29 de set. 2008

OSSA

Quan parlem de clàssiques nacionals sempre tenim en ment Montesa, Derbi o Bultaco, però hi han hagut d'altres fabricants amb molt que dir i que no els hi donem tanta rellevància .... un d'ells va ser la família Giró.

Aquí us deixo la seva història recollida de diverses pàgines dedicades al mon de la moto clàssica. He intentat resumir-ho amb les dades més representatives de la marca, des de els seus inicis fins que va tancar.

De totes maneres, al final d'aquest rollo, us deixo uns enllaços per si voleu ampliar la informació.



UNA MICA DE LA SEVA HISTÒRIA


L'any 1928, la família Giró, va fundar la companyia Orfeo Sincronic S.A. (OSSA), dedicada a la fabricació de material sonor i projecció per a la indústria del cinema, arribant a una quota de mercat de més del 60% del mercat nacional d'aquest tipus d'equips. Al cap d'un temps Manuel Giró, gran afeccionat a la mecànica, va arribar a un acord amb altre empresari espanyol, Ricardo Soriano, que dirigiria una de les més prestigioses empreses dedicades a la fabricació de motors nàutics fora-borda del moment.

En Ricardo Soriano, Marquès de Ivanrey, era un conegut empresari del ram industrial i cinematogràfic. A pesar de la seva fama d'aristòcrata excèntric, va ser un home summament emprenedor i polifacètic: empresari, polític, inventor, esportista, i gran aventurer. De la seva carrera com enginyer i empresari industrial van sortir notables invents com els primers motors marins fora-borda i la moto de roda petita, la popular moto Soriano, de la qual van arribar a fabricar-se i comercialitzar-se milers d'unitats. Precursor del Cannot Club de Bayonne (França), va arribar a ser, com esportista, un dels mentors de la motonàutica a nivell internacional recollint, en qualitat de constructor i pilot motonàutic, diferents trofeus internacionals com el Campionat d'Alemanya de 1931 en la categoria de 1000 cc.

L'acord consistia a aprofitar les instal·lacions i els utillatges dels quals OSSA disposava per a fabricar els motors de motonàutica. Per a promocionar la marca se'ls va ocórrer participar en les més importants proves de motonàutica de l'època, circumstància que va impulsar notablement la imatge de l'ensenya catalana augmentant notablement la seva popularitat.

L'afició al motociclisme de Manuel Giró comença en 1.924 quan compra una motocicleta Cleveland 270 cc de dos temps, moto amb la qual comença a competir en carreres menors , posteriorment compraria una Norton ÉS2 i una Norton CS1, amb les que participaria en proves nacionals.

L'any 1940, Manuel Giró va instal·lar un motor Soriano/OSSA en un bastidor d'una BMW R-12 amb sidecar, amb la qual va participar en diferents competicions de carreres en costa, encara que l'invent no seria precisament l'ideal per a aquests menesters, sobretot pel difícil que era conduir-la degut a la seva elevada potència. Però arribats a aquest punt, la família Giró ja havia diversificat el seu negoci i va adquirir les instal·lacions d'una desapareguda fàbrica d'automòbils (Nacional Pesqués), per a poder produir allí les seves primeres motocicletes.

Els primers models de OSSA van muntar motors i caixes de canvi fabricats a Anglaterra. En l'any 1942, es presenta, a la Fira de Mostres de Barcelona, el primer prototip amb motor Villiers de 125cc i amb una potència de 4 CV, incorporant un canvi de tres velocitats. Malgrat que el model va tenir una gran acceptació popular no va evolucionar, a causa de la crisi econòmica de l'Espanya de postguerra. En tot cas, durant aquesta època, la família Giró seguia involucrada en la fabricació dels equips cinematogràfics, a més de subministrar components per a altres marques de motocicletes i d'automòbils, diversificació que feia que la companyia fos menys sensible a la situació econòmica que vivia el país.

Ossa Villiers 125 (1940)


L’any 1949 es presenta el segon prototip de OSSA, amb motor propi inspirat en la DKW de dos temps i amb una cilindrada de 125cc, potència de 5 CV, acompanyat per una bona part cicle amb suspensió davantera tipus telescòpic i la del darrere tipus oscil·lant amb ressort de goma en forma de pastilles. Aquest model va passar definitivament a la producció en sèrie i en 1951 es comencés a vendre les primeres unitats que van obtenir un gran èxit i acceptació a causa de el seu fàcil manteniment, bon funcionament i fiabilitat, generant una demanda superior a la capacitat de producció de la factoria.

Ossa Monopedal 50 (1952)



Ossa Palillo (1955)


De les primeres produccions de 10 unitats anuals en 1950, va passar a unes xifres de 3.942 motocicletes en l'any 1955. OSSA des dels seus inicis i com part de la seva promoció, participa en tot tipus de competicions, tant de velocitat com de motocròs i regularitat, aconseguint bons resultats, en els campionats d'Espanya, i a nivell internacional. Aquesta moto tenia alguns problemes, com la petita grandària del seu conjunt cilindre/culata, que produïa sobre-calentament, o el parafangs davanter que en ocasions s'enganxava amb la roda. Així que en 1953, presentava una versió renovada, la denominada “OSSA 125-A Palillos”. Posteriorment, en la Fira de Mostres de Barcelona va presentar la seva primer ciclomotor amb motor de 50cc, en aquest moment el més modern fabricat fins a llavors a Espanya. En 1960 fabrica la primera i única moto quatre temps la 175 GT, una excel·lent motocicleta, però amb un alt cost de fabricació, així que van passar a fabricar solament les de dos temps, amb la qual obtindrien molts èxits. En l'any 1963 neix la OSSA 160, ja que el mercat necessitava alguna cosa diferent a les 125/175. A l'any següent l'empresa canvia els plantejaments completament, fabriquen les 175 Sport i finalment la 250 Sport que en aquells temps era la moto mes veloç amb els seus 150 Km/hora.

Ossa 150C (1958)


Ossa 125 C2 (1961)



A partir de 1964, Eduardo Giró, fill de Manuel que acabava de cursar els estudis d'enginyer, es fa càrrec del departament de prototips de OSSA. Contracta a l’enginyer italià Sandro Colomo el qual dissenyarà tots el motors fins la desaparició de la marca, canviant radicalment l'enfocament dels productes, mostrant una nova faceta més esportiva dels models tant de carretera com de muntanya, pensant ja directament en la seva exportació al mercat dels Estats Units.

Ossa 160 (1963)


Ossita 50 (1968)


Fruit d'aquest canvi, es presentaria en 1965, el primer model realment estudiat per a la muntanya, la Scrambler de 230cc de enduro, que en realitat serà una moto tipus trial, a la qual mig any després li seguirien la Scrambler 175-SE de Trial i la de Enduro, variant únicament la potència del motor, moto que evolucionarien amb l'ajuda del pilot britànic Mike Andrews fins a muntar un motor de 250cc, la característica del qual més important és l'innovador muntatge de l'encès electrònic, evitant que el motor fallés al passar per zones humides, a més de ser molt estanc.

Ossa Pluma 250 (1969)


Ossa E71 (1971)


Amb aquesta muntura s'aconsegueix la medalla d'or en els Sis Dies Internacionals de tot terreny de Polònia, a més de dues medalles d'or en el Campionat d'Espanya. OSSA es decanta cada vegada més en la competició fora de carretera, i sobretot en el moment que el seu primer pilot, Santiago Herrero mor en un accident mentre disputa una de les últimes carreres de temporada.



En 1969, OSSA àmplia la seva capacitat de producció, mostrant nous models, com la Enduro 250 Amèrica, moto derivada directament de la competició, homologada per al seu ús urbà, pensada per al mercat nord-americà. Els pilots de OSSA seguien collit triomfs dintre i fora de les nostres fronteres.

Ossa E73 (1972)


Un any més tard, es fabrica un prototip de moto tot terreny, destinat al mercat americà, amb una potència de 40 CV i amb un revolucionari sistema de frens, el davanter de disc i el darrere de tambor, encara que peca de ser molt pesada. Aquesta model es desenvolupa conjuntament amb l'empresa Yankke Motor Corporation, importadors dels productes OSSA als Estats Units. Aquest model passa a fabricar-se en sèrie, després d'un llarg desenvolupament, amb el nom de Yankee TT amb motor bicilíndric de 460cc.

Ossa Yankee Z (1972)


L'estiu de 1973, es presenta els nous models Yankee 500 SS, Yankee 500 Enduro Six Days, l'Explorer de 250cc, i la renovada AE Enduro 73 Six Days, caracteritzada per ser una de les millors motos de tot terreny del món d'aquells temps. Altra novetat va anar la Enduro Phantom de 125cc, una moto molt lleugera, potent, de suau resposta i estable derivada del model de cross. Dos anys després aquest model es desenvoluparà amb una nova mecànica de 350cc, i altra variant, la Dessert de 250cc.

Ossa 250 T (1975)


Ossa Dessert 250 (1976)


A partir de 1975, desapareix la nomenclatura Enduro en els models de OSSA, passant a cridar-se Súper Pioneer, aprofitant aquest canvi, per a dividir-la partint d'una mateixa base, però amb diferents elements, en dos diferenciats models, la Super Pioneer: destinada als usuaris més pacífics, i la Dessert para els més esportius. Apareixerà l'exquisida Súper Pioneer 250cc, molt semblant a la campiona d'Espanya. Un any més tard neix una nova evolució realment derivada de la competició, la Dessert de 250cc, amb importants millores, sent una de les benvolgudes motos europees per al seu ús en competició.

Altra novetat serà la Dessert 74cc, moto pensada per a tot, encara que realment aquest model no era propi, presentant un model ja existent de la marca Mototrans/Ducati Senda, model que les dues marques pretenien comercialitzar alhora amb diferents noms, també la Súper Pioneer de 350cc, amb més potència i baixos que la seva germana de 250cc, molt manejable, amb bons frens i suspensió. Arriba una època difícil per a l'empresa catalana, importants problemes laborals els duen a tancar provisionalment la factoria, passant per una suspensió de pagaments, deguda principalment la falta de recursos econòmics, ja que ni els proveïdors ni els bancs donaven crèdit algun, encara així persisteixen i presenten un nou model la Dessert TT de 350cc, nou motor, cárters, nova caixa del canvi i un escapament tipus bufanda similar a les Phantom, però amb silenciós final, encara que aquest prototip participés en les competicions, no va arribar a fabricar-se en sèrie. En el seu lloc un any més tard comercialitzaran , la Dessert Phantom de 250cc, una moto de cross però amb el kit específic per a poder ser matriculada, el que no evitava que la seva conducció resultés molt exigent.

Ossa Phantom 175 (1976)


Ossa Yankee (1976)


Estem en 1979, per fi el fabricant català pot tornar ha respirar gràcies a un crèdit econòmic de l'administració central a través del Fons Nacional del Treball, el que ajudarà a l'empresa OSSA a sobreviure després d'un llarg any de sofriment pel seu manteniment a flotació, encara que amb la reducció de personal, inclusivament de directius, com el mateix Eduardo Giró. A partir d'aquest moment la marca del trébol, serà dirigida per Augusto Newton i Mario Borràs, tornant a engegar la factoria, amb la presentació d'un model de tot terreny, la OSSA Dessert 250cc. Aquesta motocicleta té una bona acceptació en el mercat, ja que els seus principals rivals, tant Montesa com Bultaco, disposen d'un tipus de clientela més dirigida a models de superior cilindrada com són les 360cc, alhora el preu de la Dessert és més assequible comparat amb la competència. En 1980 apareixen nous models OSSA, com la nova Dessert de 350cc i una nova evolució la Súper Pioneer de 250cc.

Ossa Copa 250 (1979)


Ossa Pioneer 350 (1980)


La participació a competicions estava totalment parada, a causa dels problemes ja comentats, s'intentava no perdre cap comanda, per diferent que fora, preparant una Desert de 310cc, especifica per a poder participar en mans del pilot-periodista Juan Porcar en els Rallyes de Tunis del 80 i el Paris-Dakar del 82. En aquesta època es comenta que la fàbrica vol tornar ha participar de forma oficial en les carreres, i que els pilots de la marca estan evolucionant nous models.

Ossa Paris Dakar


Però després d'un laboriós estudi portat a terme per la “Generalitat de Catalunya”, declaren a l'empresa Catalana inviable, necessitant urgentment una reconversió, i possiblement una absorció per part d'altra marca. Una bona opció és la fusió amb Montesa, encara que després de diversos intents de negociació, finalment no s'arribava a cap acord, amb el que la marca OSSA, irremeiablement desapareix en 1985.

Ossa TR80 (l’ultima de la saga)


Estem al setembre de 2008 i des de fa uns mesos corren fundats remors que la marca del trébol vol tornar a fabricar. El projecte, segons es diu, se centrarà en la fabricació de motocicletes de trial de 250cc i potser alguna of-road. Totes elles muntarien motor de fabricació pròpia.

Més fotos i curiositats: AQUÍ, AQUÍ o AQUÍ