3 d’abr. 2009

AL VOLTANT DEL MAR MEDITERRANI



Greg havia portat ciclomotor des de adolescent. El 1993, ell i en Lucas van viatjar a Polònia, van comprar una antiga JAWA txecoslovaca i van viatjar fins a Espanya. El 1996, van optar per una moto més decent, una Kawasaki KLR 650 del 1992. Des de Amsterdam van tornar a Espanya, i després a Itàlia, Grècia, Turquia i després van tornar a Polònia. El proper viatge, el del 1998, se suposava que anava a deixar petites a les dues aventures anteriors. Per aquest viatge cadascun portaria la seva pròpia moto.

Idea:

Des de la conclusió del seu Euro-tour'96, Grec i Lucas, van començar a llençar idees sobre la propera expedició. Tenien diversos plans, però la proposta més interessant semblava ser un viatge al voltant del mar Mediterrani. Visitar els països àrabs, veure el desert i les piràmides eren les principals raons. Quan en Greg li va proposar a Lucas, aquest li va contestar: "Quan hi anem?" Des de llavors Lucas es va convertir en el motor del viatge, amb una gran determinació.

El pla original era visitar tots els països del nord d'Àfrica i fer-ho en dues motocicletes. Jacek fins ara era només un observador i semblava no estar convençut d'unir-se a l'empresa. Finalment, el gener de 1998, Jacek va prendre una gran decisió i va adquirir una quasi nova KLR. Es va unir a la expedició però amb una condició: no anar per Algèria, pel perill que suposava la seva delicada situació política, propera a la guerra civil.

Preparacions:

Vam començar la preparació el setembre de 1997. Ens vam posar en contacte amb les institucions diplomàtiques de tots els països en qüestió. Com que teníem passaports canadencs semblava que això ja era prou per obtenir visats de Líbia, Egipte, Síria i Jordània. L'obtenció de visats per Egipte, Síria i Jordània, se suposava que anava a ser molt fàcil i ens van aconsellar esperar fins a març del 1998.

El mal de cap era aconseguir els visats a Líbia, doncs en aquest país els turistes són una raresa. No sols et fa falta el visat per viatjar, si no que també fa falta tenir una invitació. Això és el que ens va dir el representant de Líbia a Nova York. Ja que era gairebé impossible trobar algú dins de Líbia perquè ens convidés, vam tenir de buscar altres opcions, ens vam posar en contacte amb l'Ambaixada de Líbia a Varsòvia (Polònia) ja que també tenim passaport polonès. Ens van dir que no seria un problema, però que hauríem de posar-nos en contacte amb ells al gener. No vam tenir més remei que esperar i quan vam trucar per telèfon al gener, ens van explicar una història totalment diferent: Ara era impossible rebre els visats a Polònia.

No ens vam desanimar i vam començar a fer algunes trucades de telèfon a les agències de viatges independents a Líbia. Vam trobar els seus números de telèfon a Internet. Va ser difícil perquè no tots parlen anglès i alguns ni tan sols van respondre. Un dia de gener, en Greg, estava llegint un nou llibre de Lonely Planet "Àfrica amb un pressupost molt reduït" i va trobar més telèfons de noves agències de viatges a Líbia. Hi va trucar i el va atendre un agent que parlava molt bé anglès i li va ser més que feliç d'ajudar-nos. Vam intercanviar diversos faxos i li vam enviar tots els documents. Encara estàvem una mica aprensius però almenys ara havíem tingut una oportunitat, s'ha d'agrair a aquest agent la seva bona tasca per haver fet tot el possible perquè visitéssim el seu país.

A la primavera enviem els nostres passaports a cada ambaixada i en qüestió de setmanes vam tenir tots els visats. També comencem a recopilar tot el que ens faria falta: les llantes, cadenes, lubricants, tubs, maletes..... gairebé la meitat del nostre equipatge eren peces de recanvi.

El següent pas va ser fer-nos caixes de transport apropiades. Com que Greg ja en tenía dels últims viatge, en van construir dues més per Jacek i Lucas. Dues setmanes abans del vol a Amsterdam, preparem les motocicletes i les posem en les caixes. Lloguem un camió i anem fins a Toronto per deixar els paquets en el magatzem d'enviament.

Per enviar les motos a Holanda, vam utilitzar una fiable empresa holandesa-canadenca "Damco Marítima", ja que volem recollir les nostres motos a Rotterdam (Holanda). També volem comprar l'assegurança de responsabilitat civil europea a Ho Åland.

Com a part dels preparatius també llegim molt. Tots estem d'acord en que les guies de Lonely Planet són el nostre millor amic, en quant a la carreteres. No dubteu a comprar-ne una a l'hora de planificar un viatge.

Els Nois:

Greg: músic, jazzman, mestre. Porta moto des de que tenia 13. Parla diversos idiomes.

Jacek: músic, mestre. Sols ha fet servir la moto quan vivia a Polònia l'any 1997, però ha après molt ràpidament.

Lucas: Company de Greg en d'altres viatges per Europa.


HOLANDA

Dilluns, 18 de maig - CANADÀ: Vol a Amsterdam

Hem deixat Oakville Hamilton, plens d'entusiasme i llestos per a una gran aventura. El vol sense incidències. Passem la primera nit del 18 al 19 a l'avió.

Dimarts, 19 de maig - HOLANDA: Amsterdam

Tot just al arribar a Amsterdam, comprem les assegurances per les motos (l'anomenada "targeta verda"). El material encara tardarà, així que passem el dia caminant per la ciutat i gaudim del clima càlid de la primavera. Per casualitat ens trobem amb un lema escrit en un tramvia: És millor UNA MILLA DE VIATGE que LLEGIR MIL LLIBRES. Això es va convertir en el nostre lema. Era l'any de França'98, el Mundial de Futbol. Aquest esperit el vam sentir després de sortir de l'estació de trens d'Amsterdam. Hi havia una pantalla gegant retransmetent un partit de futbol just davant de l'estació.



Dimecres, 20 de maig - HOLANDA: Amsterdam (Harlem)

Passem la nit de dimarts a dimecres en un alberg juvenil a Harlem, prop d'Amsterdam. L'endemà vam agafar un tren cap a Rotterdam.


Dijous, 21 de maig - HOLANDA: Rotterdam

Dijous era festa nacional i vam haver d'esperar fins el divendres per obtenir les nostres motocicletes. Passem les nits de dijous i divendres en un hotel. Rotterdam era molt avorrida, però vam tenir l'oportunitat de veure aquesta ciutat i els seus llocs d'interès.


Divendres, 22 de maig - HOLANDA: Rotterdam

Per fi vam poder obtenir les nostres motocicletes. Passem unes 5 hores posant les nostres màquines a punt i reembalant l'equipatge. Es laboriós perquè cada petita part del nostre equipatge ha de tenir el seu lloc.



Vam sortir a la tarda, vam fer uns 100 km i vam passar la nit en un petit càmping privat d'algun lloc d'Holanda. Va estar una nit freda, la nostra primera nit de càmping va ser la més freda que tinguérem que experimentar durant tot el viatge.

FRANÇA

Dissabte, 23 de maig - HOLANDA / FRANÇA

Ens dirigim a París evitant les rutes de peatge, que son terriblement cares, i escollim les carreteres principals. Ningú no semblava seguir els límits de velocitat, especialment els motoristes. Lukas perd alguns cargols de la coberta del radiador, però va ser fàcil arreglar el problema. Les motos van bé, els pilots també, però el sistema de comunicació per ràdio CB es defectuós. Tenim constants distorsions i necessita alguns ajustaments importants, pel que decidim fer-ho més tard.

Arribem tard a París, al voltant de les 21:00. És difícil trobar un càmping, ja era fosc i les rotondes confuses, però no podem comptar amb la ràdio CB i per això no podem permetre'ns el luxe de perdre a uns de nosaltres en el trànsit. Greg li va preguntar a un francès per adreces, aquest "agradable" tipus simplement es va negar a ajudar-nos i a dir que era a la policia a qui teníem que preguntar-li. La seva "ajuda" no va ser indispensable, al final i amb una mica de sort, trobem el càmping i hi passem la nit del dissabte.

Diumenge, 24 de maig - FRANÇA: París

Vam decidir deixar les motos al càmping i dirigir-nos a París en metro, per visitar diferents llocs de la ciutat: Arc de Triomf a la plaça Charles de Gaulle, Avinguda dels Camps Elíseos, Torre Eiffel, Place de la Concorde, El Louvre i la Catedral de Notre Dame. Vam passar la nit de diumenge a dilluns al mateix càmping de París.




Dilluns, 25 al dijous, 28 de maig - FRANÇA: Orleans

Sortim d'hora de París el dilluns, agafant carreteres generals en lloc de les autopistes de peatge. Hi han algunes avantatges rutejant per aquestes carreteres, pots veure les viles i ciutats franceses des de l'interior (i estalviar alguns diners, també). Lamentablement, passar per les ciutats requereix molta més concentració degut a les trampes del trànsit, així com més temps. Lucas, va ser víctima d'una d'aquestes trampes; en una intersecció bastant confusa va topar amb un automòbil, va perdre l'equilibri i va caure. Les seves primeres paraules van ser: "Nois, el viatge s'ha acabat per a mi, m'he trencar la cama". Era cert i un equip de rescat dels bombers francesos es va presentar allí en 10 minuts, emportant-se en Lucas a un hospital. Nosaltres vam passar quatre dies a un hotel Fórmula 1 d'Orleans.



Vam haver de prendre una decisió. Lucas volia continuar, però la cama estava en molt mal estat i els metges van suggerir que havia de tornar a Canadà. Una infermera polonesa que treballa a l'hospital va tenir l'amabilitat de guardar la moto d'en Lucas en el seu garatge i es va oferir per tractar de vendre-la. El vol que portarà a Lucas de tornada serà el dilluns, 1 de juny.

Mentre que Lluc s'estava recuperant a l'hospital, ens posem en contacte amb l'agent d'assegurances que li pertoca a la "carta verda" i amb el de assistència sanitària a Canadà. Cap d'ells ha estat de molta ajuda, fins i tot un any després de l'accident, l'asseguradora canadenca no havia pagar el tractament de Lucas a França. Nosaltres, mentre tant, aprofitem per visitar la Catedral d'Orleans i algun castell de la Vall del Loira, com el Château de Cheverny.




Divendres, 29 de maig - FRANÇA: Prop de Llemotges

És un dia trist per a nosaltres tres, hem deixat a Lucas el divendres a la tarda. El marit de la infermera polonesa s'ha compromès a portar en Lucas a l'aeroport de Paris el dilluns.

Ara només som dos. Continuem el viatge amb cautela i després d'unes hores de conducció, instal·lem la nostra tenda per passar la nit a un càmping tancat per fora de temporada, en algun lloc prop de Limoges.

Està situat en un bonic terreny, una vall envoltada de petits turons. El campament es a costat del riu i a prop d'una cascada. És tan fort el soroll de l'aigua que quasi no ens deixa dormir durant la nit.



Dissabte, 30 de maig - FRANÇA: Llemotges a Bayonne

Al mati següent continuem el viatge. De sobte, enmig de la carretera, es va trencar la cadena de la moto d'en Jacek. Però amb una hora ho tenim arreglat. Passem la nit del dissabte al diumenge en un càmping a prop de Baiona. És agradable veure de nou l'Oceà Atlàntic i més si som testimonis de la posta de sol.



ESPANYA


Diumenge, 31 de maig - FRANÇA/ESPANYA: de Baiona a Salamanca

Travessem la frontera, entrem a Espanya i ens aturem per un breu descans a Sant Sebastià. Ràpida mirada al voltant, és una bonica ciutat, esperem tornar-hi una altra vegada amb més temps. Un cop vam retirar diners en efectiu en un banc, vam sortir de la ciutat.



Continuem rutejant i comença a ploure. Van ser varies hores lluitant sota la pluja i amb un fort vent lateral. Afortunadament anavem ben preparats amb els nostres equips per pluja. Arribem a Salamanca de nit i agafem habitació a l'Hostal La Perla Salamantina.


Dilluns, 1 de juny - ESPANYA: Salamanca a Portugal

Amb les primeres llums del dia, Salamanca sembla ser una bonica ciutat plena d'estil barroc i amb boniques noies espanyoles. Bé, ja ens havíem endarrerit i no es podíem permetre el luxe de romandre més temps a la ciutat. Alguns llocs d'interès a Salamanca: Catedral , Pati de les Escoles, Plaça Major i l'Ajuntament .

PORTUGAL

Travessem la frontera portuguesa i ens dirigim a les muntanyes en comptes d'anar cap a l'oceà. La majoria del trajecte va ser amb pluja una altra vegada.

No va ser difícil, però si esgotador: la mala visibilitat, les fortes pluges, el mal estat de les carreteres i les seves condicions relliscoses. Vam haver d'anar molt concentrats per mantenir un ritme raonable. La conducció a través de les petites ciutats va ser interessant, però a vegades la carretera era tan estreta que els camions passaven a 20 centímetres o menys de les portes de les cases. Portugal té una orografia interessant, amb forces turons i muntanyes. Ens vam quedar molt intrigats pel tipus d'arbres a les hortes, més tard vam saber que eren oliveres.

Ens va deixar de ploure, però els núvols encara planaven sobre nosaltres. davant nostre podíem veure el sol, però la línia entre el cel i els núvols era de tal contrast, que feia la sensació d'anar de la foscor total a la terra de la llum i l'alegria. Amb la posta de sol, un to vermell - ataronjat profund, brillava de tal manera a la coberta de núvols que semblava tret d'un conte de fades.

Lisboa és com una gran obra en construcció. Tant es així que el mapa de la ciutat, que feia dos anys que teníem, ja no era vàlid degut al desenvolupament de la construcció. Arribem al càmping a les 2 AM (Costa da Caparica - 1/2 hora del centre de la ciutat).

Dimarts, 2 de juny - PORTUGAL: Lisboa

Abans de dirigir-nos cap a Lisboa, ens reunim amb dos nois suïssos que van plantar la tenda a costat nostre. Porten una Suzuki i Yamaha Teneré DRBig. Intercanviem històries i experiències, sent les seves molt interessants. Fa dos anys que van posar les seves motos en un avió per arribar a l'Àfrica i ara venien de passar dos mesos voltant Tanzània i Kenya. Bé, la gent viatja.

Agafem la moto i anem a veure Lisboa. Vam passar tot el dia voltant, però no visitem la Expo'98 per manca de temps. La part de la ciutat que ens agrada més es el districte de Alfama, un barri de carrers estrets i enigmàtics amb petites i costerudes escales. Alfama és una introducció a les medines (Ciutat Vella en àrab) com la de Fes, Marràqueix, Tunis, Trípoli, El Caire i altres ciutats musulmanes.



Malgrat les mides dels carrers, els tramvies encara estan en ús com a transport públic. La zona es pobre i bruta, el temps passa molt lentament allà. Es podia veure gent asseguda, tenint una conversa, jugant a escacs, fent una copa o llegint un diari. En definitiva, una molt relaxada i tranquil·la comunitat.

Baixa és un altre districte que visitem. És molt més net, amb els seus carrers sofisticats i dissenyat ordenadament, es una mena de districte financer.

Dimecres, 3 de juny - PORTUGAL: Evora i Lagos

Deixem a Lisboa darrera, agafem una autopista de peatge i visitem per poques hores Evora. Una petita, bonica i neta ciutat. El lloc més famós es la Capela dos Ossos a l'Església de Sant Francesc. La capella està construïda amb els ossos i els cranis de milers de persones, probablement en commemoració d'una de les grans plagues que va tenir lloc a l'Europa medieval. També hi ha un aqüeducte de l'època romana amb les cases construïdes entre els trams.

Arribem a Lagos a la tarda i va passar la nit en un càmping.


Dijous, 4 juny PORTUGAL / ESPANYA: Lagos i Sevilla

A Lagos ens trobem amb molts viatgers estrangers. Uns britànics "gamberros" - que viatjaven amb una destartalada camioneta - van tornar al càmping a la nit cridant i cridant per alguna raó. Com que això no va ser suficient van començar a llençar coses, les quals aterraven prop de la nostra tenda de campanya, però no van venir a recollir-les.

Entre altres, també hi vam veure un parell d'alemanys amb les seves BMW 1100. No només eren impressionants les seves motos, sinó també l'enorme quantitat d'equip que portaven.

El nostre pla era passar el cap de setmana a Lagos i gaudir de les condicions meteorològiques. Lamentablement, el clima no coopera de cap manera i decidim dirigir-nos a Sevilla l'endemà.


ESPANYA 2

Quan ens aproximem a Sevilla, de sobte, la temperatura arriba a 30º C. Trobem un lloc per a romandre en la part antiga de la ciutat, Pensió San Esteban. Aquella nit vam gaudir de la vida nocturna i del agradable ambient universitari de la ciutat.

En una de les places hi havia un munt de joves parlant i bevent. La situació ens era molt intrigant, per la qual cosa vam preguntar quin era el motiu d'aquella gran reunió. La resposta va ser "Oh, rés, només seure, parlar i beure."

Divendres, 5 de juny - ESPANYA: Sevilla a Ceuta

Vam passar el dia visitant els llocs d'interès a Sevilla: La catedral (on hi ha la tomba de Cristòfor Colom), la seva veïna Giralda i l'Alcázar. Molta de la seva arquitectura monumental te caires de països àrabs. Espanya es un gran lloc per visitar. Net, bonic i no és car.



Deixem Sevilla i en dirigim a Algesires per una divertida carretera amb moltes corbes. Ens vam aturar en un dels molt turons plens de molins de vent tots en moviment, des de on podíem veure la costa d'Àfrica.

La forma més fàcil d'arribar a Àfrica es de fer-ho des de Algesires, comprant bitllets de ferri per a Ceuta (ciutat que pertany a Espanya) . El temps era aspre i ventós, però ens vam quedar a l'interior del catamarà ràpid i no ens va afectar.



El primer contacte amb el nou continent va ser emocionant, però sense incidents. Aquesta part d'Àfrica es veu exactament igual que l'Europa mediterrània. Trobem un lloc d'estada, agradable i "net", Pension del Revellín. Estem una mica espantats perquè era la nostra primera nit a l'Àfrica, però sense cap raó. El propietari de la pensió semblava estar feliç de tenir-nos a nosaltres com a clients, a pesar de l'advertència del llibre de Lonely Planet. Ens va servir una mica de vi i formatge i , fins i tot, ens va donar una copa d'un deliciós aiguardent.


ÀFRICA



Dissabte, 6 de juny - MARROC: Ceuta a Volubilis

Es tractava d'un món completament diferent; estem espantats, però el pas de la frontera va ser fàcil. Un dels funcionaris, un "llarg" senyor que portava fins i tot una més llarga bata blanca, una espècie de "pijama", va veure els nostres fantàstics dispositius de comunicació i no va deixar-los passar al Marroc. Hem hagut de dipositar les dues ràdios a la frontera. A banda d'això no hi ha problemes! Agafem la carretera de Fes que travessa un bonic paisatge: muntanyes, muntanyes, i més muntanyes.

Al Marroc tothom és "el teu amic". Va ser suficient aturar-nos en el centre de la ciutat per tenir al voltant un munt de nois, que immediatament va oferir els seus serveis. Això ja ens va portar moltes complicacions.



Poques vegades en la meitat de la carretera ens van oferir drogues, encara que alguns volien que ens quedéssim en el seu "campament". Els marroquins tenen molta imaginació: un tros de terreny es converteix en un càmping encara que només hi hagi alguns turistes disposats a muntar una tenda de campanya allà.

Dormim en un càmping, segons les normes del Marroc, a pocs quilòmetres de Volubilis. Allà ens trobem amb un motarra alemany que viatge des de 1990 amb una Honda Àfrica Twin, la qual porta 140.000 km.

A l'entrada del càmping, un agradable "senyor" es va acostar a nosaltres, ens va convidar en francès i amb gran cortesia, després de mostrar el nostre lloc, ens va preguntar: "voulez-vous manger quelque choose?". I després ens va oferir tot tipus de plats de luxe.

És sorprenent que en aquest país àrab gairebé tothom parli francès, fins i tot els grangers. Més tard vam anar esbrinant que els marroquins tenien un gran talent per les llengües i que parlaven àrab i francès. Pel fet de ser canadencs, van ser rebuts molt calorosament al Marroc (així com en d'altres països àrabs com veuríem més tard) i la següent conversa va tenir lloc quasi sempre: "Vostè Amèrica?" (Sec to de veu), "No, som de Canadà". "Oh! (somriure càlid), de Canadà! Canadà Dry! Canadà Dry! Benvingut! "


Diumenge, 7 de juny - MARROC: Volubilis, Moulay Idriss i Fes

Vam visitar un lloc arqueològic de Volubis, les ruïnes romanes millor conservades Marroc. Datades del 2on i 3er segle i fundada per cartaginesos, potser el més atractiu son els seus mosaics.



A 4,5 km de Volubilis està la ciutat de Moulay Idriss. Aquesta ciutat pren el nom del sant més venerat del Marroc, un besnét del Profeta. Moulay Idriss arribat a Volubilis des de Bagdad, convertint a l'Islam als locals i establint la primera dinastia imperial del Marroc. La ciutat està envoltada de muntanyes i els no musulmans no estan autoritzats a passar-hi la nit.

Fes

El tram per arribar a Fes va ser curt, uns 100 km. Decidim prendre una drecera off-road, una pista de muntanya de 30 quilòmetres, tota ella és costeruda i aspre, vam fer servir el canvi contínuament en una superfície de pedra molt desigual i al final vam estar encantats d'arribar a la carretera principal. En aquest camí podem veure la realitat de la vida allà: les cases pobres, els nens bruts, els pagesos que treballen dur.

Tan aviat com arribem a Fes, ens ve a buscar un aparegut en un ciclomotor. Conduint al costat de nosaltres va començar a cridar alguna cosa sobre un hotel i ens vam aturar. Estava tractant de persuadir-nos a seguir-lo a un hotel de la seva elecció. Després d'haver llegit la guia Lonely Planet, li vam insistir en anar a un hotel recomanat pel llibre, és l'Hotel Central. Per a sorpresa nostra, el preu que ens va donar la dona de la recepció, va ser dues vegades el que marcava el llibre. Després d'algunes explicacions es desprèn que la habitació cara (10 US$) tenia un bany i la econòmica (5 US$) no. Nosaltres optem per l'habitació econòmica i ens hi instal·lem. Més tard, un home ben vestit (de color blanc, camisa blanca) que rondava per l'hotel ens va ajudar a trobar un lloc per a les nostres motos, l'assistent d'aparcament va estar molt content de veure el nostre nou "amic" portant-li clients.



A la tarda agafem un bus a la medina i "l'amic ben vestit" ens va acompanyar. Va insistir en que ell ens mostraria tots els llocs secrets i que sense la seva ajuda ens perdríem de seguida. Vam tenir paraules molt fortes per desfer-nos d'ell. Bé, la veritat es que ens vam perdre de seguida, el laberint de carrers estrets era tan complicat que fins i tot en el mapa de la ciutat no hi son tots. Però això és el que té una visita a la medina, es molt excitant, encara que no més sigui per trobar la sortida.

Vam tenir molt bona tarda i el plaer de menjar cuscús en un restaurant local (plat de sèmola al vapor coberta amb una salsa de carn i vegetals), també vam tastar el tajine (estofat de carn i vegetals) i per descomptat, té marroquí. A mi em va encantar, a Greg no gens.

Dilluns, 8 de juny - MARROC: Fes a Meski

Al matí, prenem més temps per veure algun dels llocs interessants a Fez, com Bou Jeloud, Medersa Bou Inania. (a on per uns dirhams vam pujar al terrat i així veure la ciutat i les muntanyes de l'Atles).

Meski i Merzouga

La aproximació a Meski va ser agradable, especialment en el tram a través de la Gorge du Ziz. Vam arribar a prop de 40º C. Conduir amb poca roba era necessari, tot gaudint realment del viatge. Per a mi, el més impressionant, va ser estar al mig del desert i contemplar la immensitat d'aquest.

L'última part de la etapa va estar difícil, conduíem de nit i trobem molts ciclomotors i gent muntant a ruc per la carretera principal i sense llums. La primera impressió de Meski va ser sorprenent: altes palmeres, la sorra i l'aire calent i sec, un perfecte petit oasi.



A la nostra arribada ja estàvem envoltats de "amics" que ens volien vendre "coses". Hi ha "amics", fins i tot en el bany, cada vegada que un vol anar al bany algú el vol acompanyar a dins! Per què?

La nit era agradable, càlida i molt seca. L'endemà ens assabentem que el lloc es trobava en el riu Ziz, en el càmping hi havia una piscina natural, amb l'aigua que surt de la roca. El riu Ziz, amb la seva línia de palmeres, passa just al costat i al seu voltant hi ha l'altiplà del desert.


Dimarts, 9 de juny - MARROC: Meski, Gorge du Ziz, Dunes Roges

L'endemà vam començar el dia negociant amb els comerciants locals. Greg va acceptar una invitació per a l'esmorzar d'un comerciant, però era evident que després seria molt difícil no comprar-li rés. Finalment tots dos vam comprar ganivets fets a mà; vam pagat per ells amb diners, més una samarreta vella, un parell de mitjons i un cadenat. Vam tardar al voltant de 2 hores per tancar el tracte, va ser una experiència molt interessant.

Tot el dia va ser calorós i sec. Al voltant del migdia ens donem un passeig pel desert i tornem al voltant de les 9 del vespre. El pla era arribar a Merzouga, però no ens es possible arribar-hi, no obstant això, arribem a la zona de dunes vermelles de Erg Chebbi.



Va ser increïble, un mar de dunes de sorra pura i tot era vermell. Imponent !!. Hem voltat una bona estona per prendre unes fotos, inclòs vaig parlar amb un tuareg, un verdader "home blau" . El temps ens passava volant i vam decidir tornar ràpid, amb la finalitat d'estar al càmping abans del vespre, però vam acabar conduint de nit de totes maneres.



Pilotar sobre les dunes va ser divertit, has de controlar els teus moviments en tot moment. La superfície és molt desigual, però les motos van passar la prova molt bé. Va ser el millor dia del viatge fins ara. Passem la nit en el mateix campament a Meski. Greg ha cuinat una sopa i els nostres "amics" ens continuen molestant.


Dimecres, 10 de juny - MARROC: Gorge du Ziz, Gorge du Todra, carretera de Ouarzazate

Hem dit adéu als nostres "amics" de bon matí i ens dirigim a la Gorge de Todra. La vida en aquesta regió es concentra en el riu. Per damunt de la gola no hi ha rés, sols el desert amb la seva sorra i roca, però hi ha molta gent al cor de la vall. Todra Gorge va ser increïble, el seu lloc més estret té 10 metres d'amplada i 300 metres d'alçada.



La continuació va ser un camí molt dur, una pista a través d'un rierol. Els primers metres van ser fàcils, però era enganyós. Ho vaig comprovar abans d'intentar creuar la riera, la qual no anava per on jo suposava i , com a resultat, vaig caure.



Vam decidir donar la volta, fer-ho a través del mateix rierol i tornar a caure. No va tenir danys la moto, és clar, es una moto off-road. Vaig culpar a les llantes, però en realitat era només la manca d'experiència. Greg estava fent-ho bé, ni tan sols una caiguda.



Arribem a Ouarzazate, a la tarda i hi vam passar la nit en un càmping (1,50 US$ per persona).


Dijous, 11 de juny - MARROC: Carretera a Tichka Pass, Marrakech

Al matí següent vam sortir cap a Marrakech. Parem per un breu descans i, després d'uns minuts, tres joves es van presentar. Treballaven uns cultius i vam tractar de parlar amb ells, però tenien molta por. Qui sap, potser érem els primers estrangers amb qui havien parlat.

Arribem a Tichka Passi i una vegada més som "atacats" pels comerciants. Finalment vaig comprar una pedra (pirita) per 10 dirhams quan el seu preu de sortida era de 300!, Greg obté una pedra a canvi d'un preservatiu. Bon negoci!

El camí de Tichka Pass a Marrakech és molt pintoresc, es l'alt Atlas i amb nombroses voltes i girs. Estar a la muntanya va ser un gran alleujament, ja no feia la constant calor del desert. Crec que la temperatura va baixar a 25º C.



Arribem a Marrakech al voltant del migdia, vam caminar per la ciutat intentant trobar algun lloc per menjar un menú local.

Hem intentat fer algun diners mostrant les nostres motos. Entre malabaristes, narradors de contes, encantadors de serps, mags, acròbates i altres llunàtics a famosa plaça Djemaa el-Fna, però no ens han donat ni un dirhams. No obstant això, alguns turistes han trobat interessant la nostra presència i van començar a fer-nos fotografies. Vam fer algunes compres: Un altre exemple de bona negociació, el preu d'una samarreta era de 120 i al final vam comprar 2 per 75.



Gairebé tots els dies l'únic aliment que vam menjar va ser aigua o Fanta i pa. Amb tot això ens fem una pregunta: És possible agafar un refredat a altes temperatures?. Doncs si, això és el que li va passar a Greg, suposem que per la deshidratació.

Passem la nit prop d'un càmping.


Divendres, 12 de juny - MARROC: Camí a Ceuta, Ferri a Algesires, impulsió a Torremolinos

Agafem una autopista, que transcorre al llarg de l'oceà, feta només per a marroquins. La força del vent era tan increïble que ens sentim sacsejat com si fóssim la joguina d'un "monstre".

Al Marroc (i tots els altres països àrabs excepte Líbia i Síria) estàvem retirant efectiu de màquines d'ATM. També ens sorprenen una sèrie d'estacions d'acceptar targetes de crèdit.

Al peatge, el funcionari ens va exigir més del que teníem, li vam oferir moneda francesa, espanyola, US$. Ell no volia acceptar-les i ens va dir que tornéssim per on havien vingut (200 km). Finalment, parlem amb la policia, la qual va persuadir al assistent del peatge perquè ens deixés passar. Més tard ens trobem amb un cavall mort, probablement atropellat per un camió i allí estava podrint-se sense que ningú hi fes rés.

A la frontera de Ceuta vam recuperar les nostres ràdios CB, vam agafar el ferri a Algesires i, un cop desembarcats, continuem fins a Torremolinos (prop de Màlaga), on hi arribem al voltant de la mitjanit.

ESPANYA 3


12, 13 i 14 de juny - ESPANYA: Torremolinos

Mentre que Greg s'estava recuperant del seu refredat, jo estava gaudint de la platja a la Costa del Sol. Vaig conèixer a turistes d'Alemanya, Canadà, EUA, Espanya i els Països Baixos. Ens reunim amb alguns joves canadencs del Quebec i un tipus amb el que van viatjar d'Amèrica junts, company italià de Cefalú a Sicília que va insistir a visitar-lo.


Dilluns, 15 de juny - ESPANYA: Torremolinos a Saragossa

El tram va ser molt agradable, precioses vistes, gran carretera lliure. Passem de Madrid i ens dirigir més al nord. És molt més fàcil i barat, fer una petita desviació a la ruta i trobar un terreny adequat per plantar la tenda, que buscar un hotel o un càmping a Madrid. Això és el que fem per la nit, hem dormit al bosc.




Dimarts, 16 de juny - ESPANYA / ANDORRA / FRANÇA

Ens vam aturar a Saragossa un parell d'hores i vam visitar la Plaza de Nuestra Señora del Pilar y la Basílica de Nuestra Señora del Pilar. Això va ser tot, tornem a la carretera de nou.



ANDORRA

Andorra: un gran lloc per anar de compres (zona franca on s'utilitza tant la moneda francesa com l'espanyola), esquí, edificis moderns, moltes muntanyes, carrers d'un sol sentit i estricte aparcament.

Davant nosaltres hi ha la serralada dels Pirineus que hem de creuar. Arribem a Port d'Envalira (2708m), el pas més alt en els Pirineus, dins una densa boira i gairebé temperatura de congelació. Visibilitat: 10 metres. Feia fred i estava tot molt relliscós! Va ser l'última vegada que vaig tenir fred fins que va arribar a Polònia a principis d'agost!

FRANÇA 2

Ja de nit, arribem a Castelnaudary (França). Ania, la meva amiga de la Universitat de Polònia, i el seu marit francès Philippe, eren els que ens proporcionarien l'allotjament aquest dia i una llarga nit per parlar.


ITÀLIA


Dimecres, 17 de juny - FRANÇA/ITÀLIA

Sortim cap a Itàlia el dimecres al matí, avui fem el nostre rècord: 910 km en un sol dia. El cost per cadascun de nosaltres en US$ son: 40 en peatges i 40 per gasolina. Pintoresca autopista amb ponts i túnels en centenars de km. i velocitat constant de 130-140 km/h. Sortim fora de l'autopista a Livorno i mengem una pizza en una autentica pizzeria italiana. El menjar era car a Itàlia, sobretot quant t'hi adjunten les taxes. Tan aviat com es va acabar l'hora de dinar, la multitud va omplir els carrers. Cotxes bojos, els motoristes i ciclomotors es persegueixen els uns als altres al voltant de la plaça Itàlia per celebrar la victòria a la Copa del Mon'98 de futbol. Preneu-ho amb calma nois!! Pensem, tan sols ni es la semifinal!!. Passem la nit en un càmping de Livorno.


Dijous, 18 juny - ITÀLIA: Roma

Hem arribat a la Ciudad Eterna. Greg va viure a Roma durant mig any per la qual cosa vam agafar la seva moto. Vam visitar la ciutat a una extrema velocitat. Conduir era una bogeria, però degut a Greg tenia l'experiència del passat, semblava que era un nadiu d'italià.



Visitem: La Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà), Colisseum, Piazza Navona i Fontana dei Fiumi. Sempre hi ha moltes persones en cada plaça de Roma, pot semblar que tot el món es mou però en realitat tot es més fàcil del que sembla. M'encanta Roma, no és la ciutat més neta del món, però almenys té un cor. Tornem per passar la nit a Ostia.


Divendres, 19 de juny - ITÀLIA: Ferri a Sicília

Al matí següent vam pujar a les motos per continuar viatge a través de les regions de Abruzos i Calabria (belles muntanyes) i, finalment, prendre un ferri a Sicília. Passem la nit de divendres a dissabte al càmping de Milazzo.


Dissabte, 20 de juny - ITÀLIA: Sicília

Esgotadora la conducció per Palerm. La meitat de la carretera de Milazzo a Trapani és una autopista, l'altra meitat es una carretera molt més lenta però també més divertida. Entre Milazzo i Palerm hi ha la ciutat de Cefalú, on hi viu el nostre "amic" italià que ens vam trobar a Espanya.

Ens sorprenen els motoristes a Sicília, o bé no es requereix el casc o ningú respecta la llei. Arribem a Trapani amb l'esperança de trobar un ferri per anar a Tunísia per la nit (d'acord amb Lonely Planet hauria d'haver-n'hi un). Malauradament, ens assabentem que en el proper transbordador sortia el dilluns. Vam tornar de nou a Palerm (100 km o menys) i hi vam passar les nits de dissabte, diumenge i dilluns.


Diumenge, 21 de juny - ITÀLIA: Palerm

Els darrers dies han estat cansats i vaig decidir fer el mandrós deixant d'afaitar-me, pocs dies més tard em convertiria en un autèntic víking de Finlàndia. Passem el diumenge molt relaxats, vam anar a veure Palerm i en general ens va defraudar des de la perspectiva turística. No és una ciutat neta precisament, hi ha gossos i gats a grapats per tot arreu. Vam veure: Cattedrale, Porta Nuova, la Quattro Canti i la Piazza Pretòria. La nit estava bé i tranquil·la, no vam veure cap mafiós.


Dilluns, 22 de juny - ITÀLIA: Palerm, Trapani, Tunísia

Tornem a fer el tram de Trapani per agafar un ferri cap a Tunísia. La majoria dels "viatgers" en el ferri son els tunisians que viuen a Europa. Semblava que es dediquessin a la importació-exportació en general. Tots els cotxes van completament plens de coses, catifes etc., sobre els seus sostres i en remolcs.

La travessia amb el ferri va ser de 6 hores de durada. Va ser entretingut i interessant en primer lloc per veure les illes del voltant i després per les noies Pom-Pom, les quals feien el viatge a Tunísia per participar en un festival de dansa. També vam conèixer a un suís-holandès i la seva esposa, que tenien previst passar pel desert de Tunísia i d'Algèria al Marroc. També parlem amb 3 francesos que viatgen amb una camioneta i que tenien previst arribar a Sud-africà en 8 mesos. Van tardar un any per preparar tots els documents necessaris i l'equip, semblava que estaven preparats per el pitjor. La seva camioneta estava totalment preparada per suportar qualsevol terreny, tenia una suspensió molt alta i reforçada, llantes extra, cordes i politges, pales, baranes, llums i a dins hi tenien totes les comoditats que els hi permetia l'espai. Bona sort nois!


TUNÍSIA



La primera impressió va ser positiva. Els camins estaven secs però relliscós. Després d'una desesperada recerca trobem un càmping a Hammam Lif (mitja hora fora de la ciutat), on érem els únics hostes. Aquí hi passem les nits de dilluns a dijous.

Dimarts, 23 de juny TUNÍS: Tunísia

El primer punt de l'ordre del dia era obtenir els visats de Líbia. Jamahiriya era l'agència de viatges i Hussein Founi era el contacte, amb el que Greg va parlar a principis de la primavera, va ser ell qui va enviar les nostres invitacions a l'ambaixada de Líbia a Tunísia. Totes les invitacions van ser presentades amb un número, però no sabíem el numero i el funcionari de l'ambaixada es van negar a acceptar els nostres passaports per l'expedició dels visats. Vam haver de trucar a Hussein per a registrar el numero i no més aleshores vam poder presentar els nostres passaports. Hem pagat 20 US$ cadascun.

Els edificis, tan si son antics com moderns, tenen un disseny semblant. Vam veure: Bab Bhar i la Gran Mesquita.



Hem observat una cosa molt interessant sobre les dones tunisianes. Eren calorosament somrients amb tots els estrangers. Fins i tot una policia ens va tornar el somriure!. Tant els homes com les dones es vesteixen com els europeus. Una altra sorpresa va ser la existència d'un districte amb fanalets vermells, de sobte ens trobem en un carrer amb homes caminant d'una finestra a l'altra i dones esperant clients. Com és possible? És un país musulmà! Més tard, un tunisià ens va explicar: "Jo sóc un musulmà quan vull".

Una altra cosa Europea es "Pinky", un gran centre comercial a l'avinguda de Cartago davant la Carcassona Restaurant on vam menjar (bon menjar).


Dimecres, 24 de juny - TUNÍS: Tunísia

Vam anar a veure els nostres sol·licituds de visat. Líbia només utilitza l'escriptura àrab i tots els documents, inclosos els passaports, s'havien traduït a l'àrab. Greg estava viatjant amb el seu passaport canadenc i polonès, jo estava amb el meu passaport polonès només. Atès que Canadà és un país multicultural, la traducció a l'àrab del passaport canadenc (un segell en el passaport) va ser bastant fàcil d'obtenir. El cas del meu passaport va ser més difícil, el Consolat General de Polònia a Toronto m'havia informar que mai s'havia traduït a l'àrab el passaport perquè no hi ha procediment en relació a aquest tipus de situació, així que vaig decidir fer la meva pròpia traducció.

Tot i que al Canadà, amb la meva vella màquina d'escriure, he traduït totes les dades necessàries amb l'ajuda d'un amic que parla àrab; ara, a Tunísia, em van dir que la meva traducció no era prou bona. El funcionari ens va enviar a un traductor a l'altre costat de la ciutat, aquest senyor va mirar la traducció i es va queixar dels errors comesos, però finalment va posar el segell del meu passaport, sense cap cost!. Vaig tornar a l'ambaixada, l'oficial va mirar el segell, i va somriure càlidament: Això és el que necessitava!! Va dir. Els visats estaven preparats al dia següent. Aquell dia vam visitar de nou Cartago i Tunis.


Cartago

Un lloc arqueològic decebedor. Fundat al voltant de 814 aC pels fenicis. En 146 aC va caure Cartago i la ciutat va ser destruïda pels conqueridors romans. Només vam trobar llocs lleugerament interessants com: Els banys d'Antonino o més aviat el que queda d'ells, Villa Romana i Byrsa Barri.


Tornar a Tunis

Al caminar per la ciutat se'ns va acostar un noi, va ser molt menys molest que els seus col·legues marroquins. Ens va portar al terrat d'una de les botigues, la vista de la ciutat des de aquest punt era molt maca, un mar d'antenes de televisió i minarets. A sota, a la botiga, vam tenir l'oportunitat de veure la manera antiga de teixir catifes tradicionals.

Al mig del carrer, ens trobem amb els nostres amics francesos del transbordador amb la seva camioneta. No més van baixar del ferri es van passar més de 2 dies a la duana!. Faltaven alguns documents per al camió i els funcionaris els van mantenir en aquesta llarga espera! Ai, nois, que realment es necessita molta sort per creuar Àfrica.

A la nit parem en una botiga a prop del nostre càmping per comprar una mica d'aigua i aliments. Dos joves tunisians es va acostar a nosaltres i ens van oferir acompanyar-nos a una discoteca. Segurament sabien que amb uns turistes europeus seria molt més fàcil d'entrar per a ells: ¡És clar! Atès que estàvem en l'estat d'ànim per passar una bona estona, vam anar amb ells. El club va ser una gran decepció.

Vam intentat un altre recurs, just al costat. Aquest lloc estava molt ple i malauradament els nostres nous amics vestien pantalons curts i el personal no els va deixar entrar. Havíem perdut una desfilada de moda per uns minuts, però van tenir la sort de presenciar una actuació de dansa del ventre (molt interessant). Immediatament després d'això, vam assistir a una sessió de discoteca. Hi havia una escassetat catastròfica de joves europeus (la majoria dels turistes eren persones amb els seus 50 o 60 anys), per la qual cosa les sis ballarines de l'espectacle que acabem de perdre, van estar molt contentes de trobar dos nois joves i guapos. Vam passar una estona molt bona.

Dijous, 25 de juny - TUNÍS: Tunísia

Ja tenim els visats !!!!. Visitem el Museu del Bardo, una excel·lent recopilació d'articles organitzats en seccions, que abasta les èpoques cartaginesa, romana, Paleo-cristiana y àrab-islàmica. Una impressionant col·lecció de mosaics de l'època romana constitueixen la part més interessant de l'exposició. Però el director esperava un gran grup de turistes de Tunísia, i va suggerir que ens anem

A la tarda vam anar cap a Nabeul (50 km més o menys fora de Tunísia) i així canviem un càmping per un hotel. Ens reunim amb alguns turistes alemanys que estaven tornant d'un safari pel desert de Líbia i ens van explicar interessants històries sobre Líbia.

Divendres, 26 de juny - TUNÍSIA: Nabeul a Djerba

Després de quatre dies de descans, vam agafar les motos de nou per fer camí. El viatge va ser molt agradable. Visitem Kairouan, centre religiós el qual és el lloc més important al país fundat el segle VII.

Aquí, un venedor de catifes, ens va demanar tot il·lusionat veure les nostres motos. Després de recórrer la ciutat, que va anar molt bé perquè era divendres (festa musulmana), vam anar al mercat a on van intentar de vendre'ns algunes catifes, però no va fructificar l'operació perquè realment no teníem espai per a rés.



Parem a El Jem, aquí hi ha un Coliseu (230-238 dC) amb capacitat per 30.000 espectadors, per tant no gaire més petit que el seu homòleg a Roma. Una avantatge en el Tercer Mon es el fet de viatjar amb motocicleta, les motos son molt notables i és molt fàcil trobar persones feliços de veure't. El que comporta que estableixis comunicació i et donin consells.

Després continuem cap a Djerba. Última part del viatge va ser de nit, igual que al Marroc, els conductors utilitzen les llums en una manera molt estranya: o els porten alçats mirant al cel o be apagats completament.

Ferri a Djerba

Al ferri vam fer alguns "amics" una vegada més. Uns nois entre 12 i 15 anys estaven fent diners venent xiclets. Alguns d'ells són molt incòmodes, però bonic i interessant a l'hora, ja que cada noi àrab parla un idioma diferent. Influència turística, suposo.

Passem les nit divendres, dissabte, diumenge i dilluns en un càmping d'Aghir.

Dissabte, 27 de juny - TUNÍSIA: Djerba, Matmata, Douz, Djerba

Fem una ruta per la zona: Matmata, Douz i tornar a Djerba. Un camí dur, de terra i pedregós, amb turons molt traïdors però que ens va portar a Matmata. Parem per fer un descans en un poble desert i un grup de nois va aparèixer. Estaven molt feliços de tenir l'oportunitat de parlar amb estranys.

Matmata

Aquesta zona va passar a la clandestinitat fa segles per escapar de la calor extrema de l'estiu. Els habitatges son de molt simple construcció. S'han excavat en les profunditats de la terra per fer més suportables les altes temperatures del exterior. Matmata va ser seleccionada com a lloc per a la pel·lícula Star Wars.



Després seguim rutejant a través de les zones més abandonades. En el seu dia hi devien haver obres a la carretera, la seva única indicació és un signe blau amb una fletxa. Durant uns 3 km. vam haver d'anar per la fina sorra i les motocicletes ballaven a esquerra i dreta. És fàcil perdre's. En el que semblava un desviament, estava tan mal senyalitzat, que vam continuar circulant per la sorra, fins que Greg va sortir de la sorra per trobar de nou la carretera de superfície dura, simplement perquè va veure que s'havia acabat la zona de construcció.

Douz

Gran mar de sorra, aquesta vegada de color blanc-groc. Ens trobem amb un grup dels turistes, que van resultar ser polonesos. Nombroses línies d'autobús arriben al desert de Douz, els turistes són expulsats fora dels autobusos i, a continuació, alguns vestits amb "autèntica" roba berber, pugen damunt de camells.



Passem algunes hores asseguts i gaudint la calor, la sequera i la vista. A la nit tornem cap a Djerba i aprofitem per visitar la discoteca del Royal Gardens Hotel.



La cua per entrar és llarga i la majoria son del país. Però quant vam arribar al personal de seguretat, ens va estranyar que ens posessin pegues per entrar. En el seu interior, hi havia molts turistes europeus, així com molt nois del país a la recerca d'aventures amoroses amb les dones europees de més edat (algunes amb força èxit).

Diumenge, 28 de juny - TUNÍSIA: Djerba

És el nostre dia lliure. Passem tot el dia a la platja d'entreteniment.

LÍBIA


Dilluns, 29 de juny - LIBIA: frontera a Trípoli

En una ciutat prop de la frontera de Tunísia i Líbia, comprem alguns diners. Hi ha literalment centenars de cases de canvi per tot arreu i per descomptat s'ha de negociar el canvi.

El procediment de creuar la frontera de Tunísia es ràpid i senzill. D'altra banda, Muawe (el nostre agent de viatges) i el seu xofer estaven esperant-nos. Muawe se'n ocupa del pagament de les nostres plaques, assegurances, Carnet de Passatge i duanes. Els tràmits van durar més de 3 hores i li reemborsem 175 US$ cadascun. El mercat negre del dòlar es 10 vegades superior a la taxa oficial; per exemple, ens han fet pagar 200 US$ per a cada una de les plaques en lloc de 20 US$. Probablement hauríem pogut organitzat l'encreuament de frontera nosaltres mateixos, però hauríem tingut més mals de cap i perdut més temps.

A la frontera es podia veure el minuciós treball de les duanes, tots els cotxes que deixaven Líbia eren registrats. Funcionaris de duanes confiscaven tot tipus d'aliments: ous, cebes, pasta. Hi ha escassetat d'aliments a la Jamahiriya. A nosaltres per entrar ni tan sols ens van demanar obrir les nostres bosses, però l'oficial si que va preguntar educadament si portàvem alcohol o revistes pornogràfiques. La resposta per a totes dues preguntes va ser No

Finalment entrem a la Popular i Socialista Jamahiriya Àrab Líbia

L'autopista (l'única carretera est-oest) es bona i recta. Una de les característiques de Líbia és que és bruta. A banda i banda de la carretera, independentment de que hi hagi 5 o 105 km d'una ciutat a l'altra, hi ha escombraries per tot arreu: llantes velles, runes ...

Ens seguia en Muawi amb el seu l'automòbil (de marca japonesa però amb 20 anys o més d'antiguitat). Estàvem circulant molt lentament (90 km / h). Si no fos per ell no sabríem a on anar: totes les senyals de circulació són en àrab. Líbia pateix un embargament imposat per Nacions Unides i com a resultat d'això, són impossibles d'obtenir recanvis per l'automòbil. Per això, es poden veure tot tipus de cotxes mig morts o completament morts a la carretera.

Sabratha

Parem en un restaurant on feien pizza i desprès, abans d'arribar a Trípoli, vam parar per visitar el lloc arqueològic de Sabratha, ciutat fundada pels fenicis. Els nostres amfitrions eren tan agradables que realment gaudeixen dels llocs amb nosaltres.



Arribem a Trípoli i amb l'ajuda dels nostres amics ens vam instal·lar en un alberg juvenil. És brut, però el personal era molt amistós. Probablement mai havien tingut turistes europeus a l'alberg, sobretot perquè una nit d'estança valia sols 3 dinars (1 US$).

Els únics clients eren treballadors i alguns emigrants de diferents països africans. Una agradable home se'm va acostar i, amb un bon anglès, em va dir que era de Nigèria. Em va explicar la seva situació: estava molt trist i gairebé em va suplicar a "préstec" de 100 US$. La seva història era tan commovedora que em va convèncer. Finalment acabàrem la nostra conversa i vam intercanviar adreces. Passem les nit de dilluns, dimarts i dimecres en aquest alberg.

Dimarts, 30 de juny - LIBIA: Trípoli

Durant el mati, en Muawe ens va acompanyar a donar un tomb per Trípoli. Visitem el Museu de Líbia, un interessant conjunt d'exposicions en ordre cronològic, establert a partir de la prehistòria i la història primerenca de la Líbia tribal fins als temps de la revolució de Gaddafi. Després vam donar un passeig pel centre de la ciutat i cal dir que els carrers estaven molt bruts.



La ciutat està "adornada" amb impressionants escultures comunistes. No hi ha cap dona al carrer, és veritablement un país islàmic. Totes les senyals son en àrab, de manera que teníem que endevinar el que hi deien en la majoria d'elles. Vaig trucar els meus pares a Polònia, per fer trucades internacionals vaig tenir que anar a l'oficina de correus, presentar el meu passaport i omplir un formulari. El cost va ser del voltant de 2 US$ per minut. Cansats de caminar vam decidir prendre una copa, demanem una cervesa! Cervesa a Líbia? Segur?. Doncs si, després de tot "és un país ric" i ens porten una cervesa de Baviera sense alcohol.

Quan estàvem a la taula vam ser abordats per dos nois joves. Només parlen algunes paraules en anglès, així que utilitzem sobretot el llenguatge de signes. En un moment un d'ells em va dir: "ets bonica", jo estava totalment confós, vaig intentar explicar-li que un home no diu això a un altre home, però era massa difícil. Ja sabia i havia vist que els homes àrabs, a vegades, s'agafen de la mà quan caminen i és àmpliament acceptat aquest signe d'unió entre homes, però aquests dos nois es van definir d'una manera diferent. Però, ves a saber !!!.

Per últim ens trobem amb el nostre agent, Hussain. Ell ens va portar a una pizzeria molt agradable on sopem, parlem i arribem a conèixer-nos millor. Va ser una gran sorpresa quan vam veure una bonica dona vestida a la manera occidental, jo tenia tanta curiositat que li vaig preguntar a Hussein. Ens va dir que parlava molt bé anglès ja que havia estat assistent de vol. Hussain va explicar que, a la nit, algunes dones tenen el coratge de caminar pels carrers vestides amb roba moderna. Ella podria haver estat el perfecte exemple d'aquesta tendència. Però, qui sabia realment qui era??.

Dimecres, 1 de juliol - LIBIA: Trípoli, Leptis Magna, carretera a Sirte

El nostre guia Hussein va insistir que ens quedéssim un altre dia, però vam decidir seguir endavant. Ell ens va proporcionar la "traducció" de les principals senyals de trànsit en àrab. Aquest llenguatge es tan diferent de l'alfabet llatí que amb prou feina ens les arreglem per esbrinar tots aquests gargots.

Leptis Magna

El següent lloc a visitar va ser Leptis Magna, el més impressionant de tots els llocs arqueològics que visitem. Degut a la mínima quantitat de turistes a Líbia, vam ser el segon grup del dia que visitava el lloc. Al final de la nostra visita (de més de 3 hores) vam comptar sols 6 turistes, l'única gent que caminaven al voltant d'aquest impressionant lloc.

Degut a que cada visitant havia de signar el llibre de visites, només per curiositat hem comprovat dies anteriors. A Leptis Magna hi havia de mitjana 5 o 6 turistes. Crec que tan aviat com Líbia obri les portes, Leptis Magna serà tan visitat com Éfeso a Turquia.



La conducció per Líbia va ser interessant i avorrida al mateix temps. Avorrida, perquè les carreteres son rectes i les distàncies entre els assentaments son grans (50-100-200 km). Interessant, perquè el paisatge desèrtic es sempre diferent. El cost del gasolina: 0,05 US$ per litre. "És un país ric".

Es feia fosc i estàvem buscant un lloc per dormir. Rodem al voltant de 500 metres per la carretera i trobem una tranquil la platja. Passem la nit del dimecres allà. No muntem la tenda, feia molta calor, el cel estava ple d'estrelles i l'aire era indefinidament net. Cap el nord hi ha almenys 500 km. de mar fins la terra més propera, al sud hi ha almenys 2.000 km. del desert del Sàhara, a l'oest hi ha un petit poblat a 100 km i a l'est la ciutat de Sirte a 100 km. Quina vista! Milions d'estrelles! Bona nit!!.

Dijous, 2 de juliol - LÍBIA: Platja de Sirte, prop de Bengazi

Al matí hem trobat un munt de "boles" (tipus de planta de mar llançades per l'aigua a la platja) i hem "jugat al futbol" amb elles. Sense les escombraries habituals, no seria una autèntica platja líbia.



Al matí vaig prendre un bany al mar amb el medi ambient compartit per les meduses, amb habilitat vaig aconseguir evitar ser picat. La següent parada va ser a Bengasi.


Llac salat

Ens vam aturar al llac salat que s'estenia al llarg de diversos quilòmetres de la mar per prendre algunes fotografies.




El viatge

Després d'unes hores de conducció, ens trobem amb una petita aldea. Hi havia fins i tot un petit restaurant. Vam demanar kofta i de sobte, un elegant Mercedes negre va aparèixer davant del restaurant. Un home un vestit negre i amb semblant seriós va sortir del cotxe i va parlar un minut amb el cambrer del restaurant. Més tard, el cambrer ens va dir que era un alt funcionari del Govern i que havia pagat el nostra menjar! "És un país ric!"

El cambrer era un algerià que treballa a Líbia i ens va preguntar si era possible acompanyar-nos. Què és el que passa perquè tothom desitgi sortir de Líbia? És un país ric! Intercanviem adreces.

La carretera estava en bones condicions. De tant en tant hi havia un lloc pudent amb restes de camell. A la nit, aquests animals cerquen llocs càlids (l'asfalt manté la temperatura durant més temps que la sorra) i molts d'ells moren atropellats pels vehicles a la carretera.


Platja, a prop de Bengasi

Una vegada més, estàvem buscant un lloc per dormir. És més fàcil trobar una platja que un hotel, ja que els indicadors estan en àrab!. Per arribar a la platja, vam haver de creuar un camp de escombraries. No crec que fora un projecte d'abocador, solament un lloc convenient per a les escombraries.



Trobem la platja. Hem parlat amb diversos libis als quals ens han confirmat que l'endemà, divendres, es dia festiu per als musulmans. Aquella nit, la humitat era insuportable. Al matí els discos de fre de les motos l'estaven coberts amb òxid, com si no haguéssim tocat les motos durant un mes.


Divendres, 3 de juliol - LÍBIA: de Bengasi a Susah a través de les Muntanyes Verdes

Muntanyes Verdes

Vam mantenir el ritme. El millor esmorzar que un pot tenir en un país calorós és una síndria. Ens vam aturar en el sector de les fruites al costat de la carretera (no per primera vegada i tampoc l'última) i va triar el sucós meló. És diví, molt humit i ens omple.

Al cor de les Muntanyes Verdes, el comptaquilòmetres de la moto de Greg arriba a 50.000 km. Arribem a Susha al final de la tarda, vam trobar allotjament en un lloc per a turistes i vam anar a veure Appolonia i Cirene, dos llocs antics. Els serveis estaven bé, la platja neta, l'habitació bàsica. Però els escarabats són més nombrosos que les persones; em vam matar al voltant de 20.

Appolonia

El lloc estava buit, a excepció de les ovelles, i estranyament no hi havia cap assistent per obrir-nos les portes. Avui en dia les ruïnes representen només la meitat de la antiga ciutat, la resta ja està sota l'aigua. Mirant al mar pots veure com, a uns 200 metres, surten de l'aigua. Poc a poc vam anar-nos cansant de les antigues excavacions.



Cyrene

Hi ha pocs turistes, entre ells alguns de Sri Lanka! La ciutat fou fundada per immigrants grecs al voltant del 631 aC. Al Fòrum de Proculus ens reunim amb alguns nens i Greg juga al futbol amb ells, envoltat d'estructures de 2.500 mil anys d'antiguitat.


EGIPTE




Dissabte, 4 de juliol - LIBIA / EGIPTE: encreuament de fronteres

Al matí ens dirigim cap la frontera amb Egipte. Va ser un error no dinar abans de tractar amb la burocràcia egípcia. La de Líbia va ser un tràmit ràpid i fàcil, inclòs ens van tornar alguns diners per el retorn de les plaques.

Creuar la duana d'Egipte ens va costar 7 hores. Paguem 925 lliures egípcies cadascun (al voltant de 300 US$) per entrar a Egipte amb les nostres motos. En primer lloc, els funcionaris no podien entendre que no teníem Quadern de Pas (una espècie de passaport per a vehicles). Ens envien d'una finestra a una altra, d'una habitació a una altra. Finalment, després de 2 hores, algú va decidir que ens teníem que comprar el Carnet a la ciutat. Així que agafem un taxi i li diem al conductor que ens porti al lloc i a la persona correcta. La persona en qüestió, semblava ser un home al voltant de 30 anys, anava vestit amb uns pantalons curts i camiseta bruta i estava en una "oficina" que cabia en un petit maletí. El preu per al Carnet era escandalós: més de 200 US$ cadascun! Vam intentar subornar-lo però no va funcionar. Vam pagar, però això només va ser el començament. El conductor del taxi, juntament amb el tipus de la camiseta (ara era neta) ens van dur de tornada a la frontera. Tornem a pagar a la cabina una sèrie de diverses taxes, cànons, tarifes, etc. En total 300 US$ cadascun.

Salum

Sortim de la frontera a mitja nit, cansats i frustrats. Salum es la primera parada i vam poder sopar en un restaurant familiar. L'ampolla d'aigua que havia demanat tenia el segell trencat, el propietari estava intentant vendre'ns aigua de l'aixeta!, però tot el menjar era deliciós. Ens vam dirigir al Salum Hotel, molt brut i pudent. El vent manté en moviment portes i finestres tota la nit, però dormim bé malgrat aquests inconvenients.

Diumenge, 5 de juliol - EGIPTE: Carretera a El Caire (autopista del desert)

Al matí veiem que el hotel es troba just a la vora del mar. Comprem alguns bagels per esmorzar en un carrer del centre. De seguida ens vam adonar de la diferència entre Líbia i Egipte: hi havia molta més gent a Egipte, especialment nens.



Ens dirigir cap El Caire, 700 km. per davant de nosaltres. A Egipte les senyals de trànsit estan en àrab i anglès, així que vam aprofitar l'oportunitat per aprendre una mica de l'alfabet àrab i els números. Passem per Alexandria, de la qual destaquen les nombroses construccions, la majoria hotels.

El Caire

El Caire és una ciutat densament poblada i tan aviat vam creuar els límits de la ciutat, la qualitat de l'aire va canviar. Ara era calent i humit degut a la influència del riu Nil, així com a la densitat de la civilització. El trànsit era una bogeria, no gaires motos i ciclomotors, però una gran quantitat de taxis i automòbils privats. Hem observat una manca absoluta de respecte als semàfors. En vies de tres carrils, girar a la dreta des del carril esquerrà més allunyat es normal. Passada la mitjanit trobem allotjament en el Gresham Hotel, just al costat de la Shari Talaat Harb. Aquí hi passem quatre nits: del diumenge 5 al dimecres 8 de juliol.

Dilluns, 6 de juliol - EGIPTE: El Caire

Canviem un quants US$ per lliures egípcies en una màquina d'un banc i després anem a veure el Museu Egipci. Ens sorprenen que no podem fer fotos a dins.

A la nit vam anar a veure les piràmides i vam decidir fer un sopar europeu en un Pizza Hut (en forma de les piràmides!). Instantàniament diversos "amics" egipcis es va presentar com a voluntaris per vigilar les nostres motos. Al Pizza Hut, ens trobem amb dues germanes dels Països Baixos: Miriam i Petra. Miriam havia estat vivint al Caire durant 4 mesos per estudiar àrab i Petra estava passant uns dies amb ella. Al explicar-los la nostra empresa van dilatar les seves pupil·les per l'emoció i tot seguit vam passar una agradable nit amb elles.


Dimarts, 7 de juliol - EGIPTE: Giza

Al matí anem a les piràmides amb Miriam i Petra. He de dir que una rossa es veu molt bé en una moto, sobretot en el caòtic trànsit de El Caire. Caminem al voltant de les piràmides, Greg i Miriam van muntar a cavall al voltant de la zona. Els encarregats dels cavalls són molt molestos, però Miriam ho gestionat molt bé sorprenent-los a tots ells amb la seva fluïdesa l'àrab.



Tornem al nostre hotel per menjar una síndria que comprem en el mercat. En una hora de la nostra estada a l'habitació, l'empleat de neteja i reparacions ens va visitar al menys 7 vegades. Els motius que aportava eren: 1) per a la reparació d'una aixeta; 2 ) per dir-nos el que podem veure en el vestíbul; 3) per recordar-nos pagar l'habitació; 4) per canviar una bombeta; 5) per oferir-nos una safata per a la síndria; 6) per oferir-nos un ganivet per la síndria; 7) per a netejar l'habitació després d'acabar la síndria. El que realment volia era veure'ns a nosaltres en una situació compromesa. Devia quedar molt decebut perquè no va veure rés.

A la tarda, Miriam, que coneixia tots els llocs d'interès a El Caire, ens van portar a Khan al-Khalili (el mercat de la part antiga de la ciutat), per a un sopar i les compres. També ens vam parar en una Casa de Té per prendre una Shisha d'aigua, un passatemps tradicional egipci, només per als homes, per descomptat. Al que se li va donar molt be fumar en Shisha va ser a Greg.



Tot el temps en que vam estar amb Miriam i Petra, els homes egipcis proferien propostes amoroses envers a les nostres amigues. Va ser divertit veure'ls confosos quan, en moltes ocasions, Miriam els hi deia que es retiressin amb un àrab molt fluid.

A la nit vam donar un romàntic passeig amb Felucca (vaixell egipci) pel riu Nil. Molt relaxant.

Dimecres, 8 de juliol - EGIPTE: El Caire

Al matí visitem la copta Església de Sant Jordi i la Fortalesa de Babilònia (98 dC) al costat de l'església. Per fer-ho prenem un taxi, amb Miriam hem après que si vols agafar un taxi al Caire, primer has de preguntar al conductor quant et costarà anar a un lloc específic i després negociar-ho. Si diu 20, suggerim 4. Ell diu 15, nosaltres diem 5. Proposa 10, n'hi dones 6. Vam acabar pagant 6 o 7. Una altra cosa curiosa es que els taxistes no tornen mai el canvi.

Després vam anar a veure les més famoses mesquites del Caire: Mesquita de Sultà Hassan i la de Ar-Rifa'i. L'interior de la mesquita de Ar-Rifa'i va ser sorprenent.



Amb l'ajuda de uns pocs baksheesh (5 lliures), un guàrdia ens va portar a la part superior de la mesquita. Hem estat capaços d'escalar el cim del minaret i admirar impressionants vistes. També vam veure la Ciutadella i la mesquita del sultà Hassan, que està just al costat de la mesquita de Ar-Rifa'i. Poder estar a la part superior va ser fascinant!

Vam tenir una altra nit agradable amb Miriam i Petra, que l'endemà volaven de nou als Països Baixos. Així que tornàvem a estar sols una altra vegada.

Dijous, 9 de juliol - EGIPTE: El Caire, Saqqara, Luxor

Ens hem alçat aviat per anar a Saqqara per veure la Piràmide de Zoser. Probable la piràmide de pedra més antiga del món.

Davant nosaltres teníem un viatge de 700 quilòmetres fins a la Vall del Nil. En primer lloc vam comprar aliments i aigua pel viatge, així que ens vam aturar en un poble proper. Mentre que Greg estava comprant en una botiga, jo estava envoltat per hordes de nens curiosos, n'hi havia molts i tots volien parlar amb mi i em vaig sentir molt incòmode. Després, alguns d'ells, van començar a tocar diferents parts de les motos i vaig tenir que respondre amb decisió. Un home major em va ajudar a desfer la multitud.



En Asyut (300 km de Luxor) en un altre lloc de control (molts d'ells en l'Orient Mitjà), la policia ens va aturar durant uns minuts. Els funcionaris, molt amablement, volien saber a on anàvem i ens van indicar una altra carretera que travessa el desert. En el següent punt de control teníem una escorta militar pels propers 300 km., ja que la regió de Asyut-Qena és el cor del moviment fonamentalista i el govern tem que aquests puguin atacar als turistes. Això va ser realment divertit, perquè vam tenir que seguir al comboi molt ràpid i en un moment donat, la nostra escorta era un vehicle blindat. Vam veure autèntics elements egipcis: homes vestits de blanc i tocats, burros pel transport de mercaderies, les dones amb vel, carreteres de diversos metres d'altura sobre munts de terra, el blat de moro cultivat en els camps mil·lenaris. I no vam haver de preguntar per adreces!

Luxor

Arribem a Luxor, prop de la mitjanit. Anem a l'Hotel Everest amb la intenció de passar-hi les nit de dijous, divendres, dissabte i diumenge.


Divendres, 10 de juliol - EGIPTE: Luxor, Temple de Karnak

Hi va haver un assassinat esgarrifós a Luxor el 1997. Fonamentalistes egipcis van assassinar 60 turistes. Des d'aleshores el turisme ha estat molt baix i com a resultat els preus d'allotjament i l'alimentació son inferiors a l'esperat (habitació neta amb aire condicionat: 6 US$ per a dos). Al matí vam decidir recórrer la riba oriental: el Temple de Karnak i el Temple de Luxor, el primer al matí i el segon per la tarda.



Tots dos llocs son fascinants. A més d'estàtues de Ramsès II hi havia un obelisc, antigament n'hi havia dos però l'altra és a la Place de la Concorde a París. Després d'aquesta gira, vam decidir fer una migdiada al museu. Hem esperat fins que s'ha fet fosc i hem vist una bonica posta de sol sobre el riu Nil. Al arribar a l'hotel ens trobem amb un jove alemany i la seva Honda XR600.



Dissabte, 11 de juliol - EGIPTE: Luxor

Avui ens aixequem d'hora. A les 9 ja estàvem en el ferri per passar a la riba oest (cost: 1 lliura cadascun). No hi han turistes al ferri, només locals.



Ribera Occidental

Aquell dia la temperatura va arribar a 43º C, el que va comportar beure 4 ampolles de 1,5 litres d'aigua cadascun. Greg remullava la seva camisa per refrescar-se, però després de 3 minuts en motocicleta la camisa s'assecava i estava cruixent de nou. El lloc era fascinant, l'únic inconvenient és que has de comprar els bitllets abans de visitar una tomba o temple.



Vam haver de planificar tot el dia, però gràcies al llibre de Lonely Planet, no va ser massa difícil. L'entrada més cara va ser a la Tomba de Nefertari (recentment descoberta). Les entrades costen100 lliures, 50 pels estudiants. El temps emprat en l'interior de la tomba es va limitar a un 10 - 15 minuts de visita. Encara que hi havia estrictes mesures de seguretat, no ens vam perdre el lloc de la massacre de 1997, el Temple de Hatshepsut.

Vall dels Reis

Anem a la Vall dels Reis el dia 4 per visitar les tombes de Tuthmosis IV i Tuthmosis III. Prendre fotografies amb flaix no es permès. Bé, desprès de "convèncer" al guardià amb unes monedes, tot es més fàcil. Vam pujar un turó per veure la Vall del Nil, molt bonic.



Tornem cap a l'hotel de la mateixa manera. Un problema que es planteja: el interior del ferri és molt més baix que el moll de desembarcament. Li vam preguntar als tripulants del ferri que ens ajudessis, la seva resposta va ser ràpida i adequada, però tan aviat com van ser les nostres motos al moll ens van exigir el pagament del servei. D'alguna manera ens les vam arreglar per escapar d'ells.

A la tarda visitem un kebab, lloc on havíem de rentar les tasses nosaltres mateixos. Ens va costar sols 3,5 lliures i era deliciós.

Diumenge, 12 de juliol - EGIPTE: de Luxor a la costa del Mar Roig

Estàvem disposats a sortir al voltant de les 11 del matí, però la policia no ens va deixar fer-ho. Tots els turistes vam haver de viatjar en comboi d'acord amb l'escorta militar i aquest surt a les 2 de la tarda. Aprofito per fixar bé el meu mirall retrovisor trencat i Greg comprova la bateria de la seva moto.



La carretera era molt pintoresca, però ens trobem amb una petita tempesta de sorra. Després d'una hora, la meva boca estava plena de sorra, per no parlar dels ulls, orelles i nas. La sorra es tan fina que inclòs entra dins la roba interior. L'àrea era sorprenent: el Mar Roig a la dreta, les muntanyes a l'esquerra, davant i darrera de nosaltres l'infinit.

En un moment em vaig adonar de la meva llum s'esgotava. Parem. Sí ... la meva bateria falla.



Lamentablement, no la he verificat des de fa temps (Greg ho va fer a Luxor). Ara és massa tard, vam haver de tirar així. La zona és molt poc poblada (una població cada 50 o més km) i a la nit em vaig quedar sense gasolina i també sense aigua. Així que em vaig quedar tirat enmig d'una carretera del desert, mentre que Greg es van dedicar a buscar gasolina i aigua. Era una hora molt incòmoda, però Greg es va donar presa i va tornar aviat amb l'aigua i la gasolina.

També va trobar un lloc per dormir la nit del diumenge al dilluns, a costat d'un restaurant, a prop de Ras Gharib. Aquella nit vam tenir l'oportunitat de veure el final de la Copa del Món de Futbol. França va derrotar a Brasil 3-0.

Dilluns, 13 de juliol - EGIPTE: Costa del Mar Roig, Monestir de St. Paul, Suez, Desert del Sinaí

Hem sortit molt aviat pel matí. Les vistes de color turquesa del Mar Roig van ser sorprenents, el desert muntanyós a l'esquerra, planícia amb carreteres en el mig, el mar a la dreta.

Monestir de St. Paul's

Ens vam aturar en el Monestir de St Paul's (Església copta d'Egipte). St. Paul va viure en una cova gairebé 90 anys durant el segle IV. Hi havia un quants autobusos plens de nens que visitaven el Monestir.

Suez

Vam decidir buscar una bateria a Suez, però no podem trobar una botiga de recanvis. Per últim, uns locals ens ajuden i ens porten al centre de la ciutat a una botiga que tenia tot, però que ocupa una superfície de potser 15 metres quadrats. La ciutat és bastant caòtica, amb multitud de nens curiosos. Al fi he pogut instal·lar la nova bateria (60 lliures - 20 US$). Gràcies, nois, per la vostra ajuda!!. Amb la nova bateria ens posen en camí cap el Monestir de Santa Catalina, però no van poder arribar, així que va decidir dormir en el desert de nou.

Desert de Sinaí (prop de Wadi Feran)

La nit era bonica i després de fer-se fosc trobem un lloc a uns 300 metres de la carretera. Era el mig del desert, fosc, i no sabíem el que hi havia al nostre voltant. Semblava que dormíem al costat d'un enorme drac, feia calor, així que no vam muntar la tenda, el matalàs i el sac de dormir eren suficients. En un moment ens vam adonar d'un brillant cel com si hagués una ciutat propera, després d'uns minuts va aparèixer la lluna plena. Molt bonic! Em vaig despertar enmig de la nit, la lluna s'havia anat i vaig veure el major nombre d'estrelles que mai havia vist. Va ser un dels millors "hotels".

Dimarts, 14 de juliol - EGIPTE: Desert de Sinaí, Mont Sinaí, Dahab

Al matí la vista era encara millor. Estàvem envoltats de muntanyes amb vessants erosionades que formen espectaculars formes. El més sorprenent, bell, amistós, impressionant, increïble, pacífic, espectacular, tranquil, mític, fabulós allotjament que podíem trobar.


Monestir de Santa Catalina i el Mont Sinaí

Arribem al Monestir just a temps per veure la capella de l'esbarzer ardent. El monestir va ser fundat al segle IV, al costat de on es creu que va cremar l'esbarzer quan Déu va parlar a Moisès. Mont Sinaí (Gebel Musa) està a 2.285 m. sobre el nivell del mar i cristians, musulmans i jueus creuen que Déu va lliurar els seus Deu Manaments a Moisès en aquesta muntanya.

Al cim hi ha una capella ortodoxa grega i una petita mesquita. La majoria de les persones visiten el Mont Sinaí al matí a causa de la insuportable calor, però nosaltres comencem a pujar la muntanya al voltant de la 1 del migdia. Feia calor, però sabíem que podia aguantar-ho, les úniques persones que ens vam trobar durant la pujada van ser els venedors de records que viuen permanentment allà. Però val la pena pujar, la temperatura al cim probablement es va reduir a 25º C. Quin alleugeriment! ¡Espectacular! Estem sense paraules. A la dreta, per sota del cim, hi ha el forat d'Elías, un petit altiplà. Un xiprer marca el lloc on, fa 500 anys, el profeta Elías va sentir la veu de Déu.

Dahab

La ruta per arribar a Dahab va estar fabulosa amb un meravellós paisatge. A Dahab hi trobem el càmping de "Palm Beach" on hi passem les nits del 14 a 17 de juliol a 5 lliures per nit i persona.


15 i 16 juliol - EGIPTE: Dahab

Avui trobem un lloc que ofereix practiques d'immersió (65 US$ per a dues immersions cadascun). És bastant fàcil d'operar l'equip, però molt difícil mantenir un nivell dins l'aigua. Primer hem bussejat a una profunditat de 6-8 metres, però per fer la segona immersió, hem hagut de ser transportats amb una llanxa de motor.

El dijous, vam llogar un equip per passar el dia en el Blue Hole. La part inferior del Blue Hole arriba a 80 metres. Prop de 50 metres de la riba n'hi ha una zona sota el penya-segat que arriba a 800 metres. La temperatura de l'aigua: aprox. 27º C.



Ens reunim amb un parell de viatgers d'Austràlia que van amb Suzuki 650 Freewind. Havien viatjat durant tres mesos visitant la Índia, Pakistan, Iran, Turquia, Síria i Jordània fins a la data.

A l'altra banda del golf, es la "terra prohibida". No més es pot visitar l'Aràbia Saudita si tens una invitació personal, tens la intenció de treballar allà o bé si ets musulmà.

Dahab era molt relaxant, amb un tranquil ambient. L'alimentació i allotjament eren barats, les habitacions al càmping eren cabanyes fetes de palla i el seu interior era molt fresc, així com ple de formigues. Hem decidit que hem de tornar allà en el futur.





JORDÀNIA




Divendres, 17 de juliol - JORDÀNIA: Ferri a Aqaba

Vam perdre tot el dia per anar de Dahab a Aqaba, perquè Israel té accés al Mar Roig i no es pot anar a Síria després de visitar Israel (els sirians simplement no ho permeten). Vam haver de prendre un ferri des de Nuweiba a Aqaba per evitar Israel en comptes de fer-ho a través dels 10 km de territori israelià. La burocràcia egípcia ens va tenir 3 hores a la duana i vam haver de pagar de nou; aquesta vegada 22 lliures cadascun. Després vam haver d'esperar 5 hores fins que el ferri no va estar llest i 4 hores més de viatge embarcats, arribant al port de Aqaba després del capvespre. A la frontera, un empleat en una finestra de canvi de diners ens va preguntar de on érem, després d'escoltar que érem de Canadà, amb un angles molt "especial" va dir: "Jo respekt yor kontry.", em vaig sentir bé al escoltar aquestes paraules.

Jordània sembla ser un país bastant modern. Carrers nets, restaurants, caixers automàtics, cotxes cars i per descomptat, els diners, ja que 2 dòlars canadencs equivalen a 1 dinar jordà. Però en general és bastant barat.

Passem la nit del divendres al dissabte al càmping, on coincidim amb alguns turistes alemanys. El campament tenia instal·lacions molt dolentes.

Dissabte, 18 de juliol - JORDÀNIA: Wadi Rum

Sortim d'hora pel matí i ens aturem a Aqaba per dinar, però va ser molt difícil aconseguir alguna cosa decent per menjar, a no ser uns pastissos extremadament dolços. Omplim els dipòsits, comprem aigua i ens posen en camí cap a Wadi Rum. (La pel·lícula Lawrence d'Aràbia va ser filmada allà. El mateix Lawrence hi va viure durant uns quants anys). No m'agradava la idea de passar pel desert, però Greg va ser molt persistent, després d'uns quilòmetres ens vam adonar que havíem perdut una ampolla d'aigua i més tard ens vam adonar que una altra ampolla tenia fuites. Afegiu a això un esmorzar molt pobre, la temperatura amb mitjanes de 40º C, el desert, sorra suau, no hi ha mapa. I 35 o 40 km de la pista del desert amb ningú al voltant.



La pista és només per a motarres molt experimentats. Al començament no va ser tan dolenta, però es va anar fent força difícil a mida que avançàvem. Després d'uns quilòmetres, es va convertir en una catifa de sorra fina, de manera que era més fàcil viatjar fora de la pista que no pas per ella. Era més fàcil anar a traves de la sorra dura i els arbustos, que no pas lluitar amb les roderes. Tan aviat com vam baixar la velocitat, la ruta es va convertir en complicada, la meva moto va començar a trontollar d'un costat a un altre i les caigudes eren inevitables. Jo estava a terra una mica més sovint que Greg. El pitjor era quan la caiguda de la moto ens atrapava les cames, llavors l'altre company tenia que parar, girar, baixar de la moto, lliurar a la víctima i ajudar a aixecar la moto del terra.

Un punt d'inflexió es va produir poques hores després de lluitar amb la pista. Esgotada l'aigua, esgotats nosaltres i sense saber on anar. Estàvem envoltats de impressionants formacions rocoses i ens vam aturar al costat d'una enorme roca. Greg va començar a mirar al voltant, jo estava intentant recuperar-me de la pallissa, estava molt debilitat a causa de la calor (aprox. 45 ºC), la deshidratació i possiblement una insolació. Jo estava tan feble que no vaig poder continuar, així que Greg va agafar la moto per mirar de buscar ajuda i va tornar al cap d'una hora. Havia trobat un campament de beduïns a uns 2 km de nosaltres i em va dir que ens teníem que dirigir allà per obtenir una mica d'aigua.



I així ho vam fer, però pel camí ens vam trobar un pas més difícil: uns 500 m. duna amunt i duna avall a través de la sorra més fina que un es pugui imaginar. Vam anar a través d'aquesta trampa empenyent-nos un a l'altra al principi, amb la primera marxa engranada, gas a fons, 7.000 rpm. Tots dos sense massa èxit i amb una caiguda d'arrera l'altra, però aconseguim arribar-hi. Estàvem esgotats!!!.

Els beduïns van ser molt amables i hospitalaris. Ens van donar més aigua i, per descomptat, té. Descansem allà durant mitja hora i després continuem camí. Vaig caure unes quantes vegades més i en una d'elles em vaig veure literalment volant en l'aire al baixar una duna de sorra a uns 50 km/h. Però ¡SÍ! Finalment ho aconseguim!

Després de 35-40 km a través del desert, 6 hores i nombroses caigudes (unes 10 o 12 cadascun), hem arribat a la vila de Rum. Vius, amb fam i molta set.

Continuem rutejant fins tard, es fa de nit però volem arribar a Petra. Muntem la tenda a l'estacionament que hi ha al costat del lloc arqueològic de Petra i allà passem les nit de dissabte, diumenge i dilluns.

Diumenge, 19 de juliol - JORDÀNIA: Petra

Petra va ser l'antiga capital dels nabateos-àrabs que van dominar la zona de Transjordània en època pre-romana. Els romans van conquerir la ciutat en 106 dC i més tard, durant l'era cristiana, una sèrie d'edificis es van modificar per a l'ús cristià. En el segle XII s'hi van traslladar els creuats i van construir una fortalesa, la qual va ser oblidada amb el pas del temps, sent redescoberta el 1812. Un estret congost (2-5m d'ample, 200 metres d'alçada) condueix a l'entrada.



Khazneh (el Tresor), va ser excavada a la pedra sòlida (data aprox. del 100 aC al 200 dC). Una escena de la pel·lícula d'Indiana Jones i la darrera croada va ser filmada aquí.

Un altre edifici es el Monestir, de 50m d'amplada i 45m d'alçada, construït al segle III abans de Crist. Es pot muntar a camell al voltant de Petra, però està enfocat més aviat per grups de turistes i no per viatgers individuals.

A la nit ens trobem amb un solitari motarra espanyol i la seva Honda Transalp, es deia Francisco. Més tard vam sopar amb ell en un restaurant local i vam compartit les nostres experiències de viatge.

Dilluns, 20 de juliol - JORDÀNIA: Kerak, Vall del Mar Mort, Jerash. SÍRIA: Damasc


Avui marxem cap a Damasc amb la intenció de visitar diversos llocs pel camí.

Kerak

Kerak està a uns 900m sobre el nivell del mar i es pot veure el Mar Mort des d'aquí. Anant cap al Mar Mort passem a nivell de mar zero. Fa calor, molta calor.


Mar Mort

El Mar Mort mirat i provat. Molt desagradable. Té 75 km de llarg, una amplària que oscil·la entre 6 i 16. km. i està a 394 m. sota el nivell del mar, el punt més baix a la terra. I se li ha d'afegir la seva saturació de sal al 33%, amb lo qual no te cap tipus de vida. Encara que es possible prendre-hi un bany o més aviat flotar-hi, has de mirar de no prendre un glop d'aigua, a no ser que estiguis preparat per a uns minuts d'agonia.



Jerash

Un altre lloc arqueològic de l'època romana. El Fòrum és inusual a causa de la seva forma oval.



Teatre del Sud (I segle dC, capacitat: 5000 espectadors), ha estat molt ben restaurat. El cardo, (carrer de columnes) s'estén més de 600 m. Alguns importants funcionaris es trobaven en el lloc, així que vam tenir l'oportunitat d'escoltar una banda de vents beduïna que actuaven per a ells. Arribem a la frontera per la nit, amb l'agradable sorpresa de que la travessia va ser bastant senzilla.

SIRIA




Damasc

Arribem a Damasc de nit. Si viatges en moto, especialment en els països en desenvolupament, evita rutejar de nit. Un cop dins la ciutat, el conductor d'un Pontiac Firebird (amb matricula de Kuwait) ens va oferir la seva ajuda per trobar un hotel. Aquí hi passarem 2 nits, de dilluns a dimecres. Hem aparcat la moto al costat del Ministeri de l'Interior, que es vigilat per una forta guàrdia militar.

Dimarts, 21 de juliol - SÍRIA: Damasc

Ens va costar tot el dia visitar la ciutat. Es considera la ciutat permanentment habitada més antiga en el món. Visitem la mesquita Omeya (705-715 dC), que durant 1893 va patir greus incendis i el que queda avui és una reconstrucció de la mateixa.



Visitem la bonica mesquita Saida Ruqqaya construïda el 1985 en l'estil iranià. La mesquita conté el mausoleu de Ruqqaya Binta al-Hussein ash-bi-Shahid Karbala (Ruqqaya, la filla del màrtir Hussein de Karbala).
Per tot el país es poden veure retrats de Assad, President de Síria, n'hi ha gairebé tantes fotos de Assad com de Gaddafi a Líbia.

Més tard a la nit vam menjar un parell de shawarmas (deliciosos i barats) i vam anar a un Hammam (bany de casa). Els treballadors es renten a fons amb nosaltres i els nostres cossos els rentem amb un raspall de metall, a continuació ens van donar un massatge i al final ens van servir el te. Va ser divertit.

Dimecres, 22 de juliol - SÍRIA: Damasc, Palmira, Crac de Chevelier

Al matí ens dirigim a Palmira. Pocs quilòmetres abans de Palmira, en Greg enganxa un enorme sot anat a 140 km / h., afectant la llanta de darrere i danyant la seva safata de subjecció, afortunadament la llanta i el pneumàtic encara poden tirar. Ens vam aturar en la benzinera més propera i vam estar 2 hores per reparar els danys.



Aquest dia es molt calorós: 45º C. Una vegada més acabem rutejant de nit, per arribar a Crac de Cheveliers al voltant de la mitjanit i dormir en un restaurant.

Dijous, 23 de juliol - SÍRIA: Crac de Chevelier i viatge a Aleppo

Al matí vam recórrer el castell (Crac de Chevelier = Castell dels Cavallers = Al-Hosn Qala'at). La seva construcció va durar un període de 100 anys a voltants de 1150 i tenia capacitat per albergar 4.000 soldats. Els creuats es van veure obligats a rendir-se al sultà Baïbars en 1271. Està molt ben conservat i no es veia molt diferent de fa 800 anys.

Va ser una experiència increïble recórrer el castell, semblava com si fos ahir que els creuats estaven allà. Hi havia molts signes de la presència musulmana, inscripcions a les parets, etc. El castell és un bell monument a aquells conflictes històrics.



A continuació vam partir cap a Aleppo i vam arribar a la ciutat a finals de la tarda. Vam donar un cop d'ull a la ciutat i vam decidir passar-hi més temps, per tant agafem habitació en un hotel i aparquem les nostres motos al mateix passadís de l'hotel.

A l'estiu era difícil respirar a Aleppo ja que la contaminació és increïble. Una característica de la ciutat es la visible influència russa, més aquí que a Damasc. Tant es així que molts indicadors estan en alfabet ciríl·lic en lloc d'escriptura àrab.


Divendres, 24 de juliol - SÍRIA: Aleppo a Turquia

Al matí vam decidir que ja havíem vist suficient i ens posem en camí per creuar la frontera turca, abans ens vam aturar en una parada de sucs de fruites.


TURQUIA



El pas de la frontera va ser fàcil, ja que agent fronterer turc ens va sol·licitar un suborn i amb només 2 US$ vam complimentar les normes escrites.... i no escrites.

Havíem planificat arribar a Capadòcia, però no van tenir èxit en això. La palanca del canvi de la meva moto es va trencar tot just passar la frontera. Parem a la ciutat més propera i els vilatans ens van indicar ràpidament un taller on van soldar la peça. Igual que a Egipte, hordes de nens curiosos ens envoltava, tot i que van ser molt amables.

El dia s'acabava i trobem un lloc per dormir al mig del camp a prop de Nigde.


Dissabte, 25 de juliol - TURQUIA: Capadòcia i Costa del Mediterrani

Aquesta regió és famosa per les fantàstiques formacions rocoses naturals de les seves valls. La ultima foto del nostre viatge que conservem es va prendre aquí. La camera de Greg, amb el seu carret i dos carrets plens, l'hi van robar a l'estació d'Amsterdam.



Després de veure Capadòcia, ens vam dirigir a la costa mediterrània per excel·lents carreteres a través de muntanyes i comprovem que Turquia és un gran lloc per als motarres. Arribem a Monav i dormim allà.


Diumenge, 26 de juliol - TURQUIA: Monav a Olimp

Sortim d'hora de Monav per anar a Olimp. En Olimp ens posem en el famós Arbre de Cases (cases, en lloc habitacions, construïdes sobre els arbres), vam anar a la platja i ens vam unir a un grup de viatgers estrangers i turcs. A la nit vam anar a veure la flama eterna al mont de Olimp. Passem la nit diumenge a dilluns, bé ... la meitat de la nit la vam passar en un bar amb els turistes que ens havíem ajuntat. Hem passat molt bona estona amb els habitants de la Casa de l'Arbre, però no teníem molt de temps per acabar el viatge i per això vam decidir anar cap a Bodrum l'endemà mateix.


Dilluns, 27 de juliol - TURQUIA: Olimp a Bodrum

Un altre divertit passeig per les muntanyes de Turquia: algunes carreteres solitàries i molt estretes i d'altres més transitades. Hem arribat a Bodrum i trobem un càmping a uns pocs quilòmetres més enllà, en Gumbet. El pla era anar a Grècia el dia següent, però després d'examinar la situació i el temps, vam decidir romandre a Bodrum per un parell de dies i després viatjar directament a Polònia. Així que aquí hi passarem 3 nits, de dilluns a dijous.


Dimarts i Dimecres, 28 i 29 de juliol - TURQUIA: Bodrum (Gumbet)

Bodrum és molt avorrit i tot es terriblement car. Durant dos dies només vam veure passar grollers i arrogants turistes anglesos. Afortunadament hi havia uns motxillers alemany al càmping amb els que passar l'estona. Realment han estat una pèrdua aquests dos dies sense rutejar amb les motos.

Dijous, 30 de juliol - TURQUIA: Bodrum, Efeso, mig del no-res

Des de Bodrum vam anar a Éfeso, per visitar aquest bulliciós lloc ràpidament. Sortint d'aquí ens dirigim cap a la frontera búlgara. La nit ens va enganxar en el mig del no-res, una altra vegada. En realitat, no sabíem on estàvem i instal·lem la nostra tenda en un hort d'oliveres, que trobem després d'una hora de cerca.

Divendres, 31 de juliol -TURQUIA: "no-res" a Edirne

Prop de l'alba un ramat d'ovelles passa per costat de nosaltres fins que ens desperta i al alçar-nos descobrim que el lloc estava a poc metres d'un penya-segat, que cau sobre el mar Mediterrani, així que aprofitem per contemplar una bonica vista. Continuem el viatge cap a Edirne i dormim en un altre lliure "càmping" al mig del camp.


A través de BULGÀRIA, ROMANIA, HONGRIA i ESLOVÀQUIA


Dissabte, 1 d'agost - TURQUIA: Edirne, BULGÀRIA, ROMANIA (en algun lloc d'un bosc)

Creuar les fronteres va ser ràpid i fàcil. El viatge a través de Bulgària va ser el esperat, creuem el riu Danubi en un transbordador carregat de trànsit pesat i aixó ens estalvia moltes hores de camí. La nit a Romania la tornem a passar en el bosc, una altra nit i un altre dia sense una dutxa i ja comencem a estar bruts i pudents.


Diumenge, 2 d'agost - Romania, Hongria, Eslovàquia, Polònia

El pas a través de Romania, Hongria i Eslovàquia es un passeig. Passem la nit de dilluns a Polònia, a l'altre costat de la frontera. En el restaurant del hotel ens trobem amb un eslovac que viu a Polònia, ell ja portava diverses cerveses a sobre i estava molt ansiós per parlar; tant va ser així, que molt amablement ens va convidar a passar una nit a casa seva. Va ser genial, no només ens va donar menjar, si no que també ens va oferir algunes copes de vodka eslovac. Com ho podíem rebutjar? Després d'un parell de glops, es va excusar dient que estava cansat i se'n va anar a dormir tranquil·lament. Al matí també ens va oferir un esmorzar. Com podríem rebutjar? Encara que aquest cop sense vodka. Ens vam acomiadar, agraint-li la seva hospitalitat. Quin bonic individu.

POLÒNIA


Dilluns, 3 d'agost - POLÒNIA: Solin

Arribem a Solim al voltant de migdia. Trobem un càmping i, finalment, hem pogut prendre una dutxa (cap des de Bodrum, 4 dies enrere). Ens reunim uns motarres de Torun, la meva ciutat natal. Hans amb Harley-Davidson i Andrzej amb BMW i celebrem amb entusiasme aquest esdeveniment.

Del 4 al 24 d'agost: 3 setmanes - POLÒNIA: Torun

En essència aquest va ser el final del viatge. Ens separem, Greg va continuar viatjant per Polònia i jo vaig anar a casa per veure als meus pares i germà. Vaig arribar aquell dia a la nit i vaig passar les tres setmanes següents gaudint de la fàcil i lenta vida familiar.

Greg va decidir gaudir de les seves vacances i es va quedar tota la setmana a Solin. Es un excel·lent lloc ja que no és massa fred, ambient tranquil, un munt de joves, gent interessant, ple de bars, bon menjar i música totes les nits. Les dues setmanes següents les va passar visitant amics i familiars.


A través d'ALEMANYA i HOLANDA


Dilluns, 24 d'agost - POLÒNIA. Torun a Wroclaw

Me'n vaig anar de casa d'hora el dilluns al matí. Després de poques hores de llarg viatge sota la pluja, vaig arribar a Wroclaw al voltant de les 10 del matí. El pla era sortir cap els Països Baixos el mateix dia, ja que el nostre vol Amsterdam-Toronto sortia el dijous. Les motos tenien que estar preparades per ser enviades el dimecres des de Rotterdam. Greg havia decidit vendre la seva estimada moto i compra una antiga Junak del 1959, però quant ens vam reunir encara tenia la seva KLR.

Dimarts, 25 d'agost - POLÒNIA: Wroclaw a Alemanya: prop de Erfurt

Quant Greg va decidir que era hora de dir adéu a la seva KLR, aquesta ja havia sobreviscut a dos grans expedicions (1996 i 1998) i havia fet amb Greg més de 52.000 km. Va trobar un entusiasmat comprador a Cracòvia i en l'últim dia de la nostra estada a Polònia, aquest es va presentar amb un remolc a la 1 del migdia. Carreguem la "bèstia", es van donar la mà i això va ser tot.

A prop de la seva ciutat havia trobat la motocicleta clàssica que buscava, una Junak polonesa i un cop venuda la KLR es va disposar a recollir-la. El tipus que la venia no va estar molt content quan li va dir que seria a casa seva a les 4 de la tarda per tancar l'operació, però al final li va vendre. Així que va comprar una espècie de batedor antic, molt ben restaurada i en condicions de conducció. Era impressionant: un soroll alt com una Harley i es veia molt bé.



Estàvem cansats, però no hi havia temps per descansar. Ens dirigim a la frontera alemanya al voltant de les 10:00 del dimarts. La Junak semblava que ho estava fent prou bé, però a la nostra primera parada encara a Polònia ens vam adonar que la tenia una gran fuga. La restauració era bona, però les juntes eren febles; cap problema, li afegim una mica d'oli. A prop de Erfurt ens vam adonar que no li funcionaven les llums, decidim parar en aparcament i comencem a buscar el problema. Vam treure l'alternador, però no vam trobar cap dany visible, comprovem totes les connexions i al final deduïm que es l'alternador el que falla. Doncs les llums anaven mentre la bateria tenia càrrega, després es van apagar.

Era ben passada la mitjanit i hi havia poc trànsit a la carretera. Decidim continuar i ens organitzem per fer una formació: la meva moto (amb llums) ocupa la meitat esquerra del carril, Greg (sense llums) a la meitat dreta. No va anar tan malament, fins que les meves llums es van apagar també! Estàvem massa cansats per buscar la causa (era la nostre segona nit sense dormir) i vam decidir esperar fins el matí. Per mantenir la calor, no ens traiem ni el casc, passem la nit de dimarts a dimecres en una rasa a 10 m. de la carretera.

Dimecres i dijous, 26 i 27 d'agost - ALEMANYA: prop de Erfurt, de Rotterdam i Amsterdam

Tan aviat com surt el sol, ens separem. Vaig tirar davant ja que la meva moto era més ràpida, volia arribar a Rotterdam en primer lloc i així avançar temps per pagar l'enviament, preparar documents i organitzar totes les coses. Vaig arribar prop del migdia, acabat el negociat de papers, vaig començar a preparar la meva moto i a esperat ansiosament a Greg.

Mentrestant, Greg anava lentament cap a Rotterdam, atès que la bateria estava morta era impossible posar en marxa la moto si es parava. Va allargar tant com va poder el dipòsit de gasolina fins que va tenir que parar a posar-ne. A l'estació va apagar el motor i a l'hora de posar-la en marxa li va ser impossible tot i empenyent-la. Un camioner polonès va oferir-se per ajudar-lo i després de 5 minuts empenyent tot dos la moto, ho van aconseguir.

Greg va continuar cap a Rotterdam, però segons explicava mes tard, les vibracions de la moto eren insuportables i va ser el tram de viatge més preocupant i incòmode de la seva vida. Un cop a Holanda, li va començar a ploure molt, l'aigua va entra al carburador i la màquina va començar a asfixiar-se. No podia parar, si ho feia després què??. Es va posar darrera un camió per reduir al mínim la resistència a l'aire i així guanyar una mica de velocitat. D'aquesta manera va arribar fora de perill a Rotterdam.


El motor se li va aturar en el primer semàfor de la ciutat, no més li faltaven uns quilòmetres per arribar al magatzem. Va parlar amb nombroses persones perquè l'ajudessin a empènyer la moto, sols un jove empleat de la neteja de carrers es va oferir. Van empènyer una vegada i sorprenentment, el jove, es va trobar molt cansat i es va estirar a la vorera. En qüestió de minuts, la policia i l'ambulància va arribar. Van agafar al tipus i el van introduir a l'ambulància per atendre'l. A Greg li va semblar que estava fingint, va demanar disculpes a la policia per causar aquest inconvenient, però la policia li va diru que no era el meu problema, que era problema del xicot. Al cap d'uns minuts el jove tornava a la feina.

En Greg va netejar el carburador i aquesta vegada li va demanar ajuda a un ancià que passava per allà. Temia que, degut a l'avançada edat de l'home, pogués tenir un atac al cor per l'esforç, però no hi havia ningú més al voltant en aquell moment. L'ancià, sense problemes, va empènyer diverses vegades la meva moto i .... Es va engegar! Va arribar al magatzem tot xop, de cap a peus. Afortunadament no era massa tard.

Em vaig sentir molt feliç de veure a Greg. Després de la seva arribada, al voltant de les 5 de la tarda, vam tenir feina per unes hores en posar les motos a les caixes. Estàvem esgotats i al voltant de la mitjanit, prenem un tren a Amsterdam. Vam dormir una hora a l'estació de tren, on ens van robar la camera i 3 pel·lícules, però ens van fer fora de l'estació ja que es tanca entre les 2 i les 3 de la matinada. Així que ens trobem caminant per la ciutat, després prenem un tren cap a l'aeroport, pugem a l'avió i deixem Europa.

Tres setmanes després arriben les nostres motos.

Comentaris finals:

Jacek: Això és tot ... No hi ha dia que no pensi en aquest viatge. Aquesta és la millor cosa que mai podria haver fet per mi mateix. Viatjar és la millor manera de viure la vida!. Com es pot veure, una persona sense experiència motarra i amb una mica de sort, pot fer el que sigui a través de perillosos i exòtics llocs.

Greg: Jo també he d'admetre que va ser el millor viatge de la meva vida. Malgrat les meves experiències anteriors, aquest va ser un dels més interessants i el més variat. Va portar molta preparació, també una ferma voluntat de tirar-ho endavant tots junts, però les recompenses finals són immesurables. És irònic que la persona, qui la seva forta determinació ens van portar cap a la consecució d'aquest fascinant objectiu, no va poder completar el viatge amb nosaltres. Lucas finalment recuperat, té previst continuar el seu viatge en el 1999. Bona sort Lucas!

Estadístiques i Dades d'Interès

Dades generals

o 18 de maig - 28 d'agost de 1998
o Països visitats: 20
o Continents visitats: 3
o Quilòmetres: 25.009 (Rotterdam a Rotterdam)
o Motos utilitzades: Greg, Kawasaki KLR 650 del 1992 (al final del viatge: Junak del 1959) i Jacek una Kawasaki KLR 650 del 1995
o Al voltant de 700 dòlars dels EUA cadascun gasta en gasolina
o La gasolina més barata: Líbia - 5 cèntims per litre
o Les imatges preses: al voltant de 750

Avaries i problemes de la Kawasaki 1992 (Greg)

o trencada palanca del canvi
o trencat de subjecció de la caixa
o nombrosos problemes amb les connexions CBRadio
o nombrosos cargols perduts

Avaries i problemes de la Kawasaki 1995 (Jacek)

o trencat la cadena
o bateria
o mirall retrovisor trencat
o trencada palanca del canvi
o nombrosos problemes amb les connexions CBRadio
o nombrosos cargols perduts


Extret de: Motodreamers

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada