9 de gen. 2009

(1932) Volta al món amb una Douglas - ONE MAN CARAVAN


Robert Edison Fulton Jr. va néixer a Manhattan (Nova York) el 15 d'abril de 1909, en el caliu d'una família acomodada i amb una llarga història en la indústria del transport d'Amèrica. Fill de Bob Fulton, president de l'empresa Mack Trucks Co. i nét del pioner en diligències per al Llunyà Oest i fundador de la línia d'autobusos Greyhound i descendent de Robert Fulton, inventor de la maquina a vapor.

Des de molt petit, Robert ja va viatjar extensament amb la seva família. Va anar en el primer vol comercial de Miami a l’Havana en 1921 i va estar present en l'obertura de la tomba del rei Tutankamón a Egipte en 1923. Va Ser enviat a estudiar en Lausana (Suïssa), va estudiar arquitectura a “Harvard University” de Cambridge (Massachussets), i després va fer un post-grau a l'Escola Bauhaus de la Universitat de Viena (Àustria).

Ell mateix va ser inventor, escultor, arquitecte, escriptor, cineasta, humanista, pilot d'avió i motociclista. Aquest era Robert Edison Fulton Jr., un home insòlit amb un gran esperit d'aventura i invenció que van anar amb ell fins al final de la seva dilatada vida.

Va realitzar el seu viatge envoltant el món entre juliol de 1932 i desembre de 1933, va sortir amb la seva motocicleta per a una odissea de divuit mesos que va incloure Europa, Turquia, Síria, l’Iraq, Afganistan, l’Índia, Sumatra, Malàisia, Siam, l’Indonèsia, Xina, Japó i finalment Estats Units. Destinacions provocatives que, encara avui dia, el viatger més atrevit del món s’ho pensaria dues vegades abans de fer el viatge. Sols un tipus molt especial de viatger s’haguera atrevit a semblant aventura, però sense cap mena de dubte, un d'ells era Robert Fulton.


Tot va començar a Londres (Anglaterra) l'any 1932. Tenia 23 anys i havia completat els seus estudis d'arquitectura a Viena. Abans de tornar a la seva casa dels EUA va anar a visitar uns amics a Londres. Estava sopant amb ells quan una jove li va preguntar si trigaria molt a viatjar amb vaixell fins a casa seva. Ell va contestar: "Oh no, aniré donant la volta el món en una motocicleta" Robert Edison Fulton Jr. diria sempre, quan se li preguntava per aquest fet, que mai va tenir idea de per què va dir tal cosa.

Un amic present en el sopar li va dir que tal viatge seria una gran idea. Era Kenton Redgrave director de Douglas Motorcycle Co. i li va oferir a Robert Fulton una motocicleta d'aquesta marca per a usar en el seu viatge. Així doncs, va disposar d'una Douglas T6, bicilíndrica boxer longitudinal de 600 cc, 6 hp de potència i amb matricula GY 1616.

Aquesta motocicleta va ser modificada i preparada per la pròpia casa Douglas. Tenia un dipòsit de combustible suplementari gran amb el qual tenia una autonomia de 560 Km, un amagatall secret per al seu revòlver Smith & Wesson del 32 (del qual, durant tot el seu viatge, l'únic ús que va trobar per a ell va ser com martell al fer reparacions), unes caixes especials en la part del darrere per a dur bastant equipatge, un prestatge sobre el manillar i alguns dispositius per a protecció del motor. També li van ser instal·lats pneumàtics comuns d'automòbil, perquè així fos més fàcil trobar-ne de nous o be reparar-los.

Uns dies després del sopar, Robert Fulton va començar els seus preparatius, recopilant material i equipatge. Va comprar mapes dels països que tenia intenció visitar en el "Royal Automobile Club", no molts perquè en 1932 els mapes d'alguns països eren difícils de trobar, parament de cuina, un esmòquing, sabates de ball blancs, jaqueta de sopar, un barret Topi per protegir-se del sol i una col·lecció de llibres. Al llarg del primers quilòmetres del viatge es va anar adonant de l'equipatge tan inútil que havia preparat. Així doncs es va anar desempallegant d’alguna cosa, els llibres els va vendre en Paris i la roba de nit la va deixar a Atenes.

Per a realitzar el seu viatge, Robert Fulton també va adquirir una camera fotogràfica Leica, una camera de 35 mil·límetres Bell & Howell amb més de 12,000 m. de pel·lícula en negatiu i les va usar hàbilment. A través de 32 països i més de 64.000 Km, anava positivant els rodets de pel·lícula i de tant en tant els enviava a casa. Quan volia sortir ell en la imatge, posava la camera sobre un petit trípode, accionava un mecanisme temporitzador i tornava corrent a la seva posició al costat de la motocicleta.

Al principi, Robert Fulton va voler estudiar i fotografiar les magnífiques meravelles arquitectòniques mundials i sobre elles va planificar el seu itinerari inicial. Però aviat va descobrir que en comptes de prendre fotos de l'arquitectura, era més important fer-les de la gent. De manera que així ho va fer durant tot el seu viatge, sense deixar de plasmar els edificis commovedors i antics en cada aturada que feia per aquestes terres estranyes. Algunes de les seves pel·lícules van ser destruïdes per la calor i la humitat durant el viatge, però és un punt a esmentar - trist i vergonyós alhora – el fet que va prestar algunes cintes de Siam i d'Indoxina a l'Exèrcit dels EUA per a les operacions de la Segona Guerra Mundial. L'exèrcit, aparentment les va perdre totes i mai han pogut ser recuperades.

Unes setmanes més tard es va trobar damunt de la seva nova motocicleta i va sortir de Londres cap al port de Dover creuant el Canal amb vaixell. Ràpidament va travessar França, Alemanya, Àustria, Iugoslàvia, Bulgària i Grècia. Cada pas de frontera li va prendre diverses hores per a aconseguir els permisos per a creuar-les. Sovint discutint amb la policia a causa dels raonaments d'aquesta: en molts casos li deien que ell podia passar però la motocicleta no.

Robert Fulton parlava anglès, francès i alemany. Aviat, aquests idiomes no li van servir de molt. Però ell semblava sempre poder comunicar-se amb gairebé tot el món. Sempre va dir que, per a comunicar-se, no hi havia millor llenguatge que els senyals i moviments de cos barrejats amb alguna paraula nativa.

Cites:

“La majoria de gent que vaig trobar era, en realitat, molt amistosa. Tots demostraven molta curiositat respecte a qui era jo, d'on era, d'on vènia, on anava i el que tractava de fer. En Àsia, la gent mai havia vist una motocicleta en la majoria dels casos”.

“Sempre em donaven informació sobre el següent lloc al que volia anar, sempre advertint-me de lo perillosa que era la gent d'aquest lloc. I al arribar al següent lloc em deien l'afortunat que havia estat al passar per l'últim sense cap contratemps i sense que em degollessin. I això em va passar una vegada i una altra durant tot el meu viatge”.


Era un home agradable, jove i amistós, això li va facilitar molt la comunicació amb la gent, la qual sovint li oferia la seva ajuda quan comprenien el que intentava fer. Així doncs va travessar Turquia pràcticament dormint cada dia en presons; després de parlar amb els policies de les petites ciutats, aquests li deixaven un calabós per a passar la nit.

En les muntanyes de Taurus (Turquia), un home que vivia en una cova feta a la roca el va convidar a jugar al backgammon, en un tauló de fusta d'olivera, amb palets i pedres a manera de fitxes, acompanyat d'un menjar a base de magranes i tomàquets.

També a Turquia, seguint un camí de nit, va haver de creuar un pont. Sense adonar-se que el pont estava derruït i que el camí acabava just allí, va caure a la llera del petit riu que intentava creuar passant diverses hores inconscient fins que va recobrar el coneixement i va poder demanar ajuda.

Va travessar Jordània i va arribar a Damasc (Síria) on li van impressionar tant les nombroses caravanes de camells que, posteriorment, van donar títol al seu llibre. Posteriorment tenia intenció d'anar cap a Bagdad (Iraq). Però va comprendre ràpidament que hauria de creuar gairebé 820 Km del gran desert sirià. Els funcionaris li van dir que era impossible amb una motocicleta, en canvi la gent amb que parlava l’animaven i li deien que ho podia aconseguir.

Robert Fulton va decidir descobrir, per si mateix, que ho podia travessar amb la seva Douglas. Va carregar la motocicleta amb llaunes addicionals de combustible i aigua i va començar la seva travessa del desert. Els sirians anomenaven a aquest desert "el blau", això era perquè tot el que un podia veure era el cel molt blau i el sol molt calent.

Va sortir de Damasc i va recórrer 16 Km fins a trobar un cartell que indicava l'adreça cap a Bagdad i era allí precisament on acabava el camí; davant d'ell sols estava el gran desert. A Robert Fulton li va venir al cap que estava totalment sol en aquesta travessia, es va preocupar per la seva motocicleta. Si el motor fallava podria morir per falta d'aigua abans que qualsevol persona pogués trobar-lo, podia caure i trencar-se una cama o un braç, la calor severa podia matar-lo. Però la motocicleta no li va fallar, va sobreviure la feroç calor i va arribar sa i estalvi a Bagdad. Però en aquesta ciutat li van diagnosticar icterícia i va haver d'estar hospitalitzat durant set setmanes en unes condicions hospitalàries pèssimes, ja que la medicina d'aquella època a l’Iraq era mes bé primitiva i rudimentària.

En Bagdad, un forner li va profetitzar: "Algun dia, nosaltres també tindrem un país com el seu, però ha de passar molt temps, molts segles. En aquest país les coses es mouen molt lentament. Tenim els nostres costums i formalitats, no em malinterpreti però, les nostres idees sobre el bé i el mal són molt diferents de les seves"

Una vegada recuperat, la seva intenció era creuar les muntanyes de Pèrsia (actualment l’Iran) per a dirigir-se cap a l’Afganistan, però ja era hivern i les neus ocupaven els camins de terra pels quals tenia que passar. Va prendre la decisió de creuar el Mar d'Aràbia amb vaixell fins al port de Bombay (l’Índia), passant sis mesos en aquest sub-continent.

Durant aquest temps, Fulton va filmar en Rajputana, Panjab, Caixmir, Sind, Waziristán, Baluchistán i per totes les parts de l’Índia. Va obtenir permís per a entrar a l’Afganistan on li van confiscar les cameres, entrant en aquest país a través del llegendari pas Khyber, on va ser tirotejat per membres d'una tribu local. Va travessar Kandahar, territori dominat per les bel·ligerants i ben armades tribus pastuns. Allí va assolir filmar en secret una dansa d'espases de la tribu Ghilzais.

Després de creuar de nou el centre de l’Índia, on va ser convidat per diversos maharajás, va prendre un altre vapor fins a les Índies Orientals Holandeses (actualment l’Indonèsia) i va travessar Sumatra amb la seva motocicleta, on va viure l'experiència d'un terratrèmol i va ser atacat per micos llançant-li cocos. Va creuar Malaia (avui Malàisia) on li van oferir cadells de tigre per 2 $, va viatjar cap al nord a través de Siam (actualment Tailàndia) i de l’Indoxina (ara Vietnam i Laos) on va ser empresonat acusat de contrabandista i també la Xina, de la qual es va queixar de la constant dieta d'arròs per a alimentar-se. A continuació es va dirigir a Japó, va visitar Nagasaki, Hiroshima i Kobe. En aquesta ciutat se li van unir 33 motociclistes del “Kobe Moto Club” que el van acompanyar en formació fins a Osaka. Va viatjar a través de Kioto fins a Tokio i va ser rebut per l'ambaixador dels EUA en el Japó, qui li va aconsellar escriure un llibre sobre els seus viatges.

Des d'aquí va creuar l'Oceà Pacífic amb vaixell i va arribar a San Francisco (EUA). Des d'aquesta ciutat va iniciar la travessia del seu país cap a Nova York. Havia superat tots els imprevists del viatge, sense pràcticament avaries i solament sis punxades, però tenia que ser en Texas on li robessin la motocicleta. Finalment arriba a la seva casa de Nova York la Nit de Nadal de 1933 .

Es consideraria a Robert Edison Fulton Jr. un home inusual si aquest viatge fora l'única cosa que hagués fet en la seva dilatada vida, ja que era un viatge molt perillós. Fins i tot alguns experts de l'època van dir que va ser molt afortunat al sobreviure. Però el viatge va ser sols una part molt petita de la seva llarga i interessant vida. Més endavant, es va fer fotògraf professional i va treballar per a la companyia aèria Pan American i es va treure el titulo de pilot.

Durant la Segona Guerra Mundial va dissenyar un maquina la qual va ser el primer simulador per a artilleria d'aviació, de la qual van comprar nombroses unitats les Forces Aèries dels EUA

Una altra invenció, que va dur A Robert Fulton a un lloc especial en la història de l'aviació, va ser el dissenyar i construcció d'un avió que era també un cotxe. Volava com qualsevol altre avió però quan aterrava, el pilot podia replegar les ales i conduir-lo com qualsevol altre cotxe. A aquest invent el va anomenar “Airphibian”.

En 1950, Robert Fulton va volar amb el seu “Airphibian” fins a l'aeroport nacional de Washington DC. Una vegada allí va conduir el cotxe de l'aeroport a la Prefectura de l'Administració Civil d'Aeronàutica per a tramitar els documents jurídics necessitats per a fabricar el vehicle. Però no va ser un èxit degut als elevats costos del seu desenvolupament. Avui dia, l'únic exemplar de “Airphibian” es propietat de “Smithsonian Institution”.

Robert Fulton va posseir més de 70 patents al seu nom. Entre aquestes estava una butaca de rodes especial que ajudava als passatgers per entrar als avions. També va inventar el “Skyhook”, un sistema de rescat aeri que s'adaptava a un avió, aquest dispositiu estava dissenyat per a rescatar a pilots o personal en àrees difícils d'arribar a o bé ocupades per l'enemic. Com anècdota dir que aquest dispositiu va ser utilitzat en la pel·lícula "Thunderball" de l'agent britànic James Bond 007 .

Robert Edison Fulton Jr, va morir el 7 de maig de 2004 en la seva llar de Newtown (Connecticut) a l'edat de 95 anys. No havia conservat en el seu poder l'únic prototip de “Airphibian”, tampoc va conservar moltes de les seves invencions, no obstant això, si que va conservar una motocicleta. Era la mateixa motocicleta feta especialment per Douglas, al cap de tants anys l'havia mantingut com si fos nova.

Robert Fulton no va poder prescindir de la seva motocicleta, era part d'ell mateix. Sempre havia dit que, l'experiència de passar any i mig viatjant pel món, li havia canviat la vida. També se li va escoltar dir que la seva motocicleta Douglas li havia donat valor per a intentar moltes coses i tenir èxit.


Va ser una experiència que va començar amb unes paraules simples:

“Estic circumdant el món en una motocicleta”

Extret de diverses fonts d'Internet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada