 60, l’ empresa nord-americana Harley Davidson, va comprar el 49% de las accions de Aermacchi i una anys desprès va adquirir la seva totalitat. La primera Aermacchi / HD va ser la 250cc H Sprint , que utilitza un motor Aermacchi 4T. En 1974, Aermacchi va parar la producció i l’empresa va ser comprada pels germans Castiglioni de Cagiva, que van continuar fabricant motocicletes amb el nom de “HD Cagiva” fins al seu tancament definitiu l’any 1980.

1951 – Ossa comercialitza la seva primera moto, una 125 cc. Aquesta moto era molt avançada per a l'època, va tenir molt èxit a causa de el seu fàcil manteniment, bon funcionament i fiabilitat.

Aermacchi model Chimera 250 (1960) (1958)


1950 - Aero Caproni es fundada per G. Perini i el Gianni Caproni. La seva primera motocicleta de 75cc 4T, la "Capriolo 75” es va presentar en 1951, amb un disseny de xassís influït per les BMW i DKW alemanyes. La “Capriolo Deporte 75” es va llançar uns anys desprès i ja anava equipada amb forquilla telescòpica, xassís de doble bressol i llantes d’aliatge d’alumini. L’any 1964 deixa de fabricar-se.

Aero Caproni model Capriolo 100 (1961)


1952 – Rumi fabrica el seu scooter "Scoiottolo”. Fundada per Donnino Rumi a Bergamo (Itàlia) l’any 1900 com a fabricant de maquinaria tèxtil, durant la II Guerra Mundial es va dedicar a la fabricació de maquinaria de guerra. Més tard va fabricar "Gobbetto Competizione" que va guanyar el Campionat Nacional Italià de 1954, tot seguit van sortir d’altres models com la “"Junior Caballero”, “Bicarburatore SS”, així com el scooter “Formichino” amb xassís monocasc d’alumini. L’any 1962 va deixar de fabricar.

Rumi model Gobbetto (1952)


1953 - KTM fundada per Hans Trunkenpolz a Mattighofen (Austria), comença la seva fabricació de motocicletes. KTM sempre ha estat capdavantera tecnològicament en el mon de la moto, van ser els primers en introduir la refrigeració per aigua, els frens de disc i l’embragatge hidràulic en les motos de off-road. Per això van obtenir una excel·lent reputació entre les motocicletes enduro d'altes prestacions. No obstant això les seves primeres motocicletes estaven basades en un petit motor de la també austríaca Rotax.

KTM model Sachs 125 (1968)


1956 - Münch Motorrad es fundada pel enginyer i dissenyador Friedel Münch a Frankfurt (Alemanya), desprès de comprar la fabrica de motocicletes “Horex Fahrzeugbau-AG”. Münch va ser conegut per la construcció d’algunes de los més interessants e inusuals motocicletes que s’havien creat mai. Les primeres motocicletes llançades al mercat van ser les 500 Münch Strassen Horex, i 500 Münch Renn Horex. A finals dels anys 60, mentre els japonesos consideraven la possibilitat de entrar en l’àmbit de la gran cilindrada multicilíndrica per les motos de carrer, Münch ja va construir la “4TTS Mammut”, una 4 cilindres amb 88 CV que passaria a l’historia com una de les motocicletes més potents de l’època. També va fabricar un híbrid "Indian Scout" en 1968, utilitzant un bicilíndric Indian de 1200 cc, la Titan 1800 cc fabricada en 1990 i la Titan 2000 cc va ser presentada un any més tard.

Münch model 4TTS Mammut (1967)


1958 – Bultaco fundada per Paco Bultó, al abandonar aquest Montesa per unes desavinences amb Pere Permanyer, al considerar que es necessari prendre part en competicions per desenvolupar tecnologia, independentment del seu cost econòmic. Desprès de un ampli historial de producció i èxits esportius, el 22 de desembre de 1979 tanca la fabrica.

Bultaco model Sherpa T250 (1965)



1960-1969

En els anys seixanta, les motocicletes es van posar de moda. Triades tant per a la vida urbana com per a la rural, les motocicletes van ser un dels icones culturals dels anys seixanta. Les motocicletes es van fer molt habituals en les noves carreteres i en els camins de les petites rutes interiors. La seva velocitat, caràcter sexy, utilitari, i disseny afins als usuaris satisfeien la tendència de la societat a cremar energies. Amb això, cinema i publicitat van fer de la motocicleta el seu tema predilecte. Una imatge rebel va ser més significativa que la rebel·lió en si mateixa i aquí, la motocicleta, va tenir un paper extraordinari.

Dècada on les notícies parlaven dels temes que preocupaven a la Societat: la Guerra de Vietnam, la Guerra Freda, les carreres, l'alliberament femení, la revolució sexual i, com no, el rock n'roll.

Els joves estaven fent la veritable història, bé amb les protestes per la política americana a Vietnam, bé decidint quina banda seria capdavantera a les llistes dels LP’s mes venuts. S’estava buscant llibertat i la motocicleta era el seu vehicle.

La joventut va tractar de convertir gairebé cada acte públic en un gest polític, el pèl llarg va tenir el seu lloc al costat de les marxes dels drets civils, les postals amb imatges de nois rebels es van tornar moda, i la indústria de la motocicleta es va capitalitzar com mai abans ho havia fet.

Amb tot i això, la indústria motociclista continuava tenint seriosos problemes de financerament. La majoria de les empreses seguien fent motos basades en dissenys dels anys 40. Dissenys que ja no interessaven una generació més jove. La qualitat de producció queia a mesura que el temps de proves eren escurçat per direcció, impacient per posar motos al mercat el més aviat possible.

La moda del scooter de últims dels 50 i primers dels 60 va ajudar a estimular vendes, però no molt de temps i no prou, encara que generava una ona de producció que semblava presagiar dies profitosos pel sector. El boom del scooter va anar en detriment de les motos, la demanda d’aquestes es va anar reduint, però les empreses no semblava que se n’adonessin fins que va ser massa tard.

Per altra banda, els consumidors amb més poder adquisitiu automòbils, no motocicletes per al vehicle familiar. El cotxe barat s'introduïa el 1959 molt eficaçment, donant un cop molt fort a la indústria motociclista.

Però la davallada més important de les motocicletes europees arribava amb la importació creixent de motocicletes japoneses a EE.UU i als propis mercats europeus.

Acabada la II Guerra Mundial, la indústria del Japó havia quedat totalment destruïda, igual que la europea. Però així com els europeus es van dedicar a reconstruir el seu antiquat sistema industrial dels anys 30, els japonesos van mirar cap el futur i en lloc de reconstruir van apostar per fer una indústria moderna. Amb això van aconseguir fabricar motos més barates que les d’aquí, eren més fiables, i mostraven més desenvolupament d'innovació i enginyeria que els seus homòlegs europeus. Un dels avanços que va causar més impacte fora la introducció de la posta en marxa elèctrica en les motocicletes.

Donat que la majoria dels fabricants japonesos van començar amb producció de motocicletes petites, els europeus no els van considerar una amenaça. Les empreses europees van ser massa lentes per reaccionar davant la competència: les seves arrels eren essencialment antiquades tant en gestió com en producció. Molts fabricants estaven fent més motos per a un grup petit d'entusiastes o per a córrer força que no pas enfocades com a un mitjà de transport públic. No hi havia cap mercat real per a aquestes motocicletes a l'època, però la majoria dels fabricants continuaven produint màquines cares - fins que el seu mercat petit s'assecava i tancaven.

El japonès entenia les motos com el passatemps de tothom, no només per una trepa d'entusiastes. Enfortien el mercat i empenyien cap amunt de vendes, cuitant especialment l'adolescent i consumidors joves.

La indústria europea s’estava condemnant, no podria canviar prou de pressa per competir amb els èxits japonesos. Aquests estaven guanyant totes les curses que havien estat l'orgull dels europeus durant molt de temps. I de sobte Honda treu al mercat la seva CD450 una moto de qualitat i accessible per a tothom.

1960 – Rickman es fundada pels germans Don i Derek Rickman, especialitzant-se amb la fabricació de motocicletes “off-road” on van desenvolupar els seus coneixements sobre xassís. Van ser molt coneguts pel disseny dels seus xassís de doble bressol, fets amb manganès-molibdè i acabats en niquelat. En un principi utilitzava motors de la desapareguda Royal Enfield, desprès va passar a motors Montesa i Zundapp, finalment va utilitzar motors Honda. A mitjans dels anys 70 quasi el 90% de la seva producció anava dirigida als EE.UU i en 1974 els hi va ser concedit el “Queen's Award to Industry" pels seus èxits en l’exportació i curiosament el 1975 va deixar la producció de motocicletes. L'any 1969 va marcar la fi d'una era socialment molt agitada i de profunds canvis.

Rickman model 650 Scrambler


Amb tot això, el 1969, Honda presenta la CB 750, la qual sorprenia la indústria: era més gran, més ràpida i millor que tot allò que els europeus podrien oferir. Ningú no havia cregut realment mai que els japonesos podrien fer motocicletes d'aquestes característiques, però la van fer i se’n va dur el mercat.

Honda va transformar el disseny de la motocicleta i els hàbits de conducció, amb la seva CB750 Four. Triumph va fer notables intents per competir i van oferir les seves esportives. També ho va intentar Ducati amb la seva 750SS, producte totalment de disseny italià.




1970-1979

A la dècada dels 70, a Europa, les motocicletes van començar a oferir evasió mitjançant la idea de la velocitat , els fabricants van aprendre a aplicar la tecnologia de les carreres a la creació de motocicletes per a l’ús diari. En aquest fet va tenir molta importància l’explosió dels mitjans de comunicació a nivell mundial.

1970 – Bimota fundada per Bianchi, Morri i Tamburini, comença la seva activitat prenent les dues primeres lletres dels noms dels fundadors per a crear la marca. La seva primera moto produïda va ser el model SB2, impulsada amb un motor Suzuki GS750.

Bimota model SB2


1978 – Cagivaes fundada a Itàlia pels germans Castiglioni amb el disseny de les petites petits 125cc Mito. Encara que en el seu moment va aconseguir absorbir marques com Moto Morini, MV Augusta i Aermacchi, al llarg de la seva història sempre va tenir seriosos problemes financers.

Cagiva model Mito 125


I amb això acabem, a partir d’aquí tots ja sabeu la resta. Desprès de preparar aquest monogràfic em dona la impressió que s’han quedat moltes coses pel camí – i no crec que sigui nostàlgia – en aquesta Europa Motociclista.

On es aquell esperit que va empènyer a dissenyadors, enginyers, fabricants i consumidors, en poc més d’un segle, a fer evolucionar una bicicleta a una maquina tan complexa com les coneixem avui dia?

Mercat i societat actuals estan supeditats a condicionats tant diferents als de fa 100 anys que s’ha desvirtuat, fins i tot, aquell “esperit motarra” que tantes i tantes vegades ens ve a la boca, que no en el cor. Bé, això evidentment es una opinió molt personal meva.



Tornar a l'INDEX

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada