11 de febr. 2009

Per la Noguera i la Segarra

Per veure la ruta premeu sobre el mapa


Em vaig decidir a fer una volta per les comarques de la Noguera i la Segarra, a vegades una mica oblidades, però que també tenen el seu encant. Vaig començar des de Cervera agafant la L-303 direcció Agramunt.

A no més 5 km. a la dreta trobo MONTCORTÈS DE SEGARRA i el seu castell-palau



""El castell de Montcortès apareix documentat de l’any 1095, quan el cavaller Guillem Isarn de Trevics el va deixar en testament al seu fill. Berenguer d'Anglesola el va adquirir el 1305 i el 1380 el va vendre a Bernat Berenguer de Llompar i aquest a Joan Sacirera. Els senyors de Sacirera, foren els que van ordenar l’enderrocament de l’antiga fortalesa del segle XI i la seva substitució per l’edifici que podem veure actualment. L’obra del nou edifici de Montcortès, encarregada l’any 1493 per Joan Sacirera al mestre Joan Barrufet, desitjava un imponent castell-palau segons els cànons constructius de l'època. Va donar com a resultat una majestuosa fortalesa de planta rectangular, amb un conjunt de dues grans torres bessones quadrades, portalada adovellada a llevant, finestrals i galeria d’arcs rebaixats al pis superior""

Un cop visitat Montcortès de Segarra, continuo cap a Agramunt. Aquí agafo la LV-302 direcció Balaguer, fins a Montgai on trenco a la dreta per anar a Cubells.

En aquest poble trobo la C-26, trenco a la dreta direcció Artesa de Segre fins arribar a la cruïlla de Foradada.



Per fer aquest tram, entre Agramunt i Foradada, hi ha moltes variants. Es poden agafar pistes de terra molt ben cuidades si es porta una moto adient.

Des de la cruïlla ja es veu el poble de Foradada



Me’n vaig cap pel poble i un cop passat, trobem una bifurcació: a la dreta cap a Montsonís i a l’esquerra cap a Rubió de Dalt. Des de aquest punt ja puc veure el perquè del nom de Foradada.



""El comte d’Urgell Ermengol II, quan va marxar a Les Creuades l’any 1038 als 28 anys. Conscient que no tornaria, va voler deixar els destins del seu comtat en mans d’una persona fidel i valenta com el seu primer vassall en cap Arnau Mir de Tost, paradigmàtic senyor feudal, brillant militar i gran polític nascut vers el 998 al castell de Tost i casat el 1031 amb Arsenda. Un cop derrotats els sarraïns i recuperades aquestes terres d’Spania, va fundar en primer lloc el castell de Foradada""

En aquesta bifurcació continuo pel trencall de la dreta direcció Rubió de Dalt per arribar-me a Alòs de Balaguer, aquest últim ja a costat del riu Segre. No més deixar Foradada veig la vall de Rubió.



Vaig fent aquests paisatges per una estreta carretera asfaltada, travesso el Segre i arribo a Alòs de Balaguer i d’aquí vaig cap a Baldomar. En aquesta població decideixo arribar-me fins a La Clúa de Meià, un petit poble enfilat i tocant el massís del Montsec.



Així doncs vaig pujant per una carretera asfaltada, estreta i cargolada.



Fins arribar al petit poble de La Clúa.

""El poble, que havia estat deshabitat, compta amb una petita població neo-rural des del 1978. Aquesta població, avui dia, es de 16 habitants. L'església parroquial està dedicada a Sant Julià; també hi ha una capella troglodítica dedicada a Sant Martí i les ruïnes de l'antic castell senyorial. S'hi pot visitar una formatgeria artesanal. Els seus formatges de llet de cabra han obtingut, en pocs anys, reconeguda fama.""

El poble es molt petit, no hi veig una anima a part d’un gos. Amb aquest únic ésser viu a costat meu faig unes fotografies a la església i a la vall en la que es veu Baldomar al fons.





Un cop fet un cigarret contemplant aquests paratges, agafo un altra cop la moto i tot “xino-xano” vaig baixant per la mateixa carretera que m’ha portat fins aquí, parant un moment per contemplar el paisatge a l’alçada de la Font de la Trilla.



Arribo un altra cop a Baldomar i em dirigeixo cap a Artesa de Segre, d’aquí agafo una altra carretereta que em portarà a Rubió de Baix passant per Santa Maria del Salgar.



Aquesta carretera va seguint el riu Segre uns 4 km. i et fa passar per alguns indrets i congostos, si més no, interessants.





I com he dit abans, pel santuari de SANTA MARIA DEL SALGAR, el qual apareix esmentat per primer cop el 1054, quan Arnau Mir de Tost fa una donació a la propera canònica de Sant Miquel de Montmagastre.



Arribo a on s’acaba la carretera, on hi ha l’antic càmping de “El cel de Rubio. Des de aquí es pot veure el poble abandonat de RUBIÓ DE BAIX, des de fa anys abandonat però que s’està reconstruint per part de famílies vinculades al poble.



""L’inici històric d’aquest poble, concretament del seu castell es remunta a l’any 882, quan els potentats locals musulmans, els Banu Qasi, fortificaren aquest lloc. Els que hi van viure antigament van gaudir del “Salí”, una font d’aigua salada amb la que omplien calderes i les posaven al foc, això els va permetre tenir la sal per al seu consum.""

Des de aquí podria passar cap a Rubió de Dalt per pista de terra, tot seguint el Barranc del Salí, però això ho deixo per un altra dia que estigui més disposat a l’aventura.



Desprès d’uns minuts caminat per aquests indrets, agafo la moto desfent el camí que m’ha portat fins aquí.



A 3 km. trobo el trencall a la dreta que em portarà cap a Montsonís, des de aquí ja veig el poble enfilat a la Serra del Munt.



El poble de MONTSONÍS es per dedicar-hi una bona estona, petit però amb encant, a destacar l’església de Sant Urbà i el seu castell. Des de aquí tinc molt bones vistes de la vall del Segre i de la Serra del Munt.





A continuació torno a passar per Foradada i agafo un altra cop la C-26 cap a Artesa de Segre i d’aquí continuo per la C-14 direcció a Agramunt, als 5 km. trobo un trencall a la dreta que em portarà a MONTCLAR, on també hi ha un castell datat de l’any 981, tractant-se, doncs, del castell més antic de la zona.



Un petit poble amb vistes a la comarca. Fixant la vista inclòs es veu Tudela de Segre, on també hi ha un castell datat del segle XII.



Continuo camí i torno a agafar la C-14 i a Agramunt continuo per la L-303 direcció a Cervera. A uns 8 km. trobo el trencall a l’esquerra que em porta fins a LES PELLARGUES, desprès de fer 3 km. El seu castell està documentat des de l’any 1061.



Continuo per la carretera que em porta per Concabella, Riber, Sedó i Tarroja, envoltat de camps de blat i d'ordi.



Fins que al cap de 11 km. arribo a El Llor, petit poble d’uns 60 habitants, el qual també té les restes del seu castell al voltant del qual s’edifiquen les cases del poble, així com l’església romànica de Sant Julià.



A les afores del poble s’hi veu el castell de CASTELLMEIÀ, datat de l’any 1243.



Continuo fins a Sant Guim de la Plana, on hi tenim l’església de Santa Maria, de construcció relativament moderna (el campanar data del 1870), però conserva algunes parets de l'església primitiva.



De Sant Guim vaig cap a Ivorra, últim destí d’aquesta volta, la qual continua transcorrent per paratges de secà.



IVORRA havia estat una vila fortificada, de la que encara hi ha restes del seu antic castell datat de l’any 1114, del qual sols es conserva la seva torre de guaita.



I això es tot !!!!! ... Una ruta turística i cultural per les nostres terres de l'interior. Per prendre-la amb calma i sense preses, una ruta que es presta molt sovint a parar la moto, assentar-te, contemplar i meditar sobre el que és i ha estat el nostre país.

QUE LA DISFRUTEU ..!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada