8 d’oct. 2008

Montcada – Lourdes amb una Villof

A Espanya, durant els anys cinquanta del segle passat era molt normal viatjar amb motocicleta, i és que en realitat la motocicleta era el vehicle utilitari per excel·lència per a la majoria dels espanyols motoritzats. Encara que la veritat és que, per aquells dies eren uns pocs els quals podien permetre's el luxe de posseir un vehicle propi, encara que aquest fos una petita motocicleta. El normal era viatjar amb tren, i arribar amb la cara mascarada a la destinació

“Cadena de muntatge” de la fabrica Villof


Per això que en l'any 1956, dos intrèpids periodistes valencians que treballaven a Ràdio Moncada, van decidir realitzar un viatge de més de dos mil quilòmetres creuant les nostres fronteres, en una motocicleta de 125 cc., el qual es podia qualificar com una gesta. Per tant aquest viatge, tenia tot el "glamour" de l'aventura.

El cas és que la història que ve a continuació, va començar quan José Mª Caballero Rico, com conductor de la motocicleta i Antonio Escrich Vaquer com acompanyant, locutors ambdós de Ràdio Montcada. Van Decidir efectuar un viatge des de la citada població a Lourdes, visitant la basílica del Pilar. Els nostres protagonistes, tenien un doble objectiu a realitzar: una la peregrinació als santuaris del Pilar i el de Lourdes, en acció de gràcia a la Santíssima Verge, per a implorar-li les seves benediccions en l'obra de apostolat que ells desenvolupaven en la esmentada emissora. (Cal recordar que en aquelles dates es vivia un “nacional catolicisme” molt aferrissat). I l’altra, com no, demostrar el potencial i resistència de les motocicletes valencianes Villof.

Equipats i preparats convenientment per Vicente Llorenç Ferrer, director i propietari de la marca Villof, que va cedir per a aquesta prova, una motocicleta de 125 c.c.. Tot estava degudament preparat, la data triada per començar aquesta feta motociclista, va ser el dia 5 de juliol de 1956. Des de la població valenciana de Moncada, s'inicia a les 7:51 del matí la sortida del periple de 2.003 Kms. de recorregut que se suposa “si tot surt bé” es rodaran a l'aventura.

Després d'escalfar motors, s'emprèn aquest viatge direcció a Museros parant en aquest lloc per a realitzar el pertinent repostatge. El seu petit dipòsit donava tan sols cabuda a uns 10 litres de gasolina. En aquest primer dia amb direcció a Saragossa van fer escala en diferents poblacions sent la primera a Segorb. Van estar parats uns 64 minuts en els quals van desdejunar, van comprovar la pressió dels seus pneumàtics i van realitzar una visita al representant de la casa Villof. El Sr. Castillo, qui manifesta que la màquina és una joia, però que les cobertes devien ser 2´75.

Després d'aquesta trobada reprenen la marxa a les 10:10 del matí, fan escala en l'estació de Mora per a esmorzar. Després de més d'una hora de recorregut, fan parada en la població de Terol. En els 60 minuts que van utilitzar per a visitar aquesta ciutat, van haver de repostar 5 litres de carburant, havent de recórrer també a una llauna d’oli de litre.

Així que els viatgers van perdre 90 minuts en el seu itinerari, però com ells indiquen en el seu diari, “la pèrdua aquesta es justificada”. En Villarquemado decideixen detenir-se per fer un bon menjar, emprenent més tard el viatge direcció a Saragossa. En el transcurs del viatge coincideixen amb dos motoristes italians els quals queden admirats de la potència d'aquesta màquina Villof, doncs es desplaçava a una velocitat de 75 a 80 quilòmetres hora. Més tard, desgraciadament, han d'interrompre el seu viatge novament, per un fort temporal que els obliga a fer nit a Daroca.

Això va ser principalment degut al fet que la carretera en un tram d'uns 40 Km., es trobava molt interrompuda per esllavissades. Els forts corrents d'aigua van arrossegar terres i van donar lloc a l'enfonsament d'un pont. El dia sis a les 10:30 del matí després d'una nit molt moguda, continuen el seu viatge cap a Saragossa, tornant a moderar novament la marxa per ploure torrencialment.

Decideixen fer una nova parada en la població de Carinyena perdent 1:30 de temps. La veritat és que els temps previstos no sortien, van haver de forçar la marxa i passar una mica de fred. La seva arribada a Saragossa es va prolongar cap a les 2 de la tarda i bastant entumits pel fred, decideixen visitar al representant de la marca a Saragossa el Sr. Cansape. Com que continuava plovent sense parar, decideixen fer nit en aquesta ciutat aragonesa.

Al matí següent decideixen continuar amb els seus plans i realitzen la primera visita programada: Verge del Pilar. El representant de Villof a Saragossa va opinar curiosament d'igual forma que el seu company de Segorb sobre el pneumàtic de darrere”, d'altra banda està encantat amb aquesta Villof de 125 cc.

El dia set, i amb l'única intenció de guanyar temps costi el que costi, decideixen matinar sobre les 5:30 del matí per a poder així, arribar aquest mateix dia a la frontera. Però novament es troben amb un temporal de pluja intensa i es veuen obligats a retardar la sortida ni més ni menys que a les 10:30 del matí. En aquestes circumstàncies d'un temps molt inestable, es veuen obligats a haver de refugiar-se en una caseta de peons de camins, amb la conseqüència d'una pèrdua de 1:15 h.

Arribant a la població d’Osca sobre la 1:10 h. de la tarda. Es prenen un respir i intenten pal·liar el fred acumulat degut al temps endiablat. Tanmateix, agafen forces i a les 4:30 surten direcció a Jaca, però novament un altre contratemps, aquesta vegada de la màquina. Per inducció de la pipa de la bugia van haver de fer ja nit en la població d'Osca. El dia vuit decideixen emprendre el camí cap a Jaca arribant a aquesta població sobre les 10:00 del matí. Una paradeta per a prendre cafè i continuen la marxa fins Canfranc.

Els aventurers


Sobre les 11:00 del matí fan escala a Canfranc, aquí els amics van perdre 4 hores per dues raons, la primera va anar per la burocràcia que embolicava les administracions publiques d'aquella època. Recordem que abans de rés estàvem en una dictadura i que creuar la frontera no era cosa fàcil i més tenint en compte que era una mica estrany que dos senyors amb una motocicleta intentessin gestionar com passar la frontera.

La segona raó va ser la visita a l'Estació Ferroviària Internacional de Canfranc, això va fer que els dos motoristes perdessin unes hores per veure aquesta meravellosa construcció.

Retornant al tema burocràtic de la frontera aquests decideixen, farts d'intentar passar per aquest pas fronterer, retrocedir novament a Jaca, sortint a les 3 de la tarda. Emprenent el camí cap a la frontera de Sallent, a la qual van fer la seva arribada sobre les 6 de la tarda del mateix dia.

Comença novament la dura lluita burocràtica, per a poder gestionar el creuar aquest punt fronterer. Però tornen a ensopegar amb la mateixa pedra, i aquesta vegada perden dues hores a gestionar el pas per Sallent. Però no estan disposats a llençar la tovallola i surten de la població de Sallent sobre les 8 de la tarda, per a rendir etapa finalment ja esgotats, en Biescas.

El dia nou donen un últim intent per intentar creuar la frontera. Fan sortida de Biescas sobre les 4:30 de la matinada, camí d’un altre pas fronterer del qual no es coneix el nom, però novament no assoleixen les seves intencions, així que després de valorar els successius intents, decideixen per unanimitat tornar a Biescas per continuar el seu viatge ja de tornada a casa.

Decideixen anar vorejant els Pirineus per baixar posteriorment per la costa mediterrània. Aquí els periodistes sabien perfectament el que feien i per on anaven ja que continuen el seu viatge per la vall de Ordesa, on poden contemplar una de les més destacades serralades pirinenques. Després decideixen passar la nit a Boltaña.

El dia deu surten de Boltaña a les vuit del matí direcció a Lleida, amb un recorregut de 76 km de distància, realitzen l'etapa de Barbastro – Lleida en 1 hora i dos minuts. Fan la seva arribada a Lleida sobre les 12:30 del migdia. En aquest punt decideixen visitar al representant de Villof en aquesta ciutat, que els va atendre molt correctament, sent per a ells fins a la data el més atent de tots els quals havien visitat. Després de les presentacions i comentar els detalls dels dies passats, el representant, els hi fa un repàs molt a fons de tota la Villof 125, per no esmentar que els va satisfer de totes les atencions possibles.

A les 5 de la tarda fan sortida de Lleida, realitzant una nova parada aquesta vegada a Igualada. Es fa una nova visita al representant d'aquesta ciutat. Van culminar el dia realitzant una conferència de Ràdio en aquesta ciutat. El dia onze i a les 8 en punt del matí fan sortida d'Igualada direcció a Terrassa i en el camí realitzen una escapada per a visitar el Monestir de Montserrat.

A les 12 del migdia, arriben a Terrassa on són rebuts pel Sr. Tenas, el qual els va atendre d'una manera descompassada i amb constants elogis cap a la persona de D. Vicente. Es va acostar un fotògraf per a realitzar una sessió fotogràfica d'aquest esdeveniment, indicant-los la seva intenció d'enviar-les a la casa Villof i a ells mateixos. La veritat és que tant José Mª com Antonio estaven emocionats pel tracte dispensat pel Sr. Tenas, tot quant els va fer, tot amb una simpatia i franquesa fora de la norma, fins i tot va comprar “tabac ros” per a regalar-los un paquet a cadascun. El Sr. Tenas, fins i tot els va proporcionar assistència tècnica a la seva motocicleta, aquesta sofria problemes en l'embragament el qual patinava una mica, reparant-lo i repassant tota la motocicleta.

Després d'un dia esplèndid i amb un sentiment de gran acollida, els dos entusiastes periodistes s'acomiaden i fan sortida de Terrassa a les 6 de les tarda en direcció a Barcelona. A les 7:05 hora en la qual entren en la ciutat i es dirigeixen al seu nou compromís, la visita al Sr. Abelino Garriga amb el qual van estar dues hores. Aprofitant l'estada a Barcelona van decidir fer una trucada telefònica a Moncada, per a passar la crònica de tot el succeït i viscut fins al moment.

El dia 12 van decidir donar-se un respir i van descansar totalment a Barcelona, aprofitant per a visitar la ciutat i els seus voltants. El dia 13 moment de comiats i realitzar ja la volta a casa; a les 8 del matí van sortir de Barcelona en direcció a Tarragona on van perdre uns 45 minuts. Una hora aproximadament és la qual van necessitar per a poder arribar a Amposta, on van visitar la tenda Villof en la ciutat i van mantenir una conversa amb el representant. Finalment a les 3:20 de la tarda van arribar a Castelló de la Plana. Van visitar al Sr. Fibla representant de Villof, el qual molt gustosament els va convidar a cafè i licors.

Fixant l’arribada a Moncada sobre les 8:30 h. de la tarda, surten de Castelló a les 6:30 de la tarda i a ritme de passeig”, arriben a les 7:15 a la població de La Pobla de Farnals, on es van parar i van realitzar una conferència sobre la fabrica Villof. Li van comunicar al Sr. Jordá l'hora prevista per a fer la seva arribada a Montcada, a l'instant van poder observar al lluny l'arribada d'Eduardo Llorens i Antonio La Font, que venien pilotant unes Villof. Van sortir a la seva trobada, i els van rebre amb una efusiva abraçada.

Després d'uns moments d'emoció van decidir partir tots plegats cap a Montcada. A les 8:30 en punt “hora prevista” van fer la seva particular arribada davant la porta de l'església. Grans gentades esperaven la seva arribada, fonent-se juntament amb el brunzit del motor Villof, les traques i els aplaudiments. Un sopar de confraternitat gentilment ofert per la casa Villof, unes impressions per la Ràdio, per a satisfacció dels radiooients i com final, una visita a D. Vicente Llorens Ferrer, el qual ens convida amb una copa del cava ("Champagne español" en aquella època)

En resum, van realitzar un ralli magnífic, visitant uns paratges de gran bellesa, van dur el nom de Ràdio Montcada allí per on van passar. Van pregonar el nom de Villof, allí en quantes ciutats, pobles i llogarets van visitar amb la forma més entusiasta i efusiva que van poder. I tot això per unes carreteres i amb unes condicions que avui dia ens costa imaginar.

El reportatge gràfic


En quant a la Motocicleta Villof, totes quantes il·lusions havien posat en ella es van veure superades en tot grau, ja que inclòs la mateixa bugia que els va posar la fàbrica, els va ser retornada, sense necessitat de canviar-la ni una sola vegada, ni fer ús de cap de les eines amb que la casa Villof els havia equipat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada