3 d’oct. 2008

La moto als països catalans

A Espanya hi ha hagut rés més que 263 fabricants de motos, dels quals una bona part eren catalans. He obviat les marques més conegudes dels anys 60 i 70, per tant aquí sols exposaré unes pinzellades de la indústria motociclista des de 1900 fins als anys 60. Una indústria que per molts de nosaltres es desconeguda.

Recopilant dades sobre aquelles antigues marques et dones compte de la iniciativa i enginy que van tingué aquells pioners al nostre país, per tal de fabricar motocicletes de qualitat dins l’època en que es trobaven i amb uns mitjans molt precaris.

Desprès, entre els desgavells polítics del país, les situacions socio-econòmica i la falta de recolzament per part de l’administració va fer que, avui dia, poden comptar amb els dits d’una ma els que queden en producció i encara, la majoria, han estat absorbits per marques japoneses.

Com a curiositats heu de saber que als anys de post-guerra es va promulgar una llei que no permetia la concessió de llicències de fabricació de motocicletes tret que la producció anual fos, com a mínim, de 25.000 unitats. Una mesura que, per afavorir el compromisos del Règim, va retallar dràsticament la iniciativa de molta gent emprenedora.

Aquí teniu una mostra de grans desconeguts ...... del que podia ser i no va ser.

1903 - V I L L A L V I

La primera moto construïda totalment a Espanya va ser la "Villalvi" Barcelona 1903, Miguel Villalvi decideix fabricar una moto, i al poc temps estava acabat el primer prototip

Atès que les proves, a les quals va sotmetre a aquest prototip van ser un èxit, passa a la fabricació d'altres cinc unitats i que va vendre al preu de 1.200 pessetes.

En la construcció de la motocicleta se les va haver d'apanyar sol, doncs la indústria auxiliar era totalment inexistent. Tant el carburador , quadre, instal·lació elèctrica, fins i tot les cobertes de les rodes els hi va haver de fabricar amb les seves pròpies mans.

Els comandaments anaven repartits entre el dipòsit de combustible i el manillar, en la part superior del dipòsit anaven tres palanques, una per a regular l'avanç (espurna), altre per al gas (accelerador) i altra per a l'aire. En el manillar anava el descompressor i un sistema de contacte, que funcionava girant el puny, molt semblat als comandaments de gas actuals.

A causa de la dificultat de la fabricació, Villalvi que no deixava de ser un perfeccionista, abandonà la fabricació, passant a la distribució de marques estrangeres.



1922 – PATRIA

Antoni Serra, fabricant de les motocicletes Pàtria va fundar la seva empresa en 1922, i durant catorze anys treu diversos models al mercat. La fabrica estava a Badalona. En 1936 al esclatar la guerra civil, va haver de paralitzar la fabricació i sortir d'Espanya, per a no córrer la mateixa sort que el seu germà Lluís, que va ser assassinat.

Tot el temps que va durar la guerra, hi va haver una caserna militar de les Brigades Internacionals dins les instal·lacions de la fabrica. El 19 d'Abril de 1939, Antoni Serra torna a Badalona i el 5 de Juny moria de cop i volta als 45 anys, amb ell desapareixia un dels homes que més impuls li va donar al motociclisme català, i el primer que es va atrevir a comercialitzar una moto de quatre temps. 350 c. c. Motor Villiers mono-cilindric i amb una velocitat màxima de 120 a 125 km / h



1924 – ALPHA

Nilo Masó Miró, ex-pilot de velocitat, va començar la seva activitat de fabricació de motocicletes i tricicles de repartiment en 1924 a Barcelona, amb motors a dos temps fabricats per Villiers i DKW de 175 i 250 cc. Com molts fabricants desprès de la guerra civil es va dedicar a la reconstrucció de maquines procedents de l'exercit i a la construcció de motors auxiliars per a bicicletes.

Entre 1949 i 1950 fabricaria sota llicència les MV ALPHA de 98 i 125 cc.

En 1951 la mecànica d'aquesta marca es va tornar més complexa i la demanda va augmentar. Els tallers Alpha, per falta de recursos, es van veure incapacitats per a donar-li continuïtat a la llicència MV. Aleshores va entrar en joc la factoria Avello; amb una ben preparada fàbrica de torns, fresadores i altres maquinàries de complexa tecnologia. Les seves instal·lacions se situaven en l'Asturiana població de Natahoyo, pròxima a Gijón, on van començar a fabricar amb la marca MV Avello i posteriorment com MV Agusta. Aquest fet va propiciar l’inici del declivi dels tallers Alpha.

En 1953 va col·laborar en la construcció de les Evycsa amb motors FITA de quatre temps. La marca Alpha va desaparèixer en 1957 sent la ultima realització d’un tricicle de repartiment amb motor Villiers.



1950 - ARDILLA

En la dècada dels cinquanta va néixer i va morir un fabricant a Barcelona que era Indústries Plata S. A., el seu únic model va ser el "Ardilla", aquesta moto era 100 x 100 catalana i amb patents pròpies.

La "Ardilla” era una motocicleta de boniques línies , que va tenir gran acceptació al principi, però amb el temps i la falta de modernització va fer que desaparegués.

Amb motor de 125 cc. de dos temps mono-cilindric, refrigerat per aire i 4,5 CV a 4500 rpm., canvi de tres velocitats, quadre de tubs d'acer, forqueta telescòpica davant i gens darrere, (la suspensió del darrere era el seient, que anava equipat amb dues molles), el seu consum era de 3,5 lts. als 100 km. i la seva velocitat de 73 km/h.



1950 - FSM

Francisco Sanz Marco va fabricar diversos models de 65 cc fins a 125 cc monocilindrics, però la seva gran creació va ser la FSM bicilindrica. Amb tan sols les seves mans i poc més va dissenyar una moto única en el món, que perfectament podia haver estat la millor creació del mercat motociclista nacional. Era l’any 1952, encara que es va matricular diversos anys després.

Tot això ho va crear una sola persona, i en l'espai reduït del seu taller de València i en una època de penúries, on una nació intentava aixecar-se de la caiguda brutal després d'una guerra civil. Les FSM van disputar al menys una vintena de carreres territorials en les categories de 75, 100, i 125 cc des de 1950 al 54 amb nombrosos primers i segons llocs.

No se’n conserva cap model en l'actualitat.



1951 – CLUA

La MC-75 va ser el primer model fabricat per Construccions Mecàniques Clua S.L. de Barcelona en 1951, per a cessar les seves fabricacions onze anys després, durant els quals va demostrar una agilitat d'innovació, avançant-se a la seva època, adaptant les ultimes solucions tècniques que apareixien.

En aquella època la seva gamma era la mes completa (50, 75, 125 i 175 cc.). i completaven aquesta gamma els tricicles. Des de 1955 es llançà a l'aventura de fabricar micro-cotxes en versió sport, que era un objectiu de Clua, la qual cosa en aquells anys de no molts recursos, era poc interessant per l'increment de despeses que ocasionava el consum, a més d'obligar a "estrènyer" bastant els motors en uns moments que els materials i la indústria auxiliar no eren del tot el bons que s'hagués desitjat.

El primer model llançat va ser la MC-75, les seves característiques eren: Motor mono-cilindric de dos temps, 3,25 CV. a 5.800 rpm. Muntava pistó amb deflector de gasos, culata d'alumini i cilindre de fosa grisa grafitada en aliatge de crom níquel i alimentació a través de carburador de nivell constant i regulació automàtica. Mescla al 6% en la gasolina. El canvi de tres velocitats amb comandament en la mà. el bastidor bressol senzill en tubs d'acer. Suspensió davantera per forqueta telescòpica de gran avanç i del darrere telescòpica bessona amb molls helicoïdals inclinada en sentit de la marxa. Dipòsit de 8 litres, consum de 2 litres als 100 km. La seva velocitat màxima 70 km./h.

A l'any següent aquest model sofreix una reestructuració, començant per la forqueta amb menor recorregut i mes estabilitat, canvi de color i motor nou en el seu interior, amb quatre llumbreres i pistó pla, compressió 7,2:1 i potència 4 CV. a 5500 rpm., embragatge de disc únic i la forqueta davantera es complementa amb l'acció hidràulica. La seva velocitat era de 65 km./h.

El model de 74 cc. es presenta en 1957 i seria l’últim que aquesta marca presentaria al mercat, aquest motor amb una compressió 7:1 rendia 3 CV. a 6.500 rpm.. Mescla per barreja al 9 % i encès per volant magnètic amb cota de reglatge 4 mm.. Canvi de tres velocitats amb comandament al peu, la suspensió davantera a biela empesa i del darrere per forqueta oscil·lant, la seva velocitat màxima 70 km./h



En 1953 la gamma s'havia ampliat amb el model 125 cc, equipat amb el nou motor Hispà Villiers mono-cilindric de dos temps, potència de 6,5 CV., culata d'alumini, pistó de cap pla i alimentació per carburador Villiers. Mescla per barreja de gasolina i oli del 16% i encès per volant magnètic, la transmissió per mitjà d'embragatge a dos plats amb tacs de suro en bany d'oli i un canvi de tres velocitats, amb canvi al peu, pes 80 kg. Consum 2,5 lts. per 100 km.. Velocitat màxima 80 km./h

El model anterior es va fabricar fins a 1958, però en 1954 va ser complementat per la versió "125-Rapita", idèntica a l'anterior però amb motor propi, mono-cilindric dos temps, 123,5 cc., Mescla per oli al 8%, canvi de tres velocitats, velocitat màxima 90 km./h., consum 2,5 l. cada 100 km. i capacitat del diposito 14 lts.

Conservant el mateix motor, a l'any següent se li dotava d'un nou quadre a suspensió del darrere oscil·lant, que li conferia uns aires mes alegres i juvenils, en aquesta nova versió la potència era de 7 C.V. i lubricació per barreja al 8 % s'oferia amb caixa del canvi de 3 i 4 velocitats a elecció. El xassís era de tub d'acer estirat sense soldadura.

En 1958 es dotava a aquest model de 125 c. c. d'un nou quadre mono-tub i xapa estampada, el canvi passava a ser definitivament de quatre velocitats i adoptava una petita agulla que manada per la palanca de canvi, indicava en tot moment que velocitat estava engranada. el preu d'aquesta motocicleta era de 17.850 ptes. en 1958 .



1951 - COLOMET

En 1951 l'empresa Jaume Colomet de Palma de Mallorca, presenta una motocicleta de línies un poc recarregades. el primer model M51 de 123 c. c., rendia 4,5 CV. a 5000 rpm., canvi de tres marxes amb comandament al peu, el bastidor estava format per un quadre bressol en tub d'acer gruixut, suspensió davantera telescòpica i del darrere telescòpica bessona, la velocitat anunciada era de 75 km/h .

En 1953 va treure el model M53, de similars característiques però motor mes potenciat 5 CV. a 4.200 rp m.. Posteriorment va llançar un model de 150 cc. d'escassa difusió.

De la seva producció podem parlar des de 1953, doncs anteriorment les motos de menys de 125 cc no estaven obligades a matricular-se. El 1953 14 unitats, 1954 82 unitats, 1955 va descendir a 39 unitats, desapareixent al poc temps.



1951 - SETTER

Creada per Miguel Santonja Santonja, mecànic nascut a Alcoi i establert a Elx, que davant la creixent demanda de ciclomotors, en una zona tradicionalment rural en la qual la indústria s'obria camí, es suma a la idea d'equipar a aquelles velles bicicletes de l'època amb un motor autònom que per transmissió de corró les converteixi en petits ciclomotors, aquí comença la història dels motors Santonja i el principi de les futures motocicletes Setter.

En un primer moment la marca sota la qual es fabricava era "Santonja", en lògic honor al propietari i fundador de la casa. Posteriorment es va canviar de marca comercial passant a la més coneguda Setter, i sota el nom de la qual es va estar fabricant fins als últims dies de la marca.

Al llarg de mes de 20 anys d'existència de la marca, van ser moltes les etapes, els models, els canvis, evolucions...i per desgràcia poca la informació que ens ha arribat fins als nostres dies. Serveixi a manera de resum que es van construir des de motors, sempre de disseny propi, per a Vicente Solá (Ducson), fins a motos completes per a RMH (Rafael Mira i Fills), passant per nombrosos models i motors. 44, 49, 60, 74 i 125 cc van ser les cilindrades de les Setter.

A principis dels 50 el taller contava amb prop de 30 operaris i la producció oscil·lava entre les 250 i les gairebé 400 unitats de l'any 58. Difícil és calcular exactament quantes Setter van córrer per les nostres carreteres, però podríem aventurar una xifra propera a les 7000 unitats més a part les RMH Hispà-Villiers i motors Santonja per a Ducson.

AL final dels anys 60 la producció va cessar a causa del desplomi del sector i afectats també pels canvi de normatives. Miguel Santonja i Fills va començar llavors la fabricació de maquinària per al calçat, arribant en les següents dues dècades a ser un dels fabricants espanyols amb tecnologia pròpia, més importants en maquinària d'injecció de soles, amb una gran introducció en mercats nacionals i estrangers. Totes les màquines de calçat fabricades per Santonja, van dur sempre la marca SETTER.



1952 – CREMSA

Les primeres notícies sobre Cremsa daten de 1952 , amb el nom de Construccions Ràdio Mecàniques S. A., empresa dedicada a l'estampat de peces metàl·liques per a la indústria de l'automòbil. També era una empresa elèctrica i tèxtil, en 1952 la seva plantilla era de 15 persones, passant a 25 en 1959.

Paral·lelament des de 1956 inicia la fabricació de tricicles de repartiment en les instal·lacions de Barcelona (c/ Cristóbal Moura, 14-20). El seu primer tricicle cridat "Ànec", per semblar-se el seu frontal i parafangs a aquest animal.

La seva primera motocicleta va sortir en 1958 la "Rallye", el llançament de la qual en producció s'efectuaria en 1960, model de línia avançada i futurista, s'oferia en dues motoritzacions 197 cc., motor Hispà Villiers i en 250 cc. (bi-cilindric), suspensió davantera a biela empesa, un sistema molt perillós en les frenades.

En 1965 i coincidint amb el llançament dels motors Hispà Villiers per ciclomotor decideixen llançar al mercat dos models Turisme i Sport, equipats amb el mateix motor de 50 cc. amb una potència de 2 CV. a 5.500 rpm., canvi de dos i tres velocitats amb comandament al peu i puny. velocitat màxima 50 km./h amb un consum de 1,5 lts. cada 100 km.



1952 – ALEU

Construïda a Esparraguera per Construccions Metàl·liques Aleu amb motors de 125 cc i 200 cc de dos temps. Va cessar la producció de motocicletes en 1956 centrant-se en altres productes, alguns dels quals eren accessoris de motos. Els drets de la marca van ser adquirits per Manufactures Metàl·liques Monfort, proveïdor i creditor d’Aleu qui va seguir la seva fabricació, canviant el nom pel de Monfort quatre anys mes fins a 1960.

Com a curiositat dir que Paco Bultó va tingué que arribar a un acord amb Monfort per començar a fabricar les primeres Bultaco, ja que per qüestions administratives no li donaven llicencia de fabricació.

Avui dia, Manufactures Metàl·liques Monfort, continua fabricant motos de enduro amb la marca Alfer (Sant Cugat del Vallès), amb bastidor propi i motoritzades amb Hiro, Villa i Rotax,

1952- MYMSA

Els Germans Aragall, van decidir muntar en el barri barcelonès de Sant Andreu, en Torras i Bages, el seva fabrica de vehicles i motors, sota la marca MYMSA, acrònim de Motors i Motocicletes Societat Anònima.

Van fabricar, des de motocicletes agrícoles amb tracció a les dues rodes del darrere amb diferencial, auto-blocant i marxa enrere, també van construir motors, motocicletes fins a 175 c. c. i vehicles petits industrials.





1953 - ARB

En tallers Bonet de València, en 1953 es va fabricar una motocicleta la ARB, solament en dues versions, model ES (econòmic) i model B (luxe) Es van construir poques unitats i es van distribuir solament per la comarca.

MODEL ES : (econòmica) motor mono-cilindric dos temps, refrigerat per aire, cilindrada 123,6 cc. , encès i enllumenat per volant magnètic, canvi de tres velocitats amb comandament al peu, embragatge monodisc, quadre en tub d'acer, suspensió davantera amb forquilla telescòpica i del darrere telescòpica amb ressorts, seient regulable.

MODEL B (luxe) equipava el mateix motor que l'ES i les seves diferències eren, enllumenat a través de rectificador de corrent per volant magnètic, les suspensions eren telehidraulica davant i amortiguadors hidràulics darrere.

1957 - MAVISA

Un sol model, la 250 SPORT, fabricada a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), en 1958, per Mecanica Mavi, S.A., de Manel i Vicenç Vila, inspirada amb les BMW, forquilla Earles.

Sols es van fabricar 8 unitats, però pot ser que sigui una de les que tingui més història documentada ..... i curiosa.

Tot va començar un assolellat diumenge d'abril de 1948, quan els germans Manuel i Vicente Vila van tenir una sèrie de problemes durant una excursió a la Pobla de Lillet amb dues motos llogades - una Montesa i una Ossa, segons sembla -. Descontents amb la qualitat i la solidesa de les motos que havien llogat, van pensar que la millor manera d'aconseguir el que un volia era fent-se'l un mateix. I així va començar la història. Calia crear una moto millor, més ràpida i resistent, diferent en definitiva, i havia de fer-se sencera, des del bastidor a l'últim cargol. Però, clar, com fer-lo?. Sense tenir gairebé ni idea del tema, els germans Vila van començar la tasca devorant quants tractats de mecànica que queien en les seves mans.

Van haver d'aprendre-ho tot, i al cap de l'un any de la crucial decisió, els plànols del primer motor estaven ja traçats, i dotze mesos després, el barcelonès Dunjó, afamat constructor de bastidors, sidecars i components motociclístics, rebia una sèrie d'esbossos indicant les línies mestres del xassís.

El motor estudiat pels Vila prenia la forma d'un bicilíndric horitzontal a cicle de dos temps, inspirat en els fiables BMW alemanys, amb culata i pistó d'alumini, dotat de cap pla. Cubicava 248 cc. i rendia uns 14 CV a 6.000 rpm alimentat per dos carburadors Dell'Orto de 20 mm independents, amb una relació de compressió de 9,5:1. Per a construir-lo contaven amb un torn Cincinnati adquirit de segona mà, una rectificadora d'interior i exterior, una serra mecànica, un equip de soldadura elèctrica, una premsa i eines de diverses classes. La fàbrica era ni més ni menys que el garatge del xalet familiar, situat en una tranquil·la i elegant zona de Sant Cugat.

En un racó d’un cobert adjacent van instal·lar el banc de proves, consistent en dos pilons de formigó on es col·locava el motor perquè funcionés ininterrompudament durant un cert nombre d'hores. En 1953 es constituïa davant notari la societat anònima Construccions Manuel i Vicente, actuant sota el nom comercial de Mavisa.

En aquells dies, els Vila tenien en el seu poder un prototip muntat i patentat, el bastidor del qual i part cicle havia fabricat Dunjó seguint les seves indicacions. Estava construït en tub d'acer i la seva estructura era tipus bressol simple amb forqueta telehidráulica davantera i forquetes telescòpiques bessones darrere.

La potència del motor es transmetia a la roda del darrere mitjançant sistema cardán a través d'una caixa de quatre velocitats. No obstant això, els resultats seguien sense ésser tot el satisfactoris que els creadors volien. Van Haver d'invertir gairebé dos anys més en el desenvolupament i les proves del prototip fins a arribar a aconseguir una versió més o menys fiable i definitiva: la Mavisa Turisme.

Concentrant tots els seus esforços en la Mavisa - després d'un fallit intent en el terreny de les quatre rodes- van aconseguir tenir una unitat Sport llesta para ser presentada al costat de la Turisme en la Fira de Mostres de Barcelona de 1957.

La moderna estampa de la màquina, crida poderosament l'atenció del públic. Comparteix amb la seva germana el mateix bastidor i idèntic motor, diferenciant-se en una sèrie de detalls externs i també mecànics. Resulta notablement més baixa i estilitzada gràcies a les llantes de 14 polzades - en comptes de les 18 de la convencional - i al seu nou dipòsit i colín, la cristallera de la dinamo, del far, del carburador, etc. A més, posseeix una suspensió davantera per forqueta tipus Earless i del darrere basculant amb amortidors hidràulics.

En plena eufòria ferial, Manuel i Vicente Vila no donen crèdit als seus ulls, ni a les seves oïdes; un capità de la -llavors- Policia Armada, entusiasmat amb la màquina, insisteix una vegada i una altra en dur-se-la al preu que sigui tan aviat es clausuri el certamen, malgrat les reiterades negatives dels dos germans, que només tenen aquell prototip. Recent acabada la fira, els Vila reben en Sant Cugat la visita del perseverant personatge, que es presenta uniformat en gris i armat, aquesta vegada, d'un talonari de xecs en blanc. Vol formalitzar una comanda de mil unitats amb destinació a les Forces de Seguretat de l'Estat i gairebé ordena que s'engegui la cadena de producció. Manuel i Vicente s'enfronten a un veritable repte: construir en sèrie.

Amb bones maneres acomiaden al capità, assegurant-li que van a posar-s’hi. I ho fan, però el ritme de producció és més aviat lent; són només dues persones, hi ha molt treball que fer i, el més important, és necessària una forta inversió per a satisfer la sorprenent demanda. Llavors sorgeix la idea de sub-contratar la fabricació. Si ells tenen la moto adequada, però no conten amb la factoria, caldrà buscar a algú que no posseeixi la màquina, però que tingui la fàbrica.

Aquest algú no és altra que Paco Bultó, el qual acaba de trencar amb el seu soci Permanyer a causa de certes diferències. Ha muntat la seva pròpia empresa i es troba estudiant uns plànols quan els Vila acudeixen al seu despatx amb la proposta. Promet pensar-s’ho, i al mateix temps, examina la Mavisa Sport que li han deixat en la nau contigua. Però al cap d'un mes, Bultó els crida amb dues notícies. La bona: que la Mavisa Sport era una motocicleta molt bé dissenyada i millor construïda. La dolenta: que si ho hagués sabut abans no s’hauria escalfat tant els cascos per a crear la Tralla. I la nova Bultaco era ja una realitat, mentre que la Mavisa seguia sent un somni irrealitzable per falta de mitjans.

Manuel ja ha complert trenta-tres anys, està casat i deu afrontar una sèrie d'obligacions ineludibles. És la fi de l'aventura, i amb els peus en el sòl, els dos germans tanquen la porta del garatge, convertit en un mut magatzem de metall silenciós. Era l'any 1960.




BJR

Fabricada per Bautista Esplugues, en Pça. De la Estació (Algemesí)





ELIG

Fabricada per F. Candelas, en el carrer M. Asprillas, 39 de Elx, amb motor Villiers.



MONDIAL

Fabricada per Construccions Mecàniques Espanyoles, S.A., en la Floridablanca, s/nº. de Mataró. En el 64 va matricular 29 motos i 2 en el 65



REDDIS

Fabricada por Ramón Grifol en calle Verdaguer, 4, de Reus. En el 64 va fabricar 6 unitats y 2 en el 65



ROMAR

Fabricada a Meliana (Valencia).



VILLOF

Fabricades per Vicente Lloréns Ferrer a València

Van ser protagonistes del “1er rallye Moncada – Lourdes” l’any 1956 al cedir dues motos de 125 cc. Van ser 8 dies (del 5 al 13 de juliol) per fer els 2.003 Kms. (anada i tornada)






REGIA

En la calli Puigblanch, nº 2, de Mataró fabricava motos, amb motor propi, de 175 cc., compressió 6,5/1, 8 CV, 4 velocitats.

RUTER

Fabricada per Indústries Ruter de Figueres, a casa Barnet-Llers, 17 Motors propis, 2 temps, de 90 i 125 cc.

EVYCSA

Fabrica en la Plaça Tetuán, 19 y 20. de Barcelona, amb motor Fita 175 cc., 4 temps, vàlvules en cap.

BABILONI

Ciclomotor fabricat a Mallorca. Hi van haver dues sèries, la primera amb suspensió davantera mitjançant paral·lelograms deformable de tipus BSA i la segona versió amb suspensió davantera telescòpica. Ambdues tenien motor Mosquit.

TRIMOSA

Fabricada per Tricicles, motocicletes, S.A., en el Passatge Puigdeberenguer, s/nº. de Manresa. Va fabricar un model de 50 cc Sport, un turisme (senyora) i tricicles de repartiment. En el 64 va matricular 132 vehicles i 13 en el 65.

Motors VILLIERS

I per acabar, una menció especial al motor Villiers. Gràcies al qual, amb la qualitat i fiabilitat , potser es va poder tirar endavant tota aquesta indústria en uns anys tant difícils pel país.

En 1951 sota la llicència de "The Villiers Engieering Company Ldt " de Wolverhampton (Anglaterra), Histapo Villiers , fundava a Barcelona la seva fabrica , i el seu motor (el primer fabricat a Espanya) sortia de les seves cadenes de muntatge en 1953, aquesta tardança a sortir al mercat va ser pel màxim control de qualitat que van voler donar al seu producte.

L'èxit arribat amb els seus productes , estava basat en la seva fabricació a consciència i l'experiència de la seva casa mare Anglaterra, que fabricava motors des de principis de segle.

Anteriorment el motor Villiers ja havia estat muntat a Espanya : Soriano, Lutetia, així com alguna còpia que fes dels mateixos " Iresa".

La gran qualitat d'aquests motors queda demostrada , per la quantitat de muntadors de motocicletes i micro-cotxes que incorporen aquest element

El primer motor fabricat en les seves instal·lacions de Barcelona va ser el model 10M, monocilindric de dos temps, de cilindrada 121.67 c. c., camera de combustió ovoidal, que tenia una potència de 6 C.V. a 4500 r.p. m. i compressió 8.25:1 (irrisòria en els nostres dies, però no igualada per cap motor dels seus temps), l'embragament era de cinc discos en planxa d'acer i trenta plaques trapezoïdals de suro repartides en dos dels discos. Però el motor més fabricat va ser el model 6M de 197 c. c., doncs la major part dels seus clients van ser els fabricants de tricicles i micro-cotxes.

En 1958 llançà un dels pocs bicilindrics que hi ha en el país, es tracta d'un dos cilindres paral·lels, que és com dos motors de 125 c. c. , units pel cigonyal a 180º, amb el que té una corba característica de parell amb forma similar a un quatre cilindres i quatre temps. Es va fabricar en dues versions: la 2T de 250 c. c. i la 3T de 324 c. c. amb 17 C.V. a 5000 r.p. m. La gamma de fabricats es complementava amb un motor industrial estacionari, i en 1962 comercialitzà un petit motor de 50 c. c. per a ciclomotors de la marca Cremsa.

A causa de la crisi del sector de la motocicleta de mitjans dels seixanta i a l'enfonsament del mercat dels micro-cotxes, per culpa de l'aparició del Seat 600, Citroen 2 CV, van fer que aquesta empresa desapareixes desprès d'arribar a una producció anual de 60.000 unitats.

A principis dels setanta passa a dir-se Hispà Motor S.A. i fabrica en una nova planta situada en Rubí baix la llicencia Italiana els motors Lombardini.